Deu preguntes i deu respostes sobre el procés d’extradició de Puigdemont a Alemanya

  • Desgranem alguns dubtes com ara els terminis, els arguments de la defensa del president i els possibles recursos

VilaWeb
Roger Graells Font
03.04.2018 - 22:00

Ahir la fiscalia alemanya va demanar que es tramités l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol perquè s’extradís Carles Puigdemont. És un tràmit en el procés d’extradició, que ara entra en la fase d’anàlisi dels delictes que el jutge Pablo Llarena imputa al president per a aconseguir que la justícia alemanya autoritzi el retorn forçat de Puigdemont a l’estat espanyol.

En la primera vista davant el tribunal de primera instància, la setmana passada, la jutgessa alemanya va decidir que Puigdemont continués empresonat a Neumünster i va afirmar que s’havia de ponderar la petició del Suprem. Ha passat una setmana i la situació de Puigdemont és la mateixa, tot esperant de declarar al Tribunal Superior de l’estat federat Slesvig-Holstein, que en revisarà la seva situació. La fiscalia ha demanat que es mantingués en presó provisional, adduint que hi ha risc de fugida.

Quins són els passos següents? En quin terminis? Quins recursos pot fer servir Puigdemont per mirar d’evitar l’extradició? Desgranem punt per punt els dubtes sobre el procés que s’obre ara a Alemanya.

1. Quant temps té la justícia alemanya per a decidir sobre l’extradició?
Dos mesos. El pas següent serà la vista de Puigdemont al Tribunal Superior de Slesvig-Holstein, que és l’òrgan que resoldrà la petició d’extradició. Mentrestant, també resoldrà si allibera el president o bé si el manté a Neumünster per suposat risc de fugida. A Alemanya els estats federats tenen competència sobre aquest assumpte, i el govern d’Angela Merkel va acordar de no interferir en tot el procediment.

2. És possible que Puigdemont surti de la presó de Neumünster aviat?
Sí. El jutge ha de valorar si hi ha risc de fugida –com diu la fiscalia alemanya– o no, i pot decidir que continuï empresonat mentre dura tot el procediment o bé alliberar-lo. Mentrestant, el partit progressista alemany Die Linke ha ofert una residència permanent al president. L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va explicar ahir que treballen per a aconseguir una residència coneguda a Alemanya. Amb aquest factor, els advocats poden adduir que no hi ha risc de fugida i mirar d’aconseguir-ne la seva llibertat provisional.

3. Els delictes de rebel·lió i malversació s’ajusten al codi penal alemany?
La fiscalia alemanya considera que sí. Sobre la rebel·lió, diu que és equivalent als articles 81 i 82 del codi penal alemany, que fan referència al delicte d’alta traïció. Llarena acusa Puigdemont d’haver tirat endavant el referèndum del primer d’octubre ‘tot i els disturbis violents que es preveien’. Pel que fa a la malversació –corrupció segons l’euroordre– diu que equival a l’article 266. La fiscalia alemanya no entra a valorar el fons de les acusacions, sinó que només pondera l’equivalència del delicte entre els codis penals.

4. El jutge analitzarà els fets constitutius de la presumpta rebel·lió?
Sí. El magistrat pot estudiar si la conducta de Puigdemont es pot considerar rebel·lió o no analitzant si la conducta del president encaixa en els fets descrits per Llarena i el concepte de violència que descriuen els codis penals espanyol i alemany. Si conclou que no hi ha hagut violència, pot refusar l’extradició pel delicte de rebel·lió. Segons el catedràtic de dret penal Javier Pérez-Royo, és improbable que el jutge alemany accepti la descripció dels fets que fa Llarena.

5. La justícia alemanya pot autoritzar l’extradició només per malversació?
Sí. El jutge pot dictaminar que els fets que s’imputen a Puigdemont no constitueixen un delicte de rebel·lió a l’estat espanyol i que, per tant, no és procedent d’extradir-lo per aquest delicte. En aquest cas, rebutjaria l’euroordre parcialment i només autoritzaria l’extradició per malversació. Aleshores el Suprem només podria jutjar Puigdemont per una presumpta malversació de fons públics, mentre que la resta de govern és processat per rebel·lió.

6. Quin argument pot utilitzar la defensa de Puigdemont per evitar l’extradició?
A més d’explicar l’absència de violència, els advocats del president poden argüir que Espanya persegueix Puigdemont per motivacions polítiques. El jurista i vice-president primer del parlament Josep Costa va explicar a VilaWeb que, en aquest cas, el jutge alemany pot anul·lar l’extradició. A més, també s’analitzarà quines garanties jurídiques tindria Puigdemont a l’estat espanyol.

7. Puigdemont pot recórrer al Tribunal Constitucional alemany?
Sí. Tant el seu advocat a l’estat espanyol, Jaume Alonso-Cuevillas, com el seu advocat a Alemanya, Wolfgang Schomburg, han explicat que en cas que s’accepti l’extradició presentaran un recurs contra la resolució del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein al Tribunal Constitucional alemany. Aleshores aquest organisme tindrà l’última paraula en la judicatura alemanya, la qual cosa pot allargar el procés durant un temps indeterminat.

8. Hi ha una instància judicial intermèdia entre el Tribunal Superior i el Tribunal Constitucional alemany?
No. El Tribunal Superior és l’òrgan judicial de l’estat federat, i per sobre només té el Constitucional d’Alemanya, que és la institució judicial de rang més alt de la judicatura alemanya.

9. És viable la via del Tribunal d’Estrasburg?
En el cas que el Tribunal Constitucional d’Alemanya rebutgés un possible recurs, encara restaria la via del Tribunal d’Estrasburg. Per a sol·licitar mesures cautelars contra l’extradició per la via d’urgència –es resoldrien en un període màxim de quaranta-vuit hores–, s’argumentaria que l’extradició causa un dany irreparable a Puigdemont perquè a Espanya no es garantirien els seus drets ni tindria un judici just. Les mesures cautelars d’Estrasburg només s’han concedit en casos excepcionals –perill del dret de la vida, risc de tortura, d’impedir que s’expulsi algú d’un país–, tot i que en algunes demandes s’han aplicat mesures cautelars en casos diferents.

10. Alemanya pot autoritzar l’extradició encara que Bèlgica i Escòcia no ho facin en el cas de Comín, Serret, Puig i Ponsatí?
Sí. Els sistemes judicials dels estats són independents i no tenen en compte la decisió d’un tribunal d’un altre país, malgrat la polèmica que pugui causar una decisió diferent d’algun dels tribunals que tenen a les seves mans el futur immediat del president i dels consellers exiliats.

Més informació:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any