Guia Eleccions Catalunya 2021

El periodista Josep Cuní, al final del debat electoral que va moderar a la cadena Ser, va preguntar a tots els candidats, un per un, si posarien en dubte la “legitimitat” dels resultats electorals. Hi havia Salvador Illa, Carlos Carrizosa, Laura Borràs, Pere Aragonès, Dolors Sabater i Àngels Chacón. Jéssica Albiach ja havia marxat. I no, no hi era Vox. Tots van respondre que no. És un d’aquells talls a tenir presents, segons com evolucionin les coses d’avui a diumenge. Si en una cosa coincideixen els sondatges que s’han publicat fins ara, és que la victòria pot anar d’un pèl, i està molt renyida, frec a frec, entre ERC, JxCat i el PSC. És d’aquelles vegades en què el tòpic pot ser pura veritat: cada vot comptarà en la disputa pels escons de totes les candidatures.

El govern ha previst que es pugui produir una situació insòlita el 14-F, més enllà dels equips de protecció individuals per als membres de les meses i de totes les mesures especials que ja s’han pres per a garantir el procés electoral: que la impossibilitat de constituir un nombre significatiu de meses pugui portar a no fer públics els resultats de l’escrutini diumenge a la nit. No seria fins al cap de dos dies, com preveu la llei, que podrien votar els electors de les meses que faltessin, i no s’anunciarien les dades fins llavors per impedir que aquests votants poguessin fer un vot més tàctic, potser influïts per l’escrutini de diumenge. Seria una decisió que el govern prendria amb la Junta Electoral espanyola i els membres de la taula de partits que han acompanyat tot el procés, i ho podrien decidir a partir de les 10.00 del matí, que és quan se sabrà definitivament quantes meses han fallat. Ho ha explicat avui a RAC1 el director general de Participació i Processos Electorals, Ismael Peña-López, però no ha volgut especificar a partir de quina quantitat de meses no constituïdes es tindria en compte la possibilitat de reservar les dades de la votació.

Això és perquè, segons fonts del govern, no treballen amb aquest supòsit. Creuen que tots els plans previstos faran possible que les meses es puguin constituir i que, si s’arribés al cas que no se’n pot formar alguna, serien tan poques que l’escrutini es desenvoluparia i es faria públic amb normalitat i, més tard, s’afegirien els vots de la mesa o de les meses que faltessin. S’entén que seria un nombre tan petit de vots que impediria que aquesta perícia del “vot tàctic” pogués realment capgirar els resultats. Els vots per correu s’afegeixen al recompte de les meses la mateixa nit electoral.

La llei electoral espanyola no va preveure, ni de lluny, que es poguessin fer unes eleccions enmig d’una pandèmia. I els partits no van fer a temps les modificacions legislatives necessàries per a facilitar la votació, malgrat els precedents basc i gallec. Amb tot, haurien de fallar moltes coses perquè s’arribés a una situació extrema, tenint en compte que hi ha dos suplents per cada titular dels tres membres de cada mesa. Hauria de passar que un nombre significatiu de les persones notificades per formar-ne part no es presentessin als col·legis malgrat els riscs d’enfrontar-se a una responsabilitat penal, fins i tot en els casos que hagin presentat al·legacions i no hagin estat acceptades; que els ajuntaments no hagin reposat amb nous sortejos les persones a qui les juntes de zona han eximit de l’obligació acceptant-ne les al·legacions; i que, com a últim recurs, a les meses on no hi hagi prou gent a primera hora del matí, les juntes electorals de zona tampoc siguin incapaces de trobar relleus abans de les 10.00, que és l’hora màxima que fixa la llei electoral espanyola per a constituir les meses quan sorgeixen problemes. I és en aquest últim supòsit on cada junta pot optar per fer moure els suplents que hagin sobrat de les altres meses (com ha demanat la junta de la demarcació de Barcelona a les juntes de zona de la seva àrea) o recórrer a bosses de voluntaris, que alguns ajuntaments preparen en cas que la seva junta de zona opti per aquesta solució.

Però una cosa és la teoria i l’altra, la pràctica. Més de 20.500 persones designades com a membres de les meses han presentat al·legacions. Això és un de cada quatre. I potser no tots els ciutadans acceptaran que la seva junta electoral de zona no els admeti les excuses i encara presentaran més recursos, i potser n’hi ha que no sabran que, si no reben resposta, han d’anar igualment al col·legi electoral. Perquè en aquest cas, el silenci de l’administració és negatiu: no els dóna la raó, sinó que els la nega. Així que en els pròxims dies, mentre els partits acabin d’afinar les últimes crides al vot útil, hi pot haver encara més confusió al voltant de les eleccions. I a aquesta confusió s’hi afegeix, també, la por que poden tenir alguns votants de contagiar-se diumenge, malgrat els esforços del govern per a establir franges recomanades de votació. Això per no parlar de les persones contagiades o contactes estrets que ja no puguin votar per correu i que hagin de decidir si van a votar o no, malgrat el risc de saber-se potencialment contagioses.

Tot això que passa, ja se sabia. Ho va advertir el mateix govern en un dels informes que acompanyava el decret amb què pretenien ajornar les eleccions al maig. El govern va avisar, literalment, que les eleccions posaven en risc “la legitimitat del procés electoral en pràcticament la seva totalitat”. No cal recordar que el PSC va ser l’únic partit a refusar l’ajornament, amb els sondatges apuntant favorablement a l’alça l’anomenat efecte Illa. I finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir que les eleccions s’havien de fer el 14-F i no al maig. Que no sigui que uns resultats no satisfactoris, que la previsible caiguda de la participació o dels seus votants porti a algun partit a qüestionar-ne els resultats políticament o fins i tot a impugnar-los. Que no sigui que la conveniència política d’alguns passi per sobre de qualsevol escrúpol ètic, tant com s’ha imposat el costum que els tribunals ho hagin de decidir tot.

La xifra

Unes 82.000 persones haurien de presentar-se diumenge vinent a les 8.00 del matí per a constituir les meses als col·legis electorals. Un terç són els titulars de les meses i els altres dos terços, els suplents.

La foto

Ciutadans ha decidit carregar directament contra Salvador Illa acusant-lo de mentider a l’autobús de campanya.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.