Deu reflexions per a mirar d’entendre per què esclata la violència política amb tanta facilitat

En la mesura que la causa general contra l'independentisme ha dut la repressió al cor de la classe mitjana i no l'ha deixada solament als extrems socials o polítics com solia passar, s'ha originat un canvi molt important en la mentalitat de la gent, quant a les formes de resposta

Vicent Partal
17.02.2021 - 21:12
Actualització: 17.02.2021 - 22:12
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els incidents posteriors a l’empresonament de Pablo Hasel han motivat moltes reaccions polítiques, generalment preocupades per l’esclat de violència que hi ha hagut. La violència és una qüestió molt delicada i que és mal de tractar, perquè és molt fàcil de caricaturitzar o manipular. Intentaré d’assenyalar deu arguments, deu punts de discussió, que considere importants.

1. La violència existeix prèviament: detenir Hasel és exercir la violència. És massa fàcil i molt tendenciós de veure violència en una barricada al mig del carrer, en un contenidor cremat, però no veure’n en el fet de tancar en una presó un cantant per la lletra d’una cançó o per unes piulades. La violència no naix amb els incidents al carrer. Ve d’abans.

2. Les protestes violentes sempre són un símptoma de desconfiança en la capacitat de resoldre els problemes per la via política i prou. Els problemes polítics s’han de resoldre per les vies polítiques. Quan no es fa –quan aquestes solucions es bloquen– sempre hi ha tensió social. I normalment s’acaben desencadenant respostes violentes al carrer. Cap societat del món no para l’altra galta permanentment. Això no ha passat mai, ni en la pitjor dictadura.

3. L’independentisme polític, que ha encapçalat una alternativa social fins ara, té un problema de credibilitat que obre portes a nous camins. Hi ha molta gent cansada de la inoperància. L’octubre del 2017 la ciutadania va tocar amb les mans no solament la independència sinó també el canvi social. La república i les lleis aprovades pel parlament i rebutjades pels tribunals espanyols significaven un canvi de vida real i immediat que la repressió espanyola de moment ha frustrat. La resposta de l’independentisme polític va ser optar per una via d’enfrontament, presó i exili, que evitava precisament que el carrer tingués el protagonisme que es podia esperar. Però, quan ja han passat tres anys i mig i mentre l’independentisme manté intacta la seua força electoral, la inoperància política desconcerta una part, sembla que significativa, de la base. En resposta a això, el carrer va agafar una gran confiança en ell mateix després de la reacció a la sentència del Suprem, però les institucions no han fet passos endavant que l’aprofiten i ens acosten a la independència. Ni tan sols que ens acosten a la llibertat dels presoners polítics. La frustració que causa la manca d’un consens sobre el camí a seguir i el mal funcionament del govern és palpable i tot plegat encoratja un sector de la població a ser molt més comprensiu que mai amb l’acció directa. Com a alternativa.

(Evidentment, encara tenen més problemes els comuns i Podem, per no parlar ja del PSC. Que Ada Colau diga que els aldarulls no ajudaran a traure Hasel de la presó mentre el seu partit és al govern de l’estat i ho podria impedir sense necessitat de res més que la voluntat pròpia, no pot causar sinó estupor.)

4. Ja no es pot demanar més vegades a la ciutadania que entenga que s’han de complir unes normes que es contradiuen amb la seua concepció de la democràcia. Els Mossos d’Esquadra, especialment, tenen un gran problema. Poca gent discuteix que el paper repressor que exerceixen a les ordres de la justícia espanyola incomoda profundament el cos i encara més el govern. Malgrat la violència totalment excessiva i condemnable que exerceixen sovint unitats com la BRIMO. Però també com més va més gent hi ha que qüestiona, d’un punt de vista moral i tot, que els Mossos i el govern es limiten a fer tot allò que els ordenen, sense mirar de posar mai distància ni resistir-se, ni que siga simbòlicament, al compliment d’unes ordres que el carrer veu il·legals o, si més no, immorals. De la mateixa manera hi ha molta gent que ja no entén que el govern controle les presons i en canvi la situació dels presoners polítics siga tan injusta. Les reaccions d’admiració arran de la conducta coherent de Pablo Hasel tenen molt a veure amb això. Perquè el contrast és inevitable.

5. Encara que la violència siga exercida per una minoria, hi ha una bona part de la població que no la rebutja. I possiblement aquest és el canvi més important d’aquests darrers anys. Aquests fets que s’assenyalen com a violents sempre van a càrrec de minories. Però per a sobreviure i sostenir-se necessiten la complicitat social. Tradicionalment, al nostre país la societat ha estat més aviat en contra d’aquestes mostres de violència política al carrer, però en la mesura que la causa general contra l’independentisme ha portat la repressió al cor de la classe mitjana i no l’ha deixada solament als extrems socials o polítics com solia passar, en la mesura que ha atacat totes les edats i condicions, s’ha originat un canvi molt important en la mentalitat de la gent, quant a les formes de resposta. Un canvi que es va veure amb claredat durant l’assalt a l’aeroport, el tall de la AP-7 i la batalla d’Urquinaona. Molta gent que fa temps hauria criticat aquesta mena d’accions, ara en canvi no les critica perquè considera que són una resposta proporcional a una repressió desproporcionada i abusiva que la majoria de la població catalana viu en primera persona. Segurament tot plegat és el preu que l’estat espanyol paga per la seua obsessió a reprimir sense gens de contenció ni límit.

6. El component psicològic de contrapès al poder de l’estat va essent assumit. A Catalunya fa molt la impressió que passa allò que el teòric anti-imperialista Frantz Fanon va explicar als anys seixanta del segle passat: que la pèrdua de la por d’exercir l’autodefensa, la pèrdua de la prevenció sobre l’ús de la violència “desintoxica l’individu”. Fanon no fa cap celebració acrítica de la violència, però aquest reconeixement del reforç psicològic que implica negar que la violència siga un monopoli de l’estat és molt important per a entendre com funciona el món contemporani i què ens passa. Fanon, precisament des de la psiquiatria, reivindica que la violència del carrer allibera mentalment els individus respecte de l’opressió. I equilibra la relació de subordinació de la població amb l’estat, de manera que obri un horitzó d’esperança en la victòria contra aquest estat. Que és, si fa no fa, allò que va passar ací després de la sentència contra els presos polítics.

7. Molta gent pensa que no ha de condemnar la violència del carrer, perquè això pot afeblir la resposta a la repressió. Una cosa és que puga haver-hi crítiques concretes a determinats aspectes dels incidents o que fins i tot, com va passar en alguns carrers de Gràcia, hom mire d’evitar situacions clarament descontrolades que posen en perill els veïns. Això és absolutament racional i explicable, oimés tenint en compte que en els grups més activistes sol haver-hi gent que s’embriaga de violència i no en controla els límits. Però, més enllà dels fets esporàdics, no hi ha tantes reaccions contràries com es podria esperar, perquè s’ha estès la consciència que l’estat les aprofitaria en contra de tots, i no solament contra els violents. L’abús d’aquell “tot és ETA” que tant de dolor i repressió va causar al País Basc o les continuades mentides sobre els CDR són precedents fàcils de recordar, que deslegitimen l’estat i que frenen en la mentalitat de molta gent el fet de posar-se, ni que siga aïlladament o fins i tot justificadament, a favor del poder establert.

8. Les imatges dels enfrontaments tenen un rèdit internacional clar. I en una societat globalitzada com la nostra, aquest és un factor molt important, que no es pot negligir. Les imatges d’enfrontaments, de qualsevol enfrontament sempre fan la volta al món i, en aquest cas, fan eixir als diaris i a les televisions la causa catalana com un problema persistent que reclama una solució. Mentre les institucions europees fan l’orni –amb Hasel també han dit que “és un afer intern”–, les opinions públiques es demanen què passa i per què. Exactament igual com fem nosaltres quan això s’esdevé en uns altres països i ho veiem als nostres mitjans.

9. La sensació de control del territori. O la preparació per al control del territori. Aquest és un factor molt particular, em sembla a mi, del cas català, però també molt interessant. Després dels fets del 3 d’octubre de 2017 i la proclamació de la independència, s’ha bastit una mena de teorització sobre el control del territori que exerceix una gran atracció. Intel·lectual i pràctica. Hi ha una maduració intel·lectual que lamenta que el 2017 el govern no optàs per un control del territori que tenia a l’abast i que és conscient que, ja que Espanya nega la via pactada, això aboca a una unilateralitat, amb dos factors decisius: el reconeixement internacional i el control del territori. Coses que han passat aquests darrers mesos i setmanes, com ara la utilització per Rússia de la situació a Catalunya i la intensificació de l’enfrontament d’Espanya amb Bèlgica, que originen un interès renovat per l’efecte que tindria la combinació d’aquests dos factors. I hi ha gent que viu tot això que passa com un entrenament.

10. Però i els problemes de la violència? Que no en té? Dit tot això que he dit, he de dir també, i remarcar-ho, que l’ús de la violència sempre implica un risc social i polític, que cal tenir clar a l’hora de parlar-ne. Perquè pot allunyar els sectors més moderats de la població, pot justificar una repressió encara més intensa, pot tenir conseqüències personals molt dures –en els incidents de despús-ahir una altra jove va perdre un ull– o pot derivar fàcilment en enfrontaments interns. També perquè pot ser utilitzada per interessos que no tenen res a veure amb la política o perquè l’estat la pot fer servir a favor seu. És veritat que no tot és tan senzill com condemnar-la en qualsevol cas o circumstància, però tampoc no tot és tan simple com deixar-se endur per l’adrenalina que se segrega amb determinats esdeveniments i no mirar-la amb ulls crítics.

Ho he advertit al principi: la violència política és una de les qüestions més difícils de tractar serenament perquè aquestes darreres dècades els estats han aconseguit d’estigmatitzar-ne la pràctica i han tingut molt d’èxit a l’hora de banalitzar-la i crear confusió, tot fent servir l’equívoc concepte de “terrorisme”. Però com a periodista jo sempre defensaré, al preu que siga, que parlar de tot això que passa i mirar de fer-ho atenent la complexitat, amb honradesa i amb rigor, forma part del debat lliure i necessari que cap societat humana no pot menystenir si no vol pagar el preu del sotmetiment a la tirania.

 

PS. Diversos lectors de Lleida m’han fet arribar un comunicat del rectorat de la Universitat, arran la meua afirmació en l’editorial d’ahir en el sentit que el rector havia permès l’entrada dels Mossos. Segons els rectorat és fals perquè la policia ja no ha de demanar permís per accedir-hi, com passava abans. Per tant he esborrat la referència que feia ahir i publique ací la part substancial d’aquell comunicat: “Durant la tarda hem vist com Pablo Hasél acusava el rector via Twitter (on té més de 120.000 seguidors) d’haver donat permís als Mossos per entrar a l’edifici, cosa que ha estat replicada a les xarxes per diversos altres perfils, i ha generat ja uns quants atacs a la persona del rector. Aquesta acusació és mentida, i es basa en un mite sense fonament a la legislació vigent, segons el qual els recintes universitaris són inviolables i cal el permís del rector perquè hi entri la policia. Els privilegis medievals de les universitats fa molt temps que es van derogar, i la policia, per iniciativa pròpia (i sota la seva responsabilitat), o per manament judicial, pot entrar a qualsevol recinte públic, com són les dependències universitàries, sense necessitat de cap permís.”

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Almar
Josep Almar
17.02.2021  ·  22:20

De mica en mica es va perfilant nítidament que serà el carrer i no els partits polítics els que portaran la iniciativa. Els polítics, al servei del partit i no del país estan guanyant un desprestigi creixent. I això d’enfotre-s’en de les bases, pactant al despatx allò contrari a les promeses fetes, ja ens té molt farts.

Gemma R.
Gemma R.
17.02.2021  ·  22:21

No pots posar a la gent contra les cordes i amordassada i esperar que com l’ independentisme és passi 7 anys sortint sense tirar un paper a terra sense que dés de la política no se li doni ni tant sols la dignitat d’ existir, no assaient-se ni a parlar. El que ha ensenyat aquest Estat al jovent, és que el pacifisme és menyspreuat, caricaturitzat i escupit. Que no els culpin a ells, és el que han après durant tota la seva infantesa i ho ténen gravat a foc. Però el règim, España no farà cap auto-crítica, no en sap. No va al seu ADN ridículament orgullós de ningú sap què. Però els nostres polítics, els catalans sí que en són capaços, a nosaltres no ens costa tant. Que s’ asseguin ells, i posin fil a l’ agulla. Aquest Estat fallit està apunt de caure amb tot el seu pès. Estratègia conjunta i preparem-nos.

Josep Usó
Josep Usó
17.02.2021  ·  22:29

Quan es veu que no hi ha manera de resoldre els problemes parlant o negociant, s’arriba a un atzucac. Llavors, una de les eixides és la violència. Especialment si l’altra part ja l’aplica des d’abans. El principal problema que té l’estat espanyol, al meu parer amb aquesta violència és que ha esclatat perquè Pablo Hasél ha optat per no acotar el cap. I s’ha estès per tot el País. Només cal veure la moguda a Madrid. Que, per cert, Àpunt la veu, però poc.

Albert Reinoso
Albert Reinoso
17.02.2021  ·  22:34

Tots som testimonis que el ciutadà Artur Mas va pujar al tren per què va intuir que sortiria sense ell, la força del carrer el va convèncer. Els polítics actuals són més mandrosos del que ens agradaria, no es estrany que la gent hàgim de cridar més fort per a que es desmandrin…

NIL MALET
NIL MALET
17.02.2021  ·  22:51

S’acosta el final del que queda del fallit Imperi Espanyol. Catalunya, poble heroic i resilient, s’erigirà alliberat de nou d’entre les cendres d’aquesta destrossa. Tanmateix, hem d’entendre que Espanya morirà matant i és el nostre deure estar preparats per sobreviure i vèncer davant els temps que venen.

Potser ha quedat massa èpic… però…
Endavant catalans, no ens pararan. 😉✊

Miquel Amorós
Miquel Amorós
17.02.2021  ·  22:53

Totalment d’acord amb Gemma R.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
17.02.2021  ·  22:57

Totalment d’acord amb vostè Sr. Partal. La violència sempre engendra més violència. Això els repressors ho haurien de tenir en compte.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
17.02.2021  ·  23:01

Totalment d’acord en tots i cadascun dels punts. De fet, de un temps ensà opino exactament el mateix, com molta altra gent.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
17.02.2021  ·  23:05

Vicent,
una editorial molt completa i aclaridora. Gràcies.

Afegiria, en la vessant negativa, que la reacció espontània que sovint provoca aquesta violència, impedeix dirigir-la d’una forma adequada.

Vull dir que si seguim per aquesr camí, a la meseta descubriran que no els cal bombardejar Barcelona cada 50 anys.

Josep Gualló
Josep Gualló
17.02.2021  ·  23:34

LA VIOLENCIA SEMPR VE DE L’ESTAT. LA DEL CARRER ÉS EN LEGITIMA DEFENSA

No tenim cap oblgació de parar l’altra galta. Si que tenim obligació de defensar-nos i defensar als nostres.

Ser mesell voluntariament, és una deficiencia mental. El nostre himne nacional, ho diu ben clar:

“Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines”
“Bon cop de fals defensors de la Terra”

O és que no ens creiem el que cantem?

Teresa Puig
Teresa Puig
17.02.2021  ·  23:36

Exacte: la violència ja existia abans dels aldarulls d’ara i els de la plaça Urquinaona, o no és violència l’1-O, la mateixa sentència, la presència impune de l’ultradreta, o els atacs als nostres presidents?
Francament que es criminalitzi ara és sorprenent. El problema és molt gros, i hi ha polítics que no gosen fer declaracions i les haurien de fer. S’ha de ser valent i no criminalitzar contenidors cremats ni vidres trencats. I el que no es pot fer és amagar el cap davant la desproporció de carregar-se l’ull d’una persona!!!!!
Per últim, els presos sobre els quals la Generalitat n’és part acusadora, què ha fet la fins ara consellera de Justícia? No entra només en Hasel a la presó… El Marcel Vives i l’Adrià de Vilanova i altres ho faran aviat. Senyora consellera se’n renta les mans?

Rafel Torner
Rafel Torner
17.02.2021  ·  23:57

Sí, van posar a la presó els líders independentistes, que eren més que pacífics, es pot dir que són pacifistes. I, molt important, els hi van posar precisament amb falses acusacions de violència! Aquells líders els han tancats a la presó (“hòmens [i dones] plens de raó”). Que no s’estranyin ni es lamentin ara si n’apareixen uns altres, amb una altra mena de lideratges, ja ho veurem. Pot ser que a partir d’ara hi hagi situacions que no ens agradin gaire o gens; si això passa, hem de tenir ben clar que no haurà estat pas per culpa nostra.

Ramon Perera
Ramon Perera
18.02.2021  ·  00:14

Sobre el comunicat del rectorat de la universitat de Lleida reproduit en el PS: “Els privilegis medievals de les universitats fa molt temps que es van derogar…”.
En el temps de Franco la policia no entrava a la universitat si no era amb el permís del rector. I això no era cronològicament l’edat mitjana.

PERE SIO
PERE SIO
18.02.2021  ·  00:57

Bones reflexions Vicenç per intentar esbrinar les raons que porten a les persones a exercir un determinat tipus de violència política, d’expressió de frustració o de desesperació davant determinades realitats i comportaments. I les conclusions són que les raons són sempre ben diverses i variades.
Però el combustible idoni per a encendre i afavorir determinats tipus de violència en bona part prové gairebé sempre de l’actitud cínica, prepotent, negligent, partidista, repressora, injusta i irresponsable de molts dirigents polítics espanyols i d’alguns catalans.
Si parlem del desconcert i desesperació de part de l’independentisme veurem com no és gratuïta. Tothom recorda les cares alegres, emocionades i entusiastes d’una ciutadania mentre es llegia, l’octubre del 2017, la proclamació de l’independència. Per a molts era la culminació d’un somni de llibertat aconseguit després d’una llarga i continuada lluita d’actes, accions, manifestacions i d’una consulta prohibida i perseguida per l’Estat, on la gent no va tenir por a exposar-se, de forma voluntària, a la brutal repressió de la policia espanyola, per poder votar i decidir el seu futur polític. I tothom ha pogut veure la resposta de passivitat, oblit i engany que han rebut aquests darrers tres anys per bona part dels dirigents polítics catalans i no cal dir el menyspreu, la repressió i persecució que han vist o patit per part dels poders i governs de l’Estat.
Desconcert i frustració política que ara la pandèmia ha extès també a d’altres àmbits de les nostres vides, ja siguin laborals, econòmics i socials. La pandèmia ha fet créixer brutalment les desigualtats socials, molta gent ja ha perdut o veu perillar la seva feina, el seu futur i fins i tot la seva pròpia supervivència. I un cop més la resposta que han rebut de bona part dels responsables polítics ha estat la passivitat, l’oblit, l’engany i trobar-se tirats a la cuneta, sense saber que fer ni on anar.
La violència que aquests darrers dies ha posat al punt de mira als Mossos no és aliena als comportaments i actituds d’aquest cos de funcionaris, cridats a ser la policia catalana moderna i democràtica i que aquests darrers anys ha acceptat sense protestar el paper ignominiós de ser l’executor, a vegades de forma violenta i desmesurada, les ordres aberrants i injustes d’un Estat embogit en reprimir tot el què no li agrada o li fa nosa.
Les lleis físiques diuen que quan un got supera la seva pròpia capacitat sempre vessa i en molts aspectes el got de la ciutadania ja es troba al límit.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
18.02.2021  ·  02:20

Urquinaona torna a encendre’s i el 324 de TVC, només ha fet que posar en bucle vídeos i fotos de contenidors cremant, com si aquest fos el problema. Ni una imatge dels jutges d’extrema dreta que estan carregant-se tota idea de justícia, ni dels borbons criminals, ni dels governs còmplices, ni cap estadística dels empresonats injustament, ni de la noia a qui els mossos han arrancat un ull… Bravo Grasset! A qui li cal un 155 si TV3 solets ja els feu la feina bruta!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
18.02.2021  ·  04:32

Quieren que callamos nuestra Conciencia, que hagamos violencia a nuestro interior y aceptamos nuestra degradacion moral y la de las personas con las cuales nos relacionamos de la sociedad en la cual estamos metidos como algo normal…

Es una violencia suprema que nos procura un dolor indicible que muchos de nosotros no podemos aceptar.

Esta violencia que quiere reducirnos a bestias sin Coscienza y sin escrupulos morales es la esencia del fascismo…

Un fascismo que en esta España podrida y en esta Catalunya sumisa es llevado en práctica por los partidos de izquierda.

Una vergüenza inmunda que no tiene nombre

Joan López
Joan López
18.02.2021  ·  05:20

Bon editorial d’avui,a mès en el meu cas descriu molt bè com ja no tè criticas la autodefensa que no pas la violencia. El poble no es violent,el poble es defensa cuand els politics s’amagan. Aprofito aquesta finestre d’opiniò per retre homenatge a la gent de “meridiana resisteix”que cada di du a terme el tall de la Meridiana.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
18.02.2021  ·  06:09

Es totalment la violència genera violència, l’estat Ñ fa molta anys que està exercint violència envern el nostre poble i la gent estem fars de tanta repressió jo que sóc gran he dit prou i no trobo a on es tal e violència comparada amb la que fa el govern imagineuvos el que pensa el joven.
Ahir vespre a la tertúlia del 324 la senyora Tura valdria més que s’hagués quedat a casa seva.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
18.02.2021  ·  06:29

Umberto Ciotti: Pues, si no tiene nombre, pongámoselo nosotros i mandemos a la mierda a esta vergüenza que mencionas i a quienes la provocan. Sólo seremos capaces de defendernos como necesitamos si somos capaces de limpiar nuestra mente y actuar sin miedo y con claridad de ideas-

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
18.02.2021  ·  06:52

Bé, és el que porto dient molt de temps. Malauradament només les accions de resistència pacífica continuada de la població, amb episodis puntuals com els que estem veient, i amb les accions violentes majoritàriament en mans de l’estat aconseguiran moure les coses, tal i com és aquest estat.

No és que la classe mitjana ni la població siguin violentes, sinó que al final el comportament antidemocràtic, repressor i autoritari fa que la gent s’hi torni, i és una manera de posar límits al poder i forçar-lo al canvi, quan tot el demès falla i la gent s’afarta de posar l’altra galta. Ningú pot dir que els armilles grogues són una colla de hooligans, i Macron ho ha tingut molt complicat per aprovar la llei mordassa precisament per les manifestacions i aldarulls al carrer de gent que defensava la llibertat.

Tal i com és el món, i em sap greu, hi ha més ressò internacional d’aquests 3 dies de protestes, o de les protestes a l’aeroport ara fa un any i mig que no pas de 7 anys traient al carrer 1 milió de persones. Crec que és molt trist, perquè jo sempre he cregut en la no violència, en la democràcia i en el govern de la majoria (llevat quan aixó implica totalitarismes tipus VOX, és clar), però el món funciona d’aquesta manera. I em sap greu veure fracassar una creença vital. Però el món és com és.

En tot cas, no se com ni quan serà (sincerament queda molt de temps, crec jo, perquè cal que hi hagi un canvi de lideratge i de paradigma social) però n’estic ben segur que la propera revolució catalana, l’n-sim intent, havent après tot el que hem après (o qualsevol reivindicació laboral o de llibertats) no serà la revolució dels somriures, perquè es va imposant la percepció que no serveix per res.

Tristament.

Albert Miret
Albert Miret
18.02.2021  ·  06:59

Realment ens estan construint una societat fraccionada. Tothom que hagi estat en una situació d’ofec, o l’hagi observat d’un altre, s’haurà adonat que el cos davant d’un perill real de mort, reacciona d’una manera violenta. Inclús quan ja l’ofegat està inconscient, el seu cos llança coces o extremituds, perquè la màquina humana està feta per defensar-se com calgui davant la seva mort. En la nostra societat, els vells porucs, com que coneixem el dolor, rebutgem les situacions que comporten un perill. Però el que em costa d’entendre és la incomprensió de molta gent  en vers als seus joves, i acabo pensant que no és més que la mostra d’un cinisme exagerat produït de ben segur per por.  La nostra societat està des de fa segles maltractada, terroritzada i espoliada, i pel que es veu, només els més joves s’atreveixen a sortir al carrer. Doncs bé, no he entès mai la condemna dels grans a les explosions dels joves, que al cap i a la fi són l’expressió del que faríem els grans si ens hi atrevíssim. No es pot viure tants anys suportant l’agressió constant d’un país que no és el nostre, i que no entén altra cosa que la bestialitat com a resposta al criteri personal de cada un i al dret d’expressar-la com a persones i com a societats.

Jordi Isern
Jordi Isern
18.02.2021  ·  07:43

La llibertat, la justícia i els drets humans no es defenen cremant cotxes i motos, destrossant concessionaris, aparadors, oficines bancàries, assaltant comissaries, agredint policies… els que fan això són tan dictadors i violents com els que buiden ulls i empresonen rapers.

Josep Segura
Josep Segura
18.02.2021  ·  08:19

Ningú ha mencionat l’ex-guapo, ex-admirat, ex-heroi, però malgrat tot rehabilitat i novament lloat comandant Trapero. O bé m’equivoco o és ell el responsable dels “nostres” Mossos, els que ens “protegeixen” dels malvats “gamberros” i que compleixen amb canina submissió les ordres emeses per les “forces del bé” de la nostra “madre patria”. Perdoneu per l’excés dels signes tipogràfics de puntuació, però la vida, en general, és tota “entre cometes”. En Trapero també.

ramon Feixas
ramon Feixas
18.02.2021  ·  08:38

Cal posar en valor la capacitat del director en observar els aspectes de fets i situacions que tan encertadament desgrana. No havia somniat veure d’un director de diari, ja que normalment sí observen molt però desgranen un a altra pel·lícula amanida amb altres tipus d’interès.
Del relat penso que la unilateralitat serà inevitable al seu moment (per fer tard no cal córrer). Que de violència a ser possible 0 ( ja no ho és si la policia ahir va vessar sang).Que de destrosses, a se possible 0 (ja no ho és) El que no 0 que sigui al màxim d’a prop de 0. Que el tema mossos d’esquadra és molt delicat com s’ha demostrat en aquesta fase repressiva post-electoral (han entrat a la universitat sense demanar permís. Això vol que un jutge malèfic espanyol te impunitat com un president ianqui d’apretar el botó de la guerra)
Finalment un record molt especial pels assistents a les Azores a la reunió d’un tipus de cultura colonial, aportant cada membre la seva peculiaritat dins aquet tipus de cultura. Concretament la facció que Catalunya pateix d’una manera morbosa. És tracta un marc que sempre influeix a l’escena de dins el quadre.

Lluís Gonçaga Pibernat
Lluís Gonçaga Pibernat
18.02.2021  ·  08:44

Llegit l’editorial em pregunto: Què passaria si els pressos del “judici del procés” es neguessin a tornar a la presó?

Jordi Tudó
Jordi Tudó
18.02.2021  ·  08:47

Bon dia a tothom!
molt d’acord, com sempre de l’editorial d’avui.
Aniria una mica més enllà, Vicent. No és un problema des de l’1-O, això de tenir una administració inoperant i ineficaç ve de lluny.
Mireu aquesta notícia: com és pot convocar a centenars de mestres i tenir-los hores fent cues i fer-los anar cap a casa dient-los-hi no hi ha prou dosis de vacunació. En quin món vivim?
https://www.elvallenc.cat/portada-destacada/unes-200-persones-es-queden-sense-vacuna-despres-de-ser-citades-per-salut/
És un tema endèmic. En aquesta entrada del bloc, explico de com es podia fer una administració moderna i és van seguir les mateixes pautes inoperants de l’administració hereva del franquisme. I així estem.
https://blocs.mesvilaweb.cat/miradesalvent/qui-no-te-padrins-no-menja-mona/

Victor Serra
Victor Serra
18.02.2021  ·  08:53

Estic d’acord. La primera violència és de l’Estat. Aquest Estat infestat de franquistes . Però la majoria d’incidents violents no són provocats per la inmensa majoria de manifestants legítims, sinó per grups de violents que no tenen cap raó. I tant s’els en fot Pablo Hasel , com una victòria del Barça ( quan guanyava). Cremar mobiliari urbà, motos de pobre gent que va tenir la mala idea d’aparcar-la allà on passen, botigues de gent que ho està passant pitjor que ells, anar a les manifestacions equipat amb petards per llençar contra els Mossos, no és acceptable. Al final , aquesta gent acaba pervertint la raó de la protesta i la fa més minoritària del que hauria de ser.

Josep Salart
Josep Salart
18.02.2021  ·  08:55

M’afegeixo al comentari encertadíssim d’en Josep Segura.

La violència esclata perquè estem en una colònia expoliada per un estat repressor, assassí i lladre que, com sempre al llarg de la història, troba el col.laborador del guetto.

Per què no es parla ja de l’efecte Illa o per què tothom vol parlar de pactes? Doncs per continuar tot igual en col.laboració dels catalans espanyols.
Es per tot això que, si us plau gent de JUNTS, voteu a favor d’investir al MHP Aragonès i que governi en solitàri. Els independentistes de veritat, ja recolzaran totes les propostes en aquest sentit. Totes.

Tot seràn avantatges, no hi haurà discussions ni submarins ni ningú segarà l’herba als peus de l’altre. Pensem que si JUNTS entra al govern, ERC es lo que vol, i farà tot el possible per fer-los quedar malament fins el punt de desacreditar-los en unes properes (avançades) eleccions.

L’enemic número d’espanya i d’ERC, és un, el President Puigdemont i tots els catalans que l’han votat. Es l’objectiu: fer desaparèixer aquest home i l’independentisme. Contrariament l’Ibex ens prepara lo pitxor.

josep soler
josep soler
18.02.2021  ·  09:12

—-Va d’això companys, les revolucions comencen en un lloc concret però serveixen per la humanitat sencera. Igual que passa amb l’opressió.

La VIOLÈNCIA i el NACIONALISME són la del Règim, com sempre. Els catalans ens defensem contra la injustícia del nacionalisme espanyol, perquè tots sabem que va d’això, ens ataquen perquè som d’una altra ètnia.

Quan “els fills de Franco” ataquen violentament als manifestant, és legítima l’autodefensa igual de violenta? Jo diria que en un estat totalitari com l’espanyol és obligatòria si volem defensar els valors fonamentals dels drets de la humanitat.

Són “els fills de Franco” els que porten porres i armes de foc.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
18.02.2021  ·  09:13

M’agrandira fer una réflexion, algu a mirat amb un altre prisme per valorar la violencia?
La violencia pot ser fruit del rebuitx i la impotencia pero tambe pot ser programada
M’explico , Hasel es condemnat per enaltiment del terrorisme, si la violencia es programada es el estat que la porta a terma amb infiltrats en les manis per poder plantejar cara a la UE que aquesta violencia de mostra que el raper es pres per enaltiment i incitacio a la violencia i argumentar que la sentencia es justificada i aquesta es la demostracio
A ningu l’hi ha extrenyat el fet que la violencia a estat semblant en tot el territoi?
Penseu

Pep Agulló
Pep Agulló
18.02.2021  ·  09:19

VIVIM PERMANENTMENT AMB LA VIOLÈNCIA DE D’ESTAT

Si legitimes l’argument de qui reprimeix, tot i no ser-ne conscient, al final resulta que els culpables de la violència són els independentistes. I d’aquest somni d’aquesta normalitat, anem despertant. Per sort i per salut mental com a vàlvula d’escapament de tanta opressió insuportable que no troba vies de solució. Fem front a la injustícia asfixiant.

Engels reconeixia que Barcelona era la ciutat que més quilòmetres de barricades havia aixecat al llarg del XIX. Cremar contenidors, fer pintades, o exercir el dret a la legítima defensa, no és violència, sinó protesta que no arriba ni a l’enfrontament. Hem d’estar orgullosos de la nostra tradició de lluita.

Ara bé, els límits de la violència, quan ja no és només protesta i tracta d’aconseguir esgarrapar poder a l’Estat, té uns perills que no té la lluita política. Perquè la violència sempre té uns serrells incontrolables amb dinàmiques pròpies o induïdes per l’enemic, que poden actuar en el sentit contrari d’allò que es persegueix.

PS. El meu sentiment per la noia que ha perdut l’ull amb una bala dels mossos. També em trenca el cor veure atemptats contra l’art i la natura. No puc veure un arbre cremant, ni uns vitralls històrics apedregats…

Joan Turull
Joan Turull
18.02.2021  ·  09:25

Al final de les manifestacions, apareixen grups organitzats incendiant contenidors i agredint els mosso. És la mateixa política incendiària de l’estat contra Catalunya i contra les seves institucions.

Joan Pagès
Joan Pagès
18.02.2021  ·  09:26

La paraula violència s’usa amb molta alegria. Una protesta que derivi en actes vandàlics és violència? Jo crec que només és vandalisme. La violència es reconeix per les seves víctimes: quina és la víctima de la crema d’un contenidor? El contribuent. Però parlaríem de “violència contra el contribuent” perquè es faci malbé el material que és de tots? I la persecució i judici injust i injustificat de Pablo Hasel, i dels líders polítics, quin cost està tenint per al contribuent?

El que hem de mirar és qui és la víctima de la violència. No és el mateix l’afectació irrisòria que té la destrucció d’un contenidor en l’erari públic, que la pèrdua d’un ull d’una manifestant pacífica.

Dit això, el vandalisme només és protesta amb violència de molt baixa intensitat.
La repressió judicial i policial és violència de molt alta intensitat de les classes dirigents contra el poble. És, en definitiva, feixisme.

Una ordre judicial que permeti a la policia disparar als ulls de gent pacífica és violència extrema.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
18.02.2021  ·  09:34

Com sempre, Vicent, toqués la poteta del mal. Els nostres polítics estan avesats a fer el que els convé en cada moment i a justificar-ho només si se’ls apreta molt. Quan de temps fa que tenim repressió d’artistes i silenciació de tot el que no interessa. Sortim d’unes votacions que, independentment dels resultats no han canviat res. Nosaltres hem votat els mateixos inútils que teníem, que això ja es veu a pocs dies vista, que continuen dissimulant a la vista de la repressió del estat, via jutges o via policia, això els en fa còmplices. Els candidats màgics, ja no hi són un cop votats i tenint les cadires assegurades, tant los hi fot els tràngols que passin ni artistes ni el ciutadà normal i corrent. Que jo sàpiga no se’n planta ni un, tenen por de perdre la cadira i encara més la llibertat, al meu poble hi ha la dita que diu “per la vida es perd la vida” si no ho lluites, ets un fracassat i un inutil. És el que els continua passant a tots els politics actuals no es volen jugar res, per tant difícilment en treuran res. Nosaltres els hi hem posat, ara ens hem d’aguantar, seguim sent on érem, hi tenim una majoria de cagats i pocapenes.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
18.02.2021  ·  09:54

No sóc violent, mai no ho he estat, ni tan sols contra el franquisme als anys seixanta. Però ja sóc vell i sempre he observat que l’única manera de guanyar contra els violents és amb molta més violència. Van caldre sis anys de guerra ferotge per vèncer el nazisme. Va caldre el sacrifici heroic de moltes generacions per alliberar VietNam, amb inacabables guerres successives contra invassors japonesos, francesos i americans. I si ens emmirallem amb Euskadi, la violència dels anys de plom ha permès als bascos negociar amb avantatge la seva benestant situació actual. Encara que de tant en tant la fúria dels jutges irredempts, amb l’ajut dels sempre amatents membres de la guardia civil, intenti esventrar-ho tot amb condemnes insostenibles com la d’Altsasu.

Mentres tant, aquí encara hi ha qui critica la destrossa de mobiliari urbà per comptes de condemnar els jutges i fiscals que apliquen la violència extrema de les lleis, però només quan els convé. Prou que s’han esperat que es tanquin les urnes abans no han presentat recurs contra el tercer grau o han ordenat als nostres Mossos detenir Hasel. Tanta feina tenien els seus guàrdies civils que no se’podien encarregar de fer-ho ells?

N’aprendrem mai, dels bascos? Ens hi volen portar per annihilar-nos definitivament? Haurem de parar, com sempre, l’altra galta? Podran els nostres mediocres polítics posar-se d’acord per oferir una veritable resistència efectiva des de les institucions? O bé continuaran fent-los-ho fàcil als violents estaments del Deep State, ara que ja tenen onze escons, amb les seves permanents picabaralles?

David Badia
David Badia
18.02.2021  ·  09:56

Al final de les manifestacions pacifiques, sempre es queden un grup minoritari violent, que crema contenidors, trenca tota clase de mobiliari urba etc. etc. , no sera que son infiltrats d’extrema dreta per provocar els Mossos i que torni la policia española

ISABEL CASALS
ISABEL CASALS
18.02.2021  ·  10:02

Gràcies Vicent per ajudar-nos a reflexionar en positiu en aquests moments molt complicats!

maria serra
maria serra
18.02.2021  ·  10:09

Jo no entenc gaire de política per fer un estudi profund com Vicent, però tot això em dona a ser mal pensada, l’endemà mateix de les eleccions havien de mirar que és parlés el mínim de els nostres resultats i que el problema que tenen amb Vox quedés a un terme que no haguessin de donar una resposta al feixisme i a més a més carregar-nos la nostra policia. Tres objectius que els ha funcionat. Això no va només de protestar a favor de Hasél, aquesta violència és molt més que això i els està funcionant molt bé i a més a més volen posar malestar i esquerdà els partits que volem aconseguir el nostre objectiu de país, els fons reservats son per això, no siguem babaus.

Jordi Alou
Jordi Alou
18.02.2021  ·  10:45

Tot imperi encara que sigui Residual com el Castellà actua de manera selectiva contra el seu propi cercle social com a mesura d´advertència. UE reconeix un Imperi que va pactar amb els Nazis, que va portar voluntaris contra els Russos, que fa una transició política sense les plenes garanties democràtiques, que accepte una monarquia corrupte i l´ascens del feixisme. Es va desmuntar Iugoslàvia però el Castellà el deixen que faci la viu viu encara que trepitgi drets fonamentals de la llibertat

Rafael Benavent
Rafael Benavent
18.02.2021  ·  10:45

Violència? Què es més condemnable, la violència o la provocació i el que la provoca? Colonitzats des de 1707 i 1714, Espanya ens violenta i ens provoca. Cal una resposta ferma, inteligent i organitzada de desobediència. Els insubmisos a fer el servei militar van propiciar-ne la no obligatorietat.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
18.02.2021  ·  11:00

Gràcies Sr. Partal.
Estic molt d’acord tant amb Gemma R. com amb Anna Casacuberta i amb fragments de molts altres comentaristes.

La violència que explota al carrer després de l’empresonament d’en Hasel ja es cobava, ja. Per què? Doncs perquè Ñ porta anys exercint-la sobre nosaltres i molt més, amb més inquina, des del 2017.

No hi ha més solució que enfrontar-nos-hi i trencar amb Ñ, marxar i sembla que ens tocarà al poble, a la gent prendre la drecera, ja que des del món polític no ho fan.

Volen seguir en una taula de diàleg que no ha servit per a res; algun comentarista o diari ahir deia que obria el camí. QUIN CAMÍ ha obert? CAP i no n’obrirà cap. Coneixem Ñ, els seus mètodes i les seves mentides. Sempre IGUAL.

Acabem-ho ja!!
Independència JA!!!

Maria Villarroya
Maria Villarroya
18.02.2021  ·  11:11

Sóc associada de JUNTS, m’hi vaig apuntar per les persones que lideren el projecte.
TOT el poder i els seus criats van contra JUNTS
Que cadascú tregui conclusions
Jo no tinc màsters ni carreres i el món de la política és massa complicat per mi, per tant confio en el lideratge de JUNTS (que són persones i també s’equivoquen)
ER va quedar per davant de JUNTS, així, si us plau, feu el fotut favor, de no posar en el mateix sac a ER i JUNTS
Ah! i la carta dels Reis….dirigida a ER

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
18.02.2021  ·  11:12
Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.02.2021  ·  11:39

L’Editorial d’avui és una fotografia d’alta resolució de la realitat que estem vivint. No afegiria res més i, en condicions normals, no hauria fet cap comentari perquè ja està tot dit i ben dit. Però tinc un malestar motivat sobretot pel què vaig veure i sentir ahir al programa més324 que dirigeix Xavier Graset. Sentir i veure a la Montserrat Tura censurant la violència en termes d’asèpsia, com si no hagués passat res amb anterioritat, amb una autoritat moral i gairebé jeràrquica digne dels postulats més conservadors i que aquí identifiquem amb el PP, em va fer tocar de peus a terra i tornar a constatar que aquesta gent del PSC-PSOE no tenen cap dret moral d’anomenar-se ni progressistes ni d’esquerres. Algú podrà dir que la Montserrat Tura es va donar de baixa al 2015 del PSC, sí, però la seva mentalitat no ha canviat i potser sigui perquè la primera feina que va tenir va ser de gestió a l’Hospital de Palamós “col·locada” pel seu partit, feina que ha reprès des del 2015. Les hipoteques s’ha de pagar sempre!. Vull mencionar la magnífica rèplica de l’Eduard Voltas en aquest programa que no només va equilibrar el debat, sinó que va posar a Tura contre les cordes, cosa que no va entomar gaire bé. Ho dic de memòria, Voltas va amollar: ‘el problema per a mi no són els contenidors cremant. La fotografia de l’estat espanyol en regressió democràtica greu és molt preocupant, regressió en drets civils, la Llei Mordassa, inclusió en el Codi Penal del delicte d’injúries a la Corona, presos polítics, interferència judicial permanent en la política, augment del feixisme, situació econòmica insuportable amb un atur juvenil del 40%, inèdit a Europa. Tot això -que és violència- és previ als contenidors cremats’. Va tornar-hi quan la Sra. Tura va mantenir que violència i democràcia són incompatibles , contestant que aquesta afirmació no aguanta cap anàlisi rigorosa històrica, ‘els drets socials s’ha aconseguit amb disturbis i violència’ i li va refregar per la cara que la seva generació -la de la Sra Tura- va aplaudir la violència terrorista posant l’exemple de Carrero Blanco i del policia-torturador Meliton Manzanas. Magnific Eduard Voltas. Cada cop veig més clar que la situació política la decantarà la lluita al carrer. L’estat no aguantarà una revolta massiva als carrers de Barcelona, simultània a les principals ciutats de Catalunya. Aquesta, amb molta probabilitat, és la sortida. Hi ha un arsenal a punt, … un simple llumí ho pot encendre.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
18.02.2021  ·  11:47

Qui porta el compte dels ulls rebentats als catalans des de la proclamació de la república, trofeus de l’enemic, que serveix d’intimidació violenta i advertència feixista dels mossos contra el poble català?

david graupere
david graupere
18.02.2021  ·  11:50

L’estat espanyol no ha canviat de guió, qui ho ha fet són els independentistes: això és el que més violència genera justament perquè representa la majoria en escons i vots que es manifesta als carrers pels volts d’un milió.

Els votants repressors són passius, voten i miren, l’estat ja els fa la feina bruta, canvien de partit per pura tàctica: ara al govern espanyol hi ha el PSOE-PODEM i els comuns retiren del programa el referèndum, PSC i comuns són partits satèl·lit. ICV va fer el mateix: un cop cremades les naus, canvi de sigles.

LES DECISIONS: de suspendre la declaració, de no investir un president guanyador, de retirar les lleis de desconnexió, d’una farsa de taula de negociació, sense cap full de ruta ni unilateralitat, d’una estratègia amb la UE del tot errada… AIXÒ ÉS EL QUE VERITABLEMENT OISÍ GENERA VIOLÈNCIA

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.02.2021  ·  12:18

ALGUNES IDEES PER MINIMITZAR EL RISC D’ALDARULLS:

_ Evitar tenir una família de lladres al cap de l’Estat.
_ Que aquesta família de lladres no tingui impunitat.
_ Que els jutges no siguin una panda de fatxes.
_ Evitar ser el país d’Europa amb més atur juvenil.
_ Que els ajuts dels governs siguin semblants als d’altres països europeus.

A D Fachin

David Mascarella
David Mascarella
18.02.2021  ·  12:31

Quin és l’origen de la violència en totes les seves formes? un estat que nega els drets més elementals, això ja ho sabem i repetim dia a dia.
Molt d’acord Vicent quan diu que ‘parlar de tot això que passa i mirar de fer-ho atenent la complexitat, amb honradesa i amb rigor, forma part del debat lliure i necessari’

Punt 3. La meva opinió és que trobo desproporcionada la seva afirmació quan diu que ‘L’octubre del 2017 la ciutadania va tocar amb les mans no solament la independència sinó també el canvi social’ és la seva opinió, caldria veure l’opinió de la “ciutadania”
Diu també ‘La resposta de l’independentisme polític va ser optar per una via d’enfrontament, presó i exili, que evitava precisament que el carrer tingués el protagonisme que es podia esperar i tot plegat encoratja un sector de la població a ser molt més comprensiu que mai amb l’acció directa.’ Presó i exili, quin era el camí a l’abast en aquell moment?
Si, un sector no quantificat…incomparable amb les gegantines i tan lloades manifestacions al llarg de la dècada passada. Un altre context certament, i per aquest motiu el què hi va haver L’octubre del 2017 va ser una descàrrega d’emocions, il•lusió i expectació, no pas el “poble” disposat a defensar físicament el nostre Govern. pares, avis, fills nets i gossos en una concentració cívico festiva, és la realitat, i un gran pas endavant

Punt 9. ‘Hi ha una maduració intel•lectual que lamenta que el 2017 el govern no optàs per un control del territori que tenia a l’abast’ No fotem.. com justificaria això que diu?

(punt 10) ‘l’ús de la violència sempre implica un risc social i polític, que cal tenir clar a l’hora de parlar-ne. Perquè pot allunyar els sectors més moderats de la població, Perquè pot allunyar els sectors més moderats de la població’ Així de clar…parlem del poble?

És una opinió, i em reservo la catalogació dels altres, respecto i també aprenc de qui pensa diferent.
Comparteixo els comentaris de Florenci Maymó i Maria Serra

Carme Vinaixa
Carme Vinaixa
18.02.2021  ·  12:49

Estic d’acord que aquets violents són infiltrats per desetevilitzar el moviment independentista a cada manifestació pacífica ha passat el mateix. casual oi?

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
18.02.2021  ·  13:32

A parer meu, l’única violència que és inadmissible, insuportable és la violència gratuïta. De fet, ja no parlaríem de violència, sinó de sadisme. En aquest tipus de violència, la relació entre l’executor i la víctima és una relació que només es recolza en el principi de superioritat. Tots els altres tipus de violència no es poden analitzar sense tractar de comprendre les causes d’aquesta. No fer-ho és un insult a la intel·liguèntsia.

El poder polític, l’establishment mai analitza les causes de la violència perquè de fer-ho trontollaria el seu propi sistema. Posaria en evidència les seves contradiccions. Un tret al seu peu, vaja.

Òbviament, no m’agrada, estic en desacord, rotundament, amb el fet de bolcar el cotxe d’un desconegut per a fer una barricada (ho he fet una vegada i encara avui em persegueix l’escena) però em preocupa molt més que les “autoritats” no es posin a solucionar el problema des de les arrels d’aquest. No és sinó la prova que no hem avançat ni tan sols un palm en el camí de la concòrdia.

Per què?

Molt senzill. Perquè el poder, l’autoritat, és el primer executor de violència. Ells afirmen que la seva violència és llegítima perquè es recolza en la llei (la seva, clar).

Diré una ximpleria: “Donde las dan, las reciben”

Roser Caminals
Roser Caminals
18.02.2021  ·  15:42

Quin acte és més violent, cremar un contenidor o buidar un ull?
El conflicte es decidirà al carrer, que marcarà la pauta dels partits. Només hem de vigilar de no caure en paranys. Que l’estat espanyol no instrumentalitzi l’agitació al seu favor.

Carles Viñals
Carles Viñals
18.02.2021  ·  16:29

Punts 1 i 2.- La violència institucionalitzada és prèvia, constant i d’una intensitat i abast social que superen de molt la que el poble sol exercir puntualment en legítima defensa davant d’un poder hostil, negador de drets i llibertats. Duta fins a les darreres conseqüències, es diu REVOLUCIÓ. És molt sovint justa i necessària i, de vegades, l’únic llenguatge que totes les tiraníes entenen. Qui l’accepta assumeix la possibilitat de morir per amor a la vida. Refusar-la sistemàticament és suicidar-se per temor a la mort.

Punt 4.- Els Mossos, -per a mí ja els Gossos-, no em semblen gaire incòmodes per les seves actuacions. És sobradament conegut a aquestes alçades de la Història que l’autodefensa basada en el recurs a l’anomenada “obediència deguda” no és, en la immensa majoría dels casos més que una patètica excusa que invoca la obediència a les ordres rebudes, per donar vía lliure als més baixos instints personals. L’exculpació més manida dels criminals nazis davant dels seus jutges era invariablement: “Jo no feia més que complir les ordres.” La veritat és que el criminal executa amb plaer sàdic l’ordre rebuda, per inhumana que sigui i, de vegades ho fa pel seu compte, sense necessitat de cap ordre.

Tornant als Gossos, és indubtable que, si no tots ells, més d’un i de dos gaudeixen sàdicament de les mutilacions que infligeigen als manifestants mitjançant l’ús deliberadament lesiu de les seves armes. En efecte: Les escopetes llançadores de pilotes de goma i/o projectils FOAM, no tenen precisió sinó a curta distància. La quantitat d’ulls buidats per aquesta mena d’armes no tenen explicació lògica si no són disparades a curta distància i APUNTANT A LA CARA.

Però si els Gossos ostenten el dubtós honor d’assegurar la feina als cirurgians òptics, els responsables del Govern que suposadament els controla, són corresponsables, amb els sàdics excutors, de les mutilacions infligides als ciutadans. Jo no penso oblidar-ho, i espero no ser l’únic.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
18.02.2021  ·  16:32

No calen tantes argumentacions. La violència genera violència i ells (l, estat) l’han començat.
Un país amb el 40% d’atur juvenil, polítics que es barallen o que es miren els conflictes de de la barrera, sense donar sortida a les seves reivindicacions i una corrupció i una repressió brutal al qui protesta, no només contra els joves, però sobre tot. Dons que es pot esperar?.
I qui no entengui aquesta violència i no la justifiqui, és perque no sap al món on viu. Què aixequi una mica la veu per qualsevol reivindicació i veurà com rebrà la part de violència que li toca.

jaume vall
jaume vall
18.02.2021  ·  16:34

Perdoneu per la llargada, de nou.

“Ja n’hi ha prou. S’ha acabat. Ja no ho permeto més. Plegaré.”

Parafrasejant tots els que alguna vegada han dit que TOT s’havia acabat, que havíem perdut, que fins aquí havíem arribat, avui jo utilitzo expressions similars. Però no pas per certificar la defunció de l’independentisme català, sinó per constatar que espero que ara sí, TOTS sabran estar a l’altura de les circumstàncies.
I, en cas de que no fos així, aleshores té raó de ser la meva exclamació: !! Ja n’hi ha prou!!
No tornaré a votar algú només com a mal menor. Estic cansat, d’això. Després de setembre de 2015, amb l’il•lusionant conjunció electoral de Junts pel Sí, i d’aixol farà cinc anys, només he votat a la contra, per reacció, com a mal menor, per no prendre més mal. Tant ERC, com darrerament Junts x Catalunya.
A partir d’ara, hem donat motius als nostres representants perquè comencin a actuar com a formacions republicanes, europees, responsables, integradores i honestes. No sectàries ni bloquejadores. Tal com volem el país. A partir d’ara, m’hauran de convèncer per votar-los de nou, amb ganes, amb il•lusió, amb proactivitat.

Per fer els primers passos, demano que des d’avui, ERC, Junts, CUP, es posin d’acord perquè hi hagi govern independentista. Tenim pressa. TOTS hauran de cedir.

1r. ERC, oblidant veleïtats amb Comuns, si aquestos fan el ronsa amb la qüestió nacional. No són tan progressistes si enseyen el seu vot en una votació secreta perquè persones pacífiques vagin a la presó. Si accepten governar amb PSOE, crossa del règim postfranquista espanyol.
També hauran d’acceptar de cedir la vicepresidència, i un parell de conselleries per a Junts, si es que aquests ho demanen. (Particularment, crec que ho haurien de fer. Potser és demanar molta generositat als no guanyadors, però són temps excepcionals, doncs una mica menys de tacticisme per part de TOTS) .
Hauran de deixar de banda clixés interessats sobre la ideologia postconvergent
-espero que ja inexistent dins de Junts- (Per cert, gràcies PdCat per presentar-vos, i alliberar de llast dretà Junts)

2n. JUNTS, aparcant ganes de revenja per la deslleial conducta d’ERC mentre el President Torra va governar. No tornant punyalada per punyalada. Pensar en la societat i no en el partit. Deixant que governi (i potser que es cremi, o potser no) Aragonès, i facilitant el seu govern, que de ben segur no legislarà tan diferentment de com ho faria Junts. Vigilant des de dins, aprenent des de dins.

CUP, per una vegada, només una vegada, si us plau per favor, DEIXANT A CASA el proverbial SECTARISME, deixant de pensar que el centredreta no mereix el suport dels super-esquerranosos, de què us contaminareu si us asseieu al costat de Junts. Nosaltres, la societat civil, no ens hem contaminat quan hem sortit a manifestar-nos sense preguntar el carnet de cadascú. Només ens preguntàvem si erem honestos, cívics, progressistes, i estimàvem el millor -la llibertat- pel nostre país.
Qui se’l mereix, sinó, el vostre suport? “Ningú” no és una resposta d’un col·lectiu que diu pensar en tots els desfavorits. Per solidaritat realista, cal embrutar-se un a mica les mans.
Sigueu madurs, deixeu prejudicis a casa. ERC, JUNTS, són més progressistes, amb fets, que PSOE i COMUNS amb paraules diuen ser. Tracteu els vostres votants de madurs. Ho entendran. I si alguna llei no us agrada, voteu en contra, però sigueu lleials a la voluntat del sobiranisme emancipador.

O tots, TOTS, som una mica més generosos i menys sectaris, o oblideu-vos de demanar-me la confiança d’aquí uns anys.

Acabo amb unes paraules del periodista Joan Vall Clara : “[els espanyols] estan desconcertats, no tenen la clau del futr i el 14F han vist l’independentisme passar el replà del 50% i això els fa posar molt nerviosos. Són ERC Junts, CUP els que ara no poden posar garsa a la cassola per perdiu. El mandat que surt de la convocatòria electoral és inapel•lable i ja són tres de seguits. […] Pactar president i mesa del Parlament. Constituir-la el primer dia possible per llei. El primer dia possible per llei encarregar formació de govern a Perè Aragonés. Investir el 132è president el primer dia possible per llei i posar-se a gestionar una complexa legislatura de quatre anys.”

Ja n’hi ha prou. Plegaré. Òbviament no ho faré de pensar i de sentir el que penso i sento, però sí de donar la meva confiança a qui em demostra que no se la mereix. Espabileu, doncs.

JOSEP MARIA OLLE
JOSEP MARIA OLLE
18.02.2021  ·  17:37

Les deu reflexions, molt ben raonades, però m’agradaria aportar una mica del meu pensar en alguna d’elles, comparteixo les aportacions al cent per cent de:
Maria Serra
Rosa Gispert
David Mascarella
Carles Viñals
La núm. 9 , tothom està molt verd, en com tenim que controlar el territori, però solament amb un “revolució” (=manifestacions i aturs generals) de tothom, contra les forces colonialistes, que seria violenta de totes totes, no ho aconseguiríem. Es un punt un farien falta de reflexions mes per a desenvolupar ho be.
Crec que tots els fets dels últims 4 anys, es un semblant en la caiguda de la dictadura entre els anys 1970 – 1975 . El 20N : punt d’inflexió , on hi ha un inici condicionat a una nova fase que els propis franquistes, i mols de nosaltres ens pensàvem, era democràcia. En les revolucions i moviments violents fórem els estudiants juntament amb treballadors implicats com una part important, per trencar del tot el regim polític dictatorial, que provocaria noves regles que en deien democràcia.
Per mi, es la joventut la mes afectada, mes culturitzada, veu el seu futur molt negre, i a petat. Qualsevol espurna com la de Hasel, es mes que suficient per sortir al carrer.
En sortiran moltes mes, fins quan? … dons crec fins que peti de una per totes Espanya. Però no govern d’en Sánchez, sinó tot lo que està al seu darrera: Tribunals, Jutges, Funcionariats etc.
Els polítics que tenim, no en podem dir polítics, juguen a viure de la política sense fer política.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
18.02.2021  ·  18:49

Bravo, Albert Miret. Em trec el barret. Sí senyor.

Estic amb tu. Jo mateixa tinc tanta indignació a dins acumulada, tanta impotència i desesperació engolida i embotida dins del pit, una volta i una altra, que, cada cop més sovint, sento una ira densa que brolla de les meves entranyes… i que miro de contenir. I sento la tensió al cos, als músculs, les barres serrades…

Molts som els qui ens sentim així. I els joves actuen la nostra ira, la de tots, perquè les emocions no tenen fronteres ni cal que s’expressin verbalment. Se senten i prou. I es comparteixen fins i tot inconscientment.

Deixem d’estigmatitzar els joves i que cadascú connecti amb la seva ràbia i decideixi què en vol fer. Perquè el nivell d’impotència, d’indignitat i de desesperació tenen un límit. I a vegades el got es vessa. I tots hi tenim la nostra part de responsabilitat

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
18.02.2021  ·  19:07

No crec en el monopoli de la violencia per ningú, per cap estat, ni en el dret del pare d’atonyinar o maltratar la dona i els fills, com tampoc crec en el vandalisme gratuït i cec contra els bens públics o l’automòbil privat aparcat al carrer. Crec en el monopoli de l’autoritat i la força moral i legal, basada en l’exemple, la justícia, el respecte i el plantejament dialogat dels problemes sens dogmatismes doctrinals. Delictes contra la corona són repetits comportaments de membres de les famílies reials, no l’exercici de la crítica i la llibertat d’expressió i manifestació. Violència engendra violència. No veig que cap Brimo o similar resolga res, ans al contrari. Les democràcies no es defensen treient ulls a ningú.

Salvador Molins
Salvador Molins
18.02.2021  ·  19:20

Hasel ha donat exemple de coherència i convenciment, no pas de violència. No podem enfrontar-nos a la policia sense casc.

“no volem pagar el preu del sotmetiment a la tirania”

EDIFIQUEM LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT

i defensem ells ulls i la seguretat de la nostra gent!

Fora l’armament de la policia!
Fora les forces d’ocupació, humanes, funcionarials, jurídiques, polítiques, policíaques i militars, fora!

Els catalans perquè “no volem pagar el preu del sotmetiment a la tirania” El Primer d’octubre del 2017 vam votar el Referèndum vinculant d’Autodeterminació de Catalunya i vam guanyar, i el dia 27 del mateix mes i any, el nostre Parlament elegit democràticament i sobirà, per la seva pròpia naturalesa com a tal, va votar i va guanyar la Declaració Unilateral d’Independència de Catalunya, ara estem defensant-lo, entenen que d’aquest Referèndum i Declaració n’emana l’ordre de desenvolupar l’Estat Català Independent en forma de República.

Fermes i veres les paraules de Vicent Partal resumides en aquest paràgraf “Però com a periodista jo sempre defensaré, al preu que siga, que parlar de tot això que passa i mirar de fer-ho atenent la complexitat, amb honradesa i amb rigor, forma part del debat lliure i necessari que cap societat humana no pot menystenir si no vol pagar el preu del sotmetiment a la tirania.”

Els nostres polítics al Parlament i al govern han d’aprendre a fer declaracions com Hasel denunciant davant dels mitjans i de tot el món totes les injustícies i vexacions que ens fa l’estat espanyol, els seus polítics, jutges, fiscals, militars i policies, i també partits i gent espanyolista estranys i forasters permanents que deambulen per casa nostra.

Hasel ha demostrat com encarar-se a l’estat espanyol sortint-ne vencedor, ben al revés dels nostres presos polítics que no van ser capaços ni de mantenir-se dignes amb la seva pròpia llengua, que van a anar a judici tots dividits i com si es tractés d’un judici comú, sense una estratègia política. Fins i tot un d’ells va recòrrer a la defensa d’un advocat -de l’enemic- que es va dedicar a despotricar contra el Referèndum i la Declaració Unilateral d’Independència, vergonya! Així els va tots … a la presó, maltractats, humiliats contínuament i amb ells tot el Poble de Catalunya. Aamer Anwar ens va avisar a tots, a mi també és clar, “moveu-vos, uniu-vos, munteu una gran moguda contra aquest fals judici polític”. Els partits polítics no van tenir ni la dignitat de plantar-se coordinats, de fer una aposta comuna, ni tan sols, oh vergonya, en tres llargs anys han tingut els nassos d’acordar una unitat estratègica de mínims per a tirar endavant la Independència de la nostra nació.

La nostra força, sempre per a la Independència, no ha de ser la força bruta sinó la persistència intel·ligent, l’aprofundiment de tot el que estem defensant i el nostre més absolut convenciment.

Hem de créixer en el convenciment de les nostres arrels, del nostre objectiu, del qui som nosaltres i del qui són aquells violents, fiscals, jutges, polítics, fascistes i no fascistes tots enemics de Catalunya. Hem de preparar-nos, censar-nos al Consell per la República, de moment a l’exili de Waterloo, i sempre apunt per tombar la gegantina estaca espanyola, aquesta lacra, aquesta merda de caducat imperi que ens esclafa permanentment.

Si anem a manifestar-nos i es possible que ens trobem enfrontats amb les forces de l’ordre no podem anar amb un esclop i una sabata, he d’anar protegits sobretot de la cara, del pit i dels testicles, amb roba, amb casc de rugbi, i amb passamuntanyes i ‘mascareta’, ningú més ha de perdre un ull, ningú més! ningú s’ha d’infectar, ningú! Tampoc ens hem de sotmetre.

Unim-nos per trencar políticament amb Espanya, no ens deixem emportar per l’egoisme partidista.
Contra l’enemic actuem a poder ser sense violència, amb acció intel·ligent, metòdica i persistent.
Res fa tan mal i tanta ràbia a l’enemic com el crit i la tasca d’Independència ‘sense excuses’ ni dilacions.

El tema “Hasel” gràcies a la seva denúncia els ha tocat el voraviu internacionalment, ja han fet veure que treien ferro a la qüestió i en pocs canvis a la llei, buscant els revolts perquè tot quedi igual aviat ho hauran solucionat. Els independentistes hem de continuar.

La policia de la República Catalana Independent ja no seran els Mossos, tindran un altre nom i no dependran d’Espanya.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
18.02.2021  ·  21:55

Editorial rodó. I rematat amb els comentaris dels lectors.

Francesc Minero
Francesc Minero
18.02.2021  ·  22:18

Ara recordo quants polítics i comentaristes van criticar els fets de la plaça Urquinaona….doncs bé, s’ha acabat anar-hi amb el lliri a la mà. Del nostre pacifisme, fins ara, se’n reien totes les institucions i pamflets de Madrid i els col·laboracionistes. Doncs això… s’ha acabat!! hem de sortir d’aquest estat podrit om som colonitzats.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
18.02.2021  ·  22:42

La violéncia del carrer és en legítima defensa. Españistán té el Récord Guiness d’atur juvenil a Europa, injustícies i manca d’ajudes socials. Hásel representa un símbol d’honestedat i coheréncia personal per a molts d’ells, a anys llum per sobre de la miséria infinita dels partits polítics, especialment ERC, PetdeCAT, i la p… CUP. Aquesta xusma política ja fa massa que porten els pantalons baixats… -i ho pagaràn car. Estàn molt lluny del sentiment de la gent. No ens representen perque ni van junts, ni van a una ni res de res. Per això la violéncia al carrer tornará, per recordar a tothom el mandat del 1-O, aquell queels partits polítics van convertir en paper mullat encara existeix. ERC no té legitimitat per decidir una merda en nom de CAT. Lo único queels importa la cadira i el sou. Ja s ho trobaràn

Muriel Sánchez
Muriel Sánchez
19.02.2021  ·  00:16

molt satisfeta per la tesi de l’article i els comentaris dels suscriptors. No es tumba un règim advocant per la causa dels contenidors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes