Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Que com més va més canvien els hàbits de consum audiovisual és un fet a bastament parlat. Netflix, YouTube, Tik Tok… les noves narratives audiovisuals cada cop tenen més seguidors i les antigues televisions es veuen forçades a moure’s per no perdre una audiència cada dia més fugissera, especialment entre els joves. Noms com els de Juliana Canet, Marc Lesan, Berti o Bru Esteve comencen a fer forat amb milers de seguidors amb vídeos de tota mena, però cap d’ells no toca un dels gèneres més populars: la retransmissió de videojocs, també coneguda com a gaming. Curiosament, és un dels nous gèneres de vídeos a la xarxa on el català és menys estès, però això no vol dir que no hi hagi gent que en faci.

Un d’ells és David Buxarrais, programador informàtic que penja vídeos a YouTube i Twitch amb el pseudònim Dev.Id. “La generació dels meus pares no era de jugar a videojocs, fins i tot ho considerava infantil. Tots els que vam començar a jugar als anys 80 o 90 ja som a la trentena, i és diferent. Ara som els pares els que juguem a videojocs”, explica. Per a ell, fer vídeos en català hauria de ser la cosa més natural del món per als catalanoparlants, però és conscient que el català ha de nedar a contracorrent a grans plataformes com YouTube, amb algorismes que afavoreixen els vídeos en llengües com ara el castellà o l’anglès donant-los més visibilitat. Amagant els referents que produeixen vídeos en català, YouTube afavoreix una certa diglòssia digital, fent creure als joves que el català no és vàlid per a internet. Per tal de trencar aquesta cadena, ell i altres productors de vídeos impulsen Creadors.tv, un aglutinador de vídeos de tota mena amb el català com a tret comú.

La retransmissió de videojocs és un dels continguts audiovisuals més populars entre els joves, però en català tant l’oferta com el consum és limitada. Per què?
—Els espanyols poden arribar a tenir milions de seguidors perquè la seva base és de centenars de milions, i evidentment amb el català és diferent. La proporció de gent que consumeix vídeos de YouTube, Twitch i altres plataformes i, d’aquests, que ho fan de videojocs, encara és molt reduïda. I dels pocs que ho fan, encara menys els miren en català. Per desconeixença, sobretot.

Per què costa tenir visibilitat en aquest sector?
—En certa manera depèn de la plataforma. A Twitch sí que hi ha molta gent que ens hem pogut trobar gràcies a poder etiquetar els vídeos en català, però a YouTube no hi ha manera de filtrar res per idioma. Has de fer més recerca per trobar contingut en català, això també és una barrera. Ara bé, els catalanoparlants tenim un problema pel fet de conèixer dues llengües i que internet sigui una cosa vinguda de fora. Fa que subconscientment tirem cap a llengües universals per a buscar-hi contingut. Quan cerques a YouTube poques vegades ho fas pensant en català perquè penses que en anglès o en castellà trobaràs més informació o més bona. La gent ha de començar a canviar el xip, en comptes de buscar en castellà o anglès ho ha de fer en català. I en comptes de fer els piulets o els vídeos en castellà, pensant-se que arribarà a més gent, fer-los en català.

Històricament, però, el català havia estat molt actiu a internet.
—El gran problema amb YouTube és que ens engloba dins YouTube Espanya. Un cop, vaig entrar a YouTube des de Malta i automàticament va detectar que era en un altre país i em van suggerir un munt de vídeos d’allà. YouTube, per molt que et posis la interfície en català, et mostra els vídeos més vistos a l’estat espanyol, que solen ser en castellà. Això és un problema que a Twitch han solucionat posant l’etiqueta en català. A Tik Tok hi ha una quantitat de vídeos en català impressionant, perquè poden fer servir etiquetes que identifiquen els vídeos en català i allà es troba tot.

Què caldria fer per aconseguir més visibilitat per als continguts en català?
—Des de YouTube és difícil. Haurien de ser ells qui fessin la distinció o que algú com la Plataforma per la Llengua o la Generalitat els reclamessin que es pogués escollir rebre per defecte vídeos en català. Això és força complicat per com està fet YouTube. Fins i tot gent que fa vídeos en castellà s’han sentit minoritzats davant l’anglès i s’han queixat per la poca visibilitat que tenien. YouTube està molt enfocat al mercat nord-americà. Si la gent que fa vídeos en castellà ja se’n queixa, imagina els que ho fan en català. Com a usuaris es tracta de canviar els nostres costums de com ens relacionem amb les xarxes. Intentar fer contingut en català, buscar sempre en català i, quan trobem en català el que busquem, donar-li valor.

Això que dieu demana una certa militància per la llengua que pot quedar massa lluny en joves de dotze anys, per exemple. Aniran a buscar el contingut que els sembli atractiu. I si és en català, millor, però difícilment l’aniran a buscar específicament.
—Sí, tens raó. A Creadors.tv hem fet una comunitat amb la idea de fer pinya entre tots i arribar a més gent. Som més de dues-centes persones, però ens coneixem entre tots i ens donem suport, sigui amb recursos sigui amb l’organització d’esdeveniments per a arribar a més gent. L’objectiu de Creadors.tv és donar-nos a conèixer. Hi ha molta gent que arriba al meu canal i se sorprèn perquè faig vídeos en català. Com pot ser que anem tan endarrerits que la gent vegi estrany que faci continguts en català, quan hauria de ser una cosa natural? Si parles en català amb la teva família i els amics, per què no parles en català a internet? Això s’ha de canviar. En comptes d’esperar que ens trobin, sortim a dir “Ep, som aquí.” Aquesta és la idea de Creadors.tv. Construïm una pàgina web i una aplicació mòbil per intentar que, com que YouTube no ofereix el contingut en català directament, el públic vagi a aquesta web que dóna accés a tothom que fa contingut en català.

Una filosofia similar a la d’una altra iniciativa de vídeos en català, el canal Malaia.
—És molt diferent, no som ni competència. Els youtubers de Malaia poden ser a Creadors.tv i Malaia pot trobar algú de la comunitat de Creadors.tv que els agradi i el convidin a fer vídeos sota el seu segell. Dic que no són competència perquè ells no es venen com un aglutinador de contingut comunitari que vol aplegar tots els vídeos en català, sinó que ells seleccionen uns perfils concrets perquè creuen que poden tenir visibilitat i seguidors. Nosaltres som més com la plaça del poble, on tothom pot anar a fer el que vulgui. La clau és que sigui contingut en català. En canvi, Malaia seria la part més privada del sector. Són quatre emprenedors que impulsen una iniciativa i busquen els perfils que creuen que poden fer un boom i ajudar a donar visibilitat al català. És un enfocament diferent.

Neix Canal Malaia: ‘És infinitament més fàcil tenir èxit a YouTube en català que no en castellà, i ho volem demostrar’

Els uns i els altres intenteu dinamitzar l’audiovisual digital en català, una funció que té assignada per mandat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
—Sí, però hem de tenir en compte que com a mitjans públics estan molt lligats de mans per certs estàndards de qualitat i de correcció política. Hi ha un munt de videojocs que són violents i, vulguis no vulguis, una televisió pública no pot difondre.

Per què no? Els mitjans públics no només són el Canal Súper 3, hi ha d’haver espai per a tot.
—Com a entitat pública s’exposaria a tenir problemes i es pot arribar a entendre que en siguin reticents. Igual que Malaia, que si és privat, també busca d’incentivar un contingut d’un tarannà concret. Amb aquesta mena de vídeos hi ha de tot, hi ha molta gent que els fa parlant com si fossin a casa i no es tallen de dir paraulotes o de deixar a anar comentaris que poden ser mal interpretats fora de context. Els mitjans públics volen anar sobre segur amb la mena de continguts als quals donen visibilitat.

Creieu que la CCMA fa tant com pot per dinamitzar aquest sector audiovisual?
—Depèn de com ho miris. Aquest matí parlava amb un company de Creadors.tv sobre com arribar a més gent jove. Hi ha un tema de llenguatge que també els passa a Malaia i a nosaltres, que tenim una mitjana d’edat molt alta, entre trenta i trenta-cinc anys. Cal que hi hagi una base de gent jove que faci vídeos en català perquè vol, igual que ho fa quan parla en català amb els seus amics. Fer-ho de manera natural, sense tenir la voluntat de buscar com més seguidors, millor, és complicat. I si no parles el llenguatge dels joves, encara és més difícil. A TV3 és difícil que hi hagi gent jove que sàpiga quina mena de contingut agrada als joves perquè les generacions canvien. Perquè realment TV3, Malaia o Creadors.tv poguessin crear contingut en català per a gent de setze anys hi hauria d’haver gent de setze anys decidint quina mena de contingut cal fer.

I creieu que quan TVE o grans grups mediàtics com Atresmedia o Mediaset fan continguts juvenils també necessiten que els facin gent tan jove?
—Realment tenen gaire audiència? No en sóc un entès i fa temps que no miro la televisió convencional. Sé que han creat unes plataformes de pagament, però al final el que fan és fitxar youtubers que han tingut èxit perquè facin continguts. Amb la CCMA ha passat més o menys el mateix, per a MoodZ han anat a buscar tiktokers i youtubers que tenien moltes visualitzacions. Això els fa estar lligats que aquesta gent funcioni i tingui bones idees, perquè els han tret de la plataforma on se sentien còmodes. És una loteria, però van a buscar gent que atreu públic jove per intentar arrossegar-lo cap a la CCMA o qualsevol d’aquestes plataformes digitals. S’ha de tenir gent amb visió de caça-tendències, que trobin allò que funciona més als Estats Units i que acabarà arribant d’aquí a dos mesos. També passa que la CCMA està molt lligada a l’audiència i sempre miren de buscar un públic general, però no se la juguen amb temes molt més concrets o amb públic segmentat, que és igual d’important. És complicat.

Com decidiu quin vídeo feu? Cerqueu allò que pot agradar o feu un vídeo del tema que us vingui de gust?
—És un problema habitual entre els youtubers, que no saben què fer. O que se sobrepassen i cada cop fan coses més estrambòtiques per cridar l’atenció. Depèn del teu objectiu. L’objectiu de buscar audiència és poc concret i fa que molta gent no sàpiga què fer i es dediqui a copiar o buscar què funciona. Jo no em vaig posar a YouTube per tenir milions de seguidors ni perquè el meu contingut arribés enlloc, sinó perquè durant tota la meva vida he estat una persona a qui li agrada molt xerrar i compartir. Vaig comprar la PlayStation 4, que ofereix la possibilitat de fer directes, i vaig veure que no hi havia ningú que jugués a cert videojoc retransmetent en català. Faig els vídeos que a mi m’agradaria veure. Passats aquests anys, ara que hi ha més gent que fa vídeos en català, em trobo que d’alguns videojocs jo n’hauria fet vídeo, però com ja els fa una altra persona, no els faig. No busco què està de moda, m’allunyo de tot això i faig allò que m’agrada.

Heu arribat a rebre algun ingrés fent els vídeos?
—A YouTube no, és impossible. Ni els youtubers que tenen cent mil seguidors reben absolutament res. Trobo que la gent no hauria de pensar que mereix ser recompensat per YouTube pel fet de fer vídeos. Haurien de ser uns diners que si t’arriben, molt bé, però si no t’arriben, no passa res. Fas servir una plataforma d’una empresa privada americana que pot fer el que vulgui amb YouTube, com si demà li ve de gust abaixar la persiana. T’ofereixen gratuïtament un servei i a sobre vols cobrar? És veritat que podríem parlar del fet que ells trafiquen amb la informació, però en certa manera és un servei que gaudeixes i no et costa ni un duro. En canvi, Twitch funciona d’una altra manera i dec haver guanyat uns cinc-cents euros en dos anys. És una misèria, però és alguna cosa. Cada cop hi ha més creadors que es passen a Twitch perquè poden generar ingressos, però de moment és una mica desconegut a Catalunya. La cosa bona de Twitch és que amb Amazon Prime et regalen una subscripció a un canal de Twitch, de manera que pots donar diners a un streamer català sense que a tu et costi res. També pots mirar els vídeos sense pagar.

Quan el vostre fill sigui una mica més gran i comenci a mirar pantalles, quina mena de continguts podreu oferir-li?
—Com qualsevol pare, procuro que el meu fill miri continguts de qualitat. Encara és petit, no mira vídeos de YouTube ni de Twitch ni res d’això, li posem el Súper 3 a l’hora de sopar. De moment el meu fill consumeix contingut en català, però no li deixem moltes hores. Per sort, és un nen que no reclama gaire televisió, prefereix jugar. Quan creixi m’agradaria que continués mirant vídeos i sèries en català, però ja veurem què passarà.

Entrevista a Marina Massaguer, autora de l’informe ‘Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per a promoure l’ús de la llengua’: “És vital recuperar el canal juvenil de TV3”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.