Catalunya ha estat molt afectada per la pandèmia, que ha causat la mort de milers de persones, ha enfonsat l’economia i ha canviat les nostres vides sobtadament. Ara que som a les acaballes de la crisi –toquem ferro–, és un bon moment per a fer un repàs del cost que ha tingut a casa nostra. Precisament, el xoc que ha causat la pandèmia és el tema de discussió de la Nota d’Economia número 106, “Els efectes econòmics i socials de la covid-19“, que ha publicat recentment el Departament d’Economia de la Generalitat. És un document molt interessant que us recomano. El podeu trobar a la web del departament. Ha estat coordinat per la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, que en fa una síntesi excel·lent en el document mateix.

Els diversos articles de la revista fan un repàs molt exhaustiu del cost –encara inacabat– que ha tingut la pandèmia per a Catalunya. Moltes de les coses que explica ja les hem anades seguint d’ençà del primer dia de l’estat d’alarma en aquesta píndola, però em sembla adient de recordar alguns dels punts dels quals potser s’ha parlat poc i poden originar una mica de sorpresa per a molts lectors. Vet ací alguns extractes del text de la Nota que tracten aspectes que em semblen atractius.

1. L’ajut de l’estat espanyol. Allò que més m’ha sorprès és que, dels fons extraordinaris que l’estat espanyol va habilitar per a les comunitats autònomes, en el cas de Catalunya els imports rebuts tan sols van donar cobertura al 63% de l’impacte total sobre la despesa de la Generalitat el 2020. Crec que és un percentatge molt baix, atès el finançament injust que rebem i els milers i milers de milions que volen cada any. A més, això vol dir més deute. Per al 2021, em diuen a Economia que ho sabrem quan es tanqui l’exercici.

2. La despesa estructural. La despesa –sanitària i ajuts– hauria estat d’uns 6.200 milions d’euros fins al mes d’agost passat, a la qual caldria afegir uns 1.200 milions en minoració d’imposts, cosa que fa un cost al voltant dels 7.500 milions. Si bé durant l’any 2020 i el 2021 la Generalitat ha comptat tant amb fons extraordinaris de finançament com amb la relaxació de les regles fiscals, a mitjà i llarg termini serà necessari un finançament estructural, atès que una part de la despesa covid també esdevé estructural.

3. L’excés de mortalitat. Una altra sorpresa. Sense dubte, la demografia ha tingut molt a veure amb l’evolució de la crisi sanitària. L’edat, l’estructura per edat de les cases i la densitat de població han estat aspectes determinants de la pandèmia. En l’àmbit europeu, les dades d’excés de mortalitat observat el 2020 mostren grans diferències entre estats: els nivells més grans són a l’estat espanyol, Polònia, Eslovènia i Bèlgica, al voltant del 18%-19%, i els més baixos a Letònia, Dinamarca, Finlàndia i Estònia, per sota del 5%. A Catalunya, l’excés de mortalitat va ser del 26%. Un percentatge que m’ha sorprès perquè és molt alt.

4. La bretxa de gènere laboral. Un dels articles de la nota es basa en un estudi que conté informació recollida en temps real sobre la dedicació a la feina remunerada i no remunerada d’homes i dones, abans i durant el primer estat d’alarma. Això permet de superar les limitacions de les bases de dades oficials, que tenen un decalatge temporal important. La conclusió és que la pandèmia ha originat un creixement en la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, incloent-hi la remunerada i la no remunerada, que abans de la pandèmia era de deu hores setmanals i durant el confinament va ser de setze. Em sembla un salt molt fort en contra de les dones.

5. La destrucció d’ocupació. Un element diferenciador d’aquesta crisi és que la caiguda de l’ocupació (-3%) ha estat molt més baixa que no la del PIB (-11,5%) gràcies a mesures excepcionals com ara els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que han permès de mantenir l’ocupació “hibernada”. Un altre element diferenciador ha estat que la destrucció d’ocupació s’ha fet en un període de temps molt breu. Així doncs, prop del 90% de la caiguda en l’afiliació a la Seguretat Social entre els mesos de febrer i maig va ser en tan sols quinze dies d’ençà de l’aprovació de l’estat d’alarma, el 14 de març.

6. L’esforç en recerca i innovació. La pandèmia ha forçat a redefinir l’agenda de recerca i innovació a escala mundial, a redirigir programes de finançament i dedicar convocatòries d’urgència a trobar solucions a la pandèmia i la crisi posterior. Enguany s’ha vist que Catalunya té un sistema de recerca, tecnologies i innovació en salut molt potent, dels més importants d’Europa. D’ençà del començament de la crisi sanitària també hi ha hagut canvis en la recerca a escala global, atès que hi ha hagut més col·laboració internacional, més immediatesa en les comunicacions i més institucionalització dels esforços. Per a perllongar aquesta tendència en el futur, és necessari, entre més coses, de reforçar els marcs multilaterals de col·laboració, trobar sinergies en les estratègies de ciència i tecnologia, i flexibilitzar el finançament de la R+I.

7. La natalitat baixa. Les primeres dades, encara provisionals, mostren que en el període comprès entre el novembre del 2020 i el gener del 2021, el nombre de naixements a Catalunya ha caigut d’un 17% en relació amb el mateix període dels anys anteriors. Compteu mesos. Així doncs, la natalitat s’afeblirà per la més que probable caiguda de la fecunditat –els fills que tenen les dones en edat fèrtil–, que podria situar-se, per primera vegada en la història, al voltant o per sota d’un fill per dona.

8. La pobresa que creix. L’estancament de la pobresa ancorada a Catalunya després del 2016, més alta el 2008, mostra que la crisi financera mundial va tenir un impacte persistent en el benestar de la societat. A més, una part important de famílies catalanes va haver d’afrontar la pandèmia amb una situació financera fràgil, atès que el 2019, el 26,1% de la població no tenia la capacitat d’afrontar despeses imprevistes. El nombre de cases sense ingressos a Catalunya hauria passat del 2,6% de l’últim trimestre del 2019, al 3,0% del primer trimestre del 2020 i al 3,7% el segon trimestre del 2020 –un creixement molt destacat, del 42% en sis mesos. La situació tan sols es corregeix lleugerament durant el tercer i quart trimestre del 2020, que se situa al 3,2%.

9. L’educació desigual. Un altre àmbit en què la pandèmia ha accentuat les desigualtats és l’educatiu. Les dades d’un sondatge fet la segona setmana de confinament a famílies amb infants entre 3 anys i 18 apuntaven que el 56% de les cases, malgrat que disposava de tauleta o ordinador, no tenia un dispositiu per persona que permetés certa autonomia en la connexió –s’enfilava al 71% entre les rendes més baixes. I, vet ací un fet preocupant. El 48% de les mares amb titulació universitària donava suport a l’estudi dels seus fills a l’ESO, però aquest percentatge es reduïa fins al 38% en el cas de les mares sense estudis universitaris. A més, per als infants de famílies sense estudis universitaris, l’ús del temps durant el confinament es va allunyar dels estímuls escolars, i això va originar una pèrdua d’aprenentatge més important que entre els infants de famílies amb estudis universitaris.

10. Disposats a pagar més. I, finalment, un sondatge fet l’abril i el juliol del 2020 a tot l’estat espanyol va aportar evidència empírica que la societat demandava un creixement del paper assegurador i redistributiu del sector públic. Sobre les despeses, arran de la pandèmia, la sanitat ha passat a ser l’àrea de despesa prioritària per a més de la meitat de la població –el 2018, tan sols ho era per a un 29%. Sobre els ingressos, els resultats de l’estudi mostren que un percentatge molt gran de la població –82% a l’abril i 74% al juliol– estava disposat a pagar un impost nou per a millorar la capacitat del sistema de salut pública per a lluitar contra la pandèmia.

Segur que els deu punts que he escollit de la nota d’Economia no són els més significatius per a l’economia, tal com ja he dit al començament. Però crec que és bo de veure quantificada la manera com la pandèmia ha influït en alguns aspectes socials importants, que d’una manera o una altra, avui o demà, tindran un efecte directe a l’activitat econòmica. Vull insistir en el fet que els autors han fet una molt bona feina.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.