Dilluns el president Puigdemont va comparèixer davant la jutgessa alemanya del tribunal de primera instància, una vista per a ser identificat després de la detenció de diumenge. Serà el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein qui decidirà sobre l’extradició i l’alliberament de Puigdemont o bé retenció a la presó de Neumünster. En la seva interlocutòria la magistrada ja va apuntar que l’extradició s’hauria de ponderar.

El mateix dia, el Comitè de Drets Humans de l’ONU admetia a tràmit la demanda de Puigdemont contra Espanya. És un tràmit i la demanda seguirà el seu curs, però també es podria haver desestimat. ‘Ens crida l’atenció que sigui després de la resolució de l’ONU sobre Jordi Sànchez i el mateix dia que va declarar Puigdemont a Alemanya’, ha explicat a VilaWeb el vice-president primer del parlament, Josep Costa. Segons el jurista, Puigdemont en el procés d’extradició pot al·legar que va presentar aquesta demanda contra Espanya a l’ONU.

Els arguments contra l’extradició
El primer pas serà l’anàlisi del Tribunal Superior de Schlesvig-Holstein del delicte de rebel·lió del qual acusen Puigdemont. Si el tribunal entén que hi ha una correspondència entre el delicte de rebel·lió del codi penal espanyol i el delicte d’alta traïció del codi penal alemany, el jutge podria considerar l’euroordre. Tot seguit, estudiaria si la conducta de Puigdemont es pot qualificar com a rebel·lió o no analitzant si la conducta del president encaixa en els fets descrits per Llarena i el concepte de violència que descriuen els codis penals espanyol i alemany.

Sobre això, el catedràtic de Dret Penal Javier Pérez-Royo explicava ahir en un article a l’ARA que el jutge alemany ha de comprovar si existeix un delicte de rebel·lió en els fets descrits per Llarena i justificar-ho. Pérez-Royo recordava que la violència ha de ser física, sobre les persones i d’una ‘intensitat extraordinària’ per poder imputar un delicte de rebel·lió o d’alta traïció. El catedràtic concloïa que el jutge alemany no podrà justificar-ho i que, per tant, denegarà l’extradició per rebel·lió.

Costa explica que la llei d’extradicions d’Alemanya preveu la denegació del procediment quan la persona requerida pot argumentar que se li imputen delictes per motivacions polítiques, i quan hi ha una persecució política. A més, el Tribunal Superior de Sclesvig-Holstein analitzarà quines garanties jurídiques pot tenir Puigdemont a Espanya i si se n’hi respecten els drets.

‘Si tu al·legues que t’imputen uns fets que no són delicte a Espanya, és un argument per a desacreditar les garanties jurídiques a Espanya i evitar l’extradició’, diu Costa. Fa notar que no solament es té en compte si el codi penal alemany recull un delicte similar a la rebel·lió del codi penal espanyol, sinó que s’analitzen els fets. I com que tots dos codis penals exigeixen que hi hagi un ‘alçament violent’, la justícia alemanya pot considerar que s’acusa Puigdemont d’un delicte que no ha comès.

En un article, el Financial Times recollia ahir l’opinió de juristes amb els quals havia contactat que relataven que és improbable que la justícia alemanya rebutgi totalment l’extradició. Martin Heger, professor de dret penal de la Humboldt-Universität de Berlín, deia: ‘Crec que hi ha una alta probabilitat perquè ell [Puigdemont] sigui extradit basant-ho en una acusació de malversació de fons públics’. En canvi, pel que fa a l’acusació de rebel·lió, Heger creu que s’ha d’analitzar amb detall si els fets que descriu el Suprem com a violents també ho són considerats en la definició alemanya de violència o amenaça de violència.

També en parlava el New York Times. El corresponsal del diari nord-americà a l’estat espanyol, Rafhael Minder, comentava que si el tribunal alemany decideix d’extradir Puigdemont només per malversació, es crearia un ‘vincle polític i jurídic’ entre Alemanya i Espanya que impediria que el president fos jutjat per rebel·lió, el càrrec central de la causa contra l’independentisme.

Si, malgrat tot, el jutge concedís l’extradició, Puigdemont encara podria recorre-hi en contra al Tribunal Constitucional alemany perquè és una ‘qüestió de garanties fonamentals’. I per últim, existeix la possibilitat de demanar mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tot plegat, prolongaria el procediment més enllà dels tres mesos previstos.

El cas de Jordi Sànchez
Divendres, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va emetre una resolució en què instava Espanya a garantir els drets polítics de Jordi Sànchez. Dilluns, els seus advocats van explicar que havien presentat un recurs al Tribunal Suprem espanyol perquè es complís la resolució de l’ONU. Així mateix, si Llarena la desobeeix, pot tenir conseqüències perquè augmenten les possibilitats de querellar-s’hi per prevaricació.

‘La decisió de l’ONU sobre Sànchez demostra una preocupació i una atenció especial vers el cas català’, diu Costa. El vice-president primer de parlament creu que s’ha d’intentar demostrar que Espanya no respecta la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU i afirma que si Espanya no en fa cabal, pot tenir conseqüències sobre les extradicions que es tramiten contra Puigdemont i els consellers.

Els advocats de Sànchez van explicar que el jutge Pablo Llarena no té un termini establert per a respondre al recurs tenint en compte la resolució de l’ONU i que el procediment és incert perquè Sànchez pot quedar inhabilitat per a exercir càrrecs públics quan la sala d’apel·lacions del Suprem espanyol confirmi el processament per rebel·lió. A més, no hi hauria cap sanció internacional directa contra Espanya. Sí que entraria en una llista d’estat incomplidors dels drets humans –com Veneçuela o Bielorússia–, cosa que podria perjudicar l’estat espanyol en processos posteriors i en les avaluacions de respecte dels drets humans de l’ONU mateixa i del Consell d’Europa.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb