09.05.2025 - 21:40
|
Actualització: 09.05.2025 - 21:41
The Washington Post · Robyn Dixon, Francesca Ebel i Ellen Francis
Mentre els tancs, míssils i drons russos recorrien la plaça Roja de Moscou ahir amb motiu de la desfilada anual del Dia de la Victòria, en què Rússia celebra la rendició de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, Vladímir Putin romangué acompanyat, en tot moment, per ni més ni menys que dues dotzenes de dirigents polítics de tot el món. Per a un president que Occident ha provat d’aïllar repetidament, l’estampa fou poc menys que una victòria.
Després d’anys de celebracions més aviats discretes, amb pocs tancs i sense la presència de gairebé cap dirigent estranger, Rússia ha rebut enguany la visita del president xinès, Xi Jinping, el president brasiler, Lula da Silva, i els dirigents d’Eslovàquia, Sèrbia, Egipte, Vietnam i Veneçuela, entre més “països amics” de Moscou.
En la intensa campanya propagandística que sol acompanyar el Dia de la Victòria, Putin es projecta com un dirigent global segur de si mateix i encaminat a derrotar Ucraïna –i més encara en un moment en què l’aliança entre els Estats Units i Europa sembla que s’esfilagarsa, amb Kíiv sota més pressió, tant al camp de batalla com a la taula de negociació.
“La veritat i la justícia són al nostre costat”, digué Putin ahir a la plaça Roja. “Tot el país, tota la societat, tot el poble fa costat als participants en l’operació militar especial”, afegí, en al·lusió a la guerra d’Ucraïna, i afegí que la determinació i la valentia dels soldats russos només els havien “brindat victòries”.
“La presència dels dirigents mundials [a Moscou] demostra que els esforços d’Occident per aïllar i derrotar Rússia han fracassat”, explica Tatiana Stanovaia, investigadora principal del Carnegie Russia Eurasia Center. “Evidencia que Rússia és un actor de pes en la geopolítica mundial.”
La victòria de la Unió Soviètica en la Segona Guerra Mundial sempre ha estat una part important de la identitat russa. Però, amb Putin, el Dia de la Victòria s’ha convertit en una data especialment assenyalada en la política russa, i més encara d’ençà que el Kremlin començà a traçar paral·lelismes, després de la invasió d’Ucraïna, entre l’exèrcit ucraïnès i les forces nazis.
Quan els soldats en actiu que combaten a Ucraïna passaren desfilant per davant Putin i les tribunes de la plaça Roja, els convidats es posaren dempeus i els aplaudiren efusivament. Un d’aquests convidats era la Liudmila –una vídua que havia perdut el marit al front ucraïnès– i la seva filla Varvara. La dona explica The Washington Post que creu que Rússia és invencible, i qualifica de bon senyal el fet que tants dirigents estrangers hagin assistit a la desfilada. “És meravellós que tinguem tant de suport i que altres països s’uneixin a nosaltres”, diu.
Quan li demanen que expliqui els vincles entre la Segona Guerra Mundial i l’actual guerra d’Ucraïna, l’Oleg, un voluntari de cinquanta anys que combat al Batalló Sibèria, descriu el conflicte ucraïnès com “la Segona Guerra Mundial i una guerra civil de manera simultània”. La seva família, explica, era originària d’Ucraïna abans que el règim tsarista l’enviés forçosament a Sibèria.
“Han tergiversat la veritat i l’han manegada. En aquest conflicte lluitem contra els russos: els de l’altre bàndol també són russos. Es fan dir ucraïnesos, però no s’han allunyat gaire de nosaltres”, diu, abans d’afegir que tornarà al front immediatament després la desfilada.
Putin, juntament amb Xi, es presenta a si mateix com a cap d’un nou ordre mundial que els Estats Units ja no dominen, en un intent d’explotar el tomb aïllacionista de Trump i l’efecte que aquest canvi de rumb ha tingut en l’aliança transatlàntica.
Però aquestes darreres setmanes, a mesura que les converses de pau patrocinades pels Estats Units s’han estancat, Trump ha començat a perdre la paciència amb Rússia. Després d’una trucada amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, abans-d’ahir, el president nord-americà pressionà per acordar un alto-el-foc de trenta dies, i assegurà que s’imposarien sancions a qualsevol país que el trenqués. Ucraïna ha acceptat la proposta d’alto-el-foc, mentre que Rússia s’hi ha mostrat reticent.
El vice-president dels Estats Units, J.D. Vance, declarà en una entrevista televisiva abans-d’ahir que no li molestava que Rússia “exigís massa” en les negociacions de pau. També afegí que creia que Moscou era qui ho tenia més bé per a guanyar la guerra, mentre que Kíev cercava un alto-el-foc perquè els darrers mesos les coses no havien “anat gaire bé als ucraïnesos”.
“No volem que Ucraïna es desintegri. Evidentment, volem que Ucraïna continuï essent un país sobirà, però Rússia no pot esperar que li lliurin un territori que ni tan sols ha conquerit encara, tal com va demanar en el primer pla de pau que presentà”, digué.
Trump ha provat insistentment de rehabilitar Putin mentre pressiona Ucraïna perquè accepti un acord amb Rússia, i ha promès a Moscou de signar nous acords econòmics i relaxar les sancions en canvi d’un acord de pau.
Stanovaia diu que el missatge central que Putin ha provat de transmetre a Occident amb motiu del Dia de la Victòria de Putin és que la guerra “només s’acabarà si es respecten les condicions de Rússia”.
Després d’haver rebutjat l’alto-el-foc de trenta dies proposat pels Estats Units, les autoritats russes han continuat pressionant públicament perquè es compleixin les seves condicions de línia dura, entre les quals hi ha l’exigència que es negui a l’exèrcit ucraïnès l’accés a armament occidental, o bé que se’n redueixin els efectius a una força mínima que seria incapaç de defensar-se d’un hipotètic futur atac rus.
Iuri Uixakov, assessor de Putin i membre de l’equip negociador rus, digué dimarts que els negociadors de Trump eren molt conscients de la seva posició i entenien que, si s’implementaven les seves demandes, podien “arribar a un acord de pau a llarg termini”, i afegia que Washington i Moscou havien tractat la qüestió de la sobirania territorial d’Ucraïna.
Fins i tot, abans que comencessin les negociacions, els funcionaris del govern Trump oferiren a Putin concessions clau, com ara, impedir l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN. La proposta nord-americana presentada el mes passat, per exemple, proposava de congelar la línia actual del front, cosa que significaria que els Estats Units reconeixerien oficialment l’annexió russa de Crimea, l’any 2014, i el control de facto de Moscou sobre els territoris ocupats de l’est d’Ucraïna.
Però Alexander Gabuev, director del Carnegie Russia Eurasia Center, adverteix que, tot i els acostaments de Trump a Putin, l’enfocament de Rússia cap a Occident no ha canviat, en essència. “Putin ha fet de la confrontació amb Occident el principi organitzador de la vida russa”, escrigué fa poc a la revista Foreign Affairs. “Tant se val quins esforços faci Trump; amb Putin, Rússia no deixarà mai de ser un país que representi una amenaça per a Europa i els Estats Units.”
Els assessors més pròxims de Putin són funcionaris de seguretat de línia dura que continuen veient els Estats Units com el principal adversari de Moscou. Com Putin, desconfien profundament dels acostaments de Trump, tot i que coincideixen a assenyalar que Moscou ha d’aprofitar el tomb diplomàtic de Washington.
El secretari del Consell de Seguretat rus, Serguei Xoigú –un d’aquests assessors de línia dura– escrigué fa poc al diari Rossískaia Gazeta que la invasió d’Ucraïna havia “alterat significativament l’equilibri de poder a escala global”, i afegia que la majoria dels països estaven farts de l’ordre mundial encapçalat pels Estats Units. No obstant això, Xoigú advertí que els Estats Units no havien abandonat les seves ambicions imperials, i argumentava que Occident pretenia “d’infligir una derrota estratègica a Rússia”.
Tot i l’obertura de les negociacions de pau, l’objectiu bàsic de Putin –sotmetre Ucraïna– no ha canviat: de fet, el president rus ha jurat de continuar lluitant si Ucraïna rebutja les condicions de Rússia. En una entrevista a la televisió estatal russa, Putin explicà fa poc que Rússia tenia “prou forces i mitjans per a acabar la feina” que van “començar l’any 2022″.
En la mateixa entrevista, Putin també descrigué Rússia com un país involucrat en una missió transcendental que anava més enllà dels seus interessos nacionals immediats, en una mena de crida messiànica a construir un món nou. “El poble rus té algunes diferències amb les societats occidentals, diguem-ne: pensem més en l’eternitat, en la infinitat, en el més enllà.”
Natalia Abbakumova, de Riga (Letònia) estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
