És l’últim. Abans han baixat els altres. S’agafa d’una corda i encara l’escaleta. Disset passes el separen del moll. Disset passes per a tornar a terra ferma. Va vestit de gris, com tota la tripulació de l’Open Arms. La seva pell bruna es menja la llum d’un sol roent. Mentre baixa, la popa del vaixell esclata en crits i aplaudiments. Al moll l’espera un voluntari de la Creu Roja i una catifa vermella. La catifa, però, no fa pas més d’un metre de llargada. Esperem que no sigui un auguri de la seva estada.

Els seixanta de l’Open Arms no són diferents dels sis-cents trenta de l’Aquarius. Itàlia i Malta els han negat els ports. Han estat a la deriva i han hagut de travessar la Mediterrània occidental per trobar un norai on poder amarrar. No, no són diferents, però el govern espanyol ha decidit que mereixen un permís d’estada quinze dies més curt. Per què? Silenci.

Rebuts entre turistes
L’Open Arms ha entrat al port de Barcelona poc abans de les onze del matí. Han passat cinc dies d’ençà que va assistir al naufragi d’una barca davant Líbia. Una costa que ha estat desprotegida després d’anar-se’n. A la zona SAR (Search and Rescue) del país nord-africà només hi patrulla la mal reputada guàrdia costanera líbia. La pressió política n’ha expulsat de mica en mica les ONG i els seus vaixells humanitaris. I, tanmateix, els emigrants es continuen llançant al mar.

Ara només hi ha dues opcions: topar amb la violència de les patrulleres líbies o desaparèixer. Europa ja no existeix, però mentre hi ha vida hi ha esperança. Aquests darrers dies hi han mort més de dues-centes persones. 1.067, en tot l’any.

L’Open Arms ha resseguit l’escullera del moll de ponent. Els migrants han ballat d’alegria i han cridat ‘bouza, bouza!’. A l’aigua es reflectien el perfil d’un vaixell de càrrega de Libèria, les piles de contenidors, uns dipòsits grisos de gra i el castell de Montjuïc. Barcelona també és lletja. Al final del moll un creuer monstruós anomenat MSC Fantasia. Sí, Fantasia… 333 metres d’eslora, una altura superior a la tribuna del Camp Nou, i capacitat per a més de 3.200 persones. A la popa, arran d’aigua, com qui amaga un tatuatge de joventut, un logo d’Unicef.

Al seu costat, l’Open Arms és una taqueta blanca. Bromera d’una onada perduda. L’eslora és gairebé deu vegades inferior. I, així i tot, sembla un vaixell perillós. Mentre atraca, l’Open Arms va flanquejat per dues embarcacions de Salvament Marítim i una llanxa de la Guàrdia Civil. El creuer i el remolcador de l’ONG han fet un trajecte similar, però en condicions molt diferents. El Fantasia té tots els ports d’Itàlia oberts. L’Open Arms era fora del país d’ençà de l’abril. La fiscalia de Catània va confiscar el vaixell i va acusar l’ONG de traficar amb persones.

A la part interior del moll els taxis carreguen i descarreguen turistes. Un cartell de kiss and ride recorda als estrangers que no és lloc per a grans comiats. S’ha de venir plorat de casa. Pells cremades, maletes amb rodes i olor de crema solar. El Fantasia no tardarà a anar-se’n. Els periodistes, molts més que immigrants, també desmunten la paradeta.

I ara què?
Els rescatats són cinquanta homes, cinc dones (dues d’embarassades) i cinc menors (tres viatgen sols). Són de catorze nacionalitats diferents: Palestina, el Sudan del Sud, Egipte, Bangladeix, Líbia, Síria, Eritrea, Mali, la República Centreafricana, el Camerun, Guinea, Burkina Faso i Costa d’Ivori. Tots estan bé de salut i només un ha hagut de ser ingressat per rebre assistència psicosocial. Tanmateix, molts carreguen històries traumàtiques sobre vexacions i tortures durant el periple migratori.

Després d’una primera assistència mèdica a la terminal C de creuers (fora de l’abast de càmeres i periodistes), els immigrants han rebut un permís de trenta dies, un paquet amb roba, informació sobre com sol·licitar asil i una targeta sanitària. Ara seran derivats als centres d’acolliment. La majoria aniran a la residència Blume d’Esplugues, que la Generalitat ja ha anunciat que està preparada per a rebre més immigrants. Dues famílies aniran a Manresa, i a Barcelona s’hi quedaran les dones que viatgen soles i els menors no acompanyats, que seran tutelats per la DGAIA.

Aquests allotjaments són provisionals –sis mesos, prorrogables a dos més– mentre els rescatats demanen protecció internacional, tot i que alguns poden cercar un destí fora de l’estat espanyol. Aquells que demanin asil rebran un permís temporal de feina mig any després de començar el procediment. L’expedient pot tardar més d’un any i mig a resoldre’s. L’any passat, el govern espanyol va rebutjar el 65% de les sol·licituds.

‘A la mar només hi ha navegants o nàufrags’
Hores després del desembarcament, Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, ha assegurat que arribar finalment a port és una bona notícia, però ha lamentat que la UE toleri que centenars de persones morin a la Mediterrània. En aquest sentit, ha criticat el nou acord migratori pactat al Consell d’Europa i ha dit: ‘Nosaltres no rescatem migrants. No. Nosaltres rescatem persones. Vides que es troben en perill. A la mar només hi ha navegants o nàufrags.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb