La dieta que podria fer-nos viure deu anys més

El consum de certs grups d'aliments pot afectar la nostra esperança de vida · Una dieta òptima ha d'incloure més llegums, cereals integrals i fruita seca

VilaWeb
Sandra López Domènech
23.03.2022 - 15:38
Actualització: 23.03.2022 - 16:38

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Qui voldria viure per sempre?”, es demanava la mítica banda Queen en la cançó dels anys vuitanta “Who wants to live forever?” I segur que encara que no cerquem la vida eterna, a tots ens preocupa de viure com més anys millor.

Al nostre cap ressonen sovint els típics consells per a tenir una vida més saludable: fer esport, deixar de fumar i, el gran clàssic, menjar millor. Però quants anys més viuríem si mengéssim millor?

Un estudi publicat al febrer per investigadors de la Universitat de Bergen (Noruega) suggereix que un canvi en la dieta podria allargar-nos la vida, fins i tot, més d’una dècada. Com ho hem de fer?

Amb mètodes innovadors, els investigadors han recopilat i comparat resultats de desenes d’estudis previs relacionats amb la dieta i la longevitat en poblacions dels Estats Units, la Xina i Europa, incloent-hi el prestigiós estudi “Global Burden of Disease Study (2019)”. Amb el seu model han estudiat com certs grups d’aliments poden afectar l’esperança de vida. L’objectiu és dissenyar la dieta òptima per a viure més anys.

Més llegums, cereals integrals i fruita seca, menys carn vermella i processada

Prenent com a referència la dieta típica nord-americana –amb un consum alt de carn vermella, aliments ultraprocessats i rics en sucres–, els experts descriuen que la dieta òptima implicaria reduir el consum d’aquests productes, substituir les farines refinades per grans integrals i augmentar les racions de llegums i fruita seca.

Encara que pugui estranyar que les fruites, les verdures i el peix no siguin a la part alta d’aquesta classificació d’aliments, la veritat és que tenen un efecte molt positiu sobre la nostra salut. Però com que el seu consum no és tan baix com el de llegums i grans integrals, el seu efecte en el model és menor, segons els experts.

Hi ha altres grups d’aliments estudiats que poden tenir un efecte més aviat neutre. És el cas de la carn blanca, l’ou i els olis vegetals, que no sembla que tinguin efectes importants sobre l’esperança de vida. Tret de l’oli d’oliva, que sí que té un paper protector en la nostra salut.

Com més aviat comencem, més temps viurem

Segons aquest estudi, introduir aquests canvis en l’alimentació a vint anys pot allargar la vida entre deu anys i tretze, mentre que si els canvis es comencen a fer a seixanta anys, farien viure fins a vuit anys més. Si bé com més aviat canviem a la dieta ideal més beneficis tindrem, fins i tot persones que tenen vora vuitanta anys poden allargar la vida uns tres anys i mig. Això sí, perquè tinguin el màxim efecte, aquests canvis han de mantenir-se, pel cap baix, deu anys.

Integrar els nous hàbits pot ser tot un repte, però els experts destaquen que fins i tot els canvis parcials poden prolongar la vida fins a set anys si els introduïm abans de fer-ne trenta.

Gràcies al seu model d’integració de dades, els investigadors han desenvolupat l’aplicació Food 4 Healthy Life, una calculadora a internet que estima quants anys viurem segons la nostra dieta, sexe i edat. Amb aquesta senzilla eina podem esbrinar, de manera estimada, com augmentar la nostra esperança de vida segons els canvis nutricionals que siguem capaços d’assumir.

Mancances del nou model

No obstant això, en aquest model no s’han tingut en compte les possibles malalties prèvies, els factors genètics ni altres canvis en l’estil de vida com l’exercici i el consum de tabac o d’alcohol.

Tampoc es considera com afectaria l’evolució dels tractaments mèdics o la menor aportació de calories de la dieta òptima. Recordem que, tal com indiquen alguns estudis, la restricció calòrica s’ha relacionat amb l’augment de l’esperança de vida i amb la disminució de l’estrès cel·lular.

Les prediccions, encara que generalistes, són robustes i importants per a la població general. El coneixement és poder i, com diuen els autors, “saber el potencial protector dels diferents aliments pot ajudar-nos a fer eleccions assequibles en benefici de la nostra salut”.

La dieta mediterrània: el sant greal de la joventut

La dieta òptima d’aquest estudi comparteix moltes característiques amb la dieta mediterrània, sobretot quant al consum de llegums, fruites i vegetals. Alguns estudis importants, com el de Prevenció amb Dieta Mediterrània (PREDIMED), assenyalen que la gran aportació de fibra i la presència de molècules antioxidants i antiinflamatòries en aquests aliments poden ser la clau en l’efecte antienvelliment de la dieta mediterrània.

Els beneficis d’aquesta dieta sobre la salut se centren especialment en la prevenció de malalties cardiovasculars, diabetis i càncer, que són causes de mortalitat prematura en la població.

No és estrany, doncs, que estats com l’italià, el francès i l’espanyol es trobin entre els més longeus del món. De fet, l’estat espanyol sembla que encapçalarà la classificació mundial per a l’any 2040, segons un estudi de la Universitat de Washington. Però no hem de confiar-nos, la influència de la dieta nord-americana, com més va més present en el nostre dia a dia, pot acabar dinamitant l’esperança de vida de les futures generacions.

El desaparegut Freddie Mercury es lamentava en la famosa cançó de la nostra incapacitat per a escapar del destí i de la nostra pròpia mort. Aquest estudi ens demostra que podem tenir un paper actiu en la nostra salut segons què mengem.

Encara s’han d’estudiar moltes qüestions en la relació entre dieta i esperança de vida, però hi ha diverses reflexions que semblen clares: en l’alimentació, qualsevol petit canvi compta i mai no és tard.

Sandra López Domènech és doctora en biomedicina i biotecnologia. Actualment, és investigadora postdoctoral en endocrinologia i nutrició de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica del País Valencià (FISABIO). Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. 

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies