Aquest dissabte es celebren les primàries per a liderar el PSC entre l’actual primer secretari de la formació, Miquel Iceta, i l’actual viceprimera secretària i alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. És un duel sense grans divisions ideològiques però on està en joc quina serà la cara visible encarregada de trobar l’encaix en el PSOE i de tornar a convertir el PSC en el partit central de la política catalana que va ser. La disputa es trobarà essencialment entre experiència i la renovació.

Un PSC en constant descens

El gran repte del socialistes en primer terme, serà donar una resposta a la crisi del PSOE desencadenada per la investidura de Rajoy. El probable vot diferent al que emetrà el PSOE podria obrir també un debat al voltant del marc de relacions entre el PSC i el PSOE, encara que cap dels dos candidats ha apostat, de moment, per canviar-lo o per crear un grup propi al Congrés.

En segon terme caldrà donar respostes a un PSC que ha passat de tenir 1.031.454 vots i ser primera força el 2003 a obtenir només 523.283 vots el passat 27-S. Una pèrdua, per tant, de la meitat dels vots.

Aquesta caiguda s’han produït en totes les eleccions, fins i tot les espanyoles, on també han passat de ser primera força amb prop de 1.600.000 vots (39,47%) el 2004 a ser tercera força amb 558.033 vots, (16,12%) i quarta en escons.

A nivell municipal, on els socialistes tradicionalment controlaven les quatre capitals de província i la Diputació de Barcelona (que els servia de contrapès a la Generalitat de CiU) també han perdut Barcelona, Girona, la Diputació i prop de la meitat dels vots (1.103.851 el 2003, 528.822 el 2015)  i la meitat de regidors socialistes (de 2.280 el 2003 a 1.278 el 2015).

AravotÉs important destacar que no es pot fer el mateix anàlisi de la pèrdua de vots en tots els municipis del país i que és en alguns municipis de l’Àrea Metropolitana (AMB) on han aguantat més bé la caiguda. A Barcelona el PSC ha passat a ser cinquena força, però a Santa Coloma encara és la primera força, seguida per Som Gramenet – Poble Actiu, vinculat a la CUP (18,56%). Mentrestant a l’Hospitalet la segona posició l’ostenta Ciutadans (13,28%) i a Badalona el PP ha estat primera força. A Tortosa, en canvi, CiU, ERC i Movem Tortosa s’han situat clarament per davant els socialistes.

Aquests resultats podrien explica perquè els socialistes de l’AMB volen mostrar-se ferms davant el dret a decidir, amb la intenció d’aturar C’s i PP, així com d’impedir un gir a l’esquerra per competir amb les confluències. El problema per ells és que en gran part de les capitals de comarca ha estat ERC i la CUP, amb un discurs netament independentista, qui ha ocupat l’espai dels socialistes. I per tant sembla difícil donar una resposta a la situació actual que faci recuperar el vot socialista en territoris tant diferents.

Tot i els mals resultats, però, cal destacar que el PSC governa a les quatre capitals de província pactant amb partits tant diferents com Ciutadans a Lleida, PP i UDC a Tarragona, CiU a Girona i Barcelona En Comú a la capital del país.

El descens del vot al PSC ha anat acompanyat d’un canvi en el perfil del votant socialista tant ideològicament, com pel que fa a l’edat i la ubicació en l’eix d’identitat.

En l’eix esquerra-dreta s’observa en el PSC una pèrdua de vot  en totes les franges ideològiques, encara que aquesta pèrdua es més pronunciada cap a l’esquerra. Si el 2006 el PSC obtenia el suport d’entre un quart i més d’un terç dels electors que s’ubiquen a l’esquerra, obtenint també un gran suport fins i tot en els que es situen al màxim d’esquerres, el 2016 trobem que el PSC és minoritari especialment en l’esquerra més allunyada del centre (0-2) on el suport es situa al voltant del 5% d’aquest electorat. Un espai que ha estat ocupat per ERC, CUP i els comuns. En canvi és en el centre-esquerra on ara vot psc.002actualment el PSC aguanta millor amb prop d’un 20% dels electors. En posicions més a la dreta trobem que també ha perdut gran part del suport, ocupat ara en gran part pel PDC i C’s.

Si s’observa l’edat, l’envelliment és ben evident, car en deu anys els votants del PSC no han tingut relleu generacional. Cal destacar que només un 2% dels votants del PSC tenen entre 18 i 24 anys actualment segons les enquestes. La qüestió serà si l’entrada de noves generacions en les files socialistes serà suficient per atreure aquests nous votants que voten més als comuns, JxSí, CUP i fins i tot C’s.

Finalment, l’última clau a analitzar és que els que es senten només catalans o més catalans que espanyols són els que han perdut més pes en la composició dels votants del PSC, passant de ser 320.000 votants a ser només 94.000 segons les dades. Tenint en compte que els socialistes també han perdut votants cap a Ciutadans i els comuns i que els que es senten més catalans han crescut espectacularment en la última dècada la pèrdua d’aquesta sector que es sent més catalanista encara és més espectacular.

Les diferències entre candidats

L’actual primer secretari, Miquel Iceta, ha estat en la direcció dels socialistes des de 1984 i aprofitant aquest fet ha posat l’accent en la seva experiència i en el d’haver estat capaç d’aturar la pèrdua de vots del PSC. Un factor com el de l’experiència que podria ser negatiu en altres circumstancies, és ara una mostra d’estabilitat i solidesa, que pot atreure el vot dels militants que busquin seguretat en moments magres.

Aprofitant aquest fet, Iceta ha assegurat que sent ell la cara visible al Parlament, una derrota podria suposar un debilitament de la formació a la cambra. I en no formar part Parlon del Parlament, creu que es trobarien en una situació on el líder del grup seria un candidat derrotat o un diputat molt menys conegut.

Per la seva banda, l’actual viceprimera secretària i alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, ha aixecat la bandera de la renovació en el partit. Considera que cal un revulsiu que reconnecti el partit amb els electors i que aquest sigui vist com una alternativa de govern i de transformació de la realitat política, especialment entre els joves. Parlon opta per tant per disputar l’espai que han perdut els socialistes davant els comuns en gran part dels municipis catalans, especialment de l’Àrea Metropolitana.

Parlon considera que calen també canvis en l’estructura organitzativa del partit, canvis que permetin captar i sumar les iniciatives i moviments que volen canviar la societat, eixamplant així l’espai socialista. A gran trets l’objectiu de Parlon es extrapolar el el model de renovació i noves cares que l’ha portat a liderar Santa Coloma de Gramenet.

Tots dos candidats sí que coincideixen en rebutjar la investidura de Rajoy, fins i tot, encara que el PSOE decideixi abstenir-se. Cal tenir en compte que un 80% dels militants del PSC ja han signat per forçar el PSOE a convocar urgentment un congrés extraordinari amb primàries incloses.

La via canadenca tensa el partit

Des de l’escissió del sector sobiranista del PSC el 2014, el dret a decidir no ha estat un motiu de tensió dins dels socialistes. En l’últim any el partit ha demanat emparament al Tribunal Constitucional per frenar el debat de la declaració de ruptura i ha intentat aturar les resolucions sobre el referèndums sense que s’hagi produït cap critica des de dins del partit.

Però una proposta que sí que ha tensat el partit ha estat la proposta, defensada per Miquel Iceta, d’incloure l’anomenada ‘via canadenca’ en el marc del congrés que celebrarà el PSC el 5 i 6 de novembre. La proposta demanava explorar l’opció d’una mena de ‘Llei de la claredat’, que permeti fer un referèndum si la reforma constitucional no obté prou suport.

Aquesta proposta va ser durament criticada pels dirigents de federacions amb molt de pes dins del partit com les del Baix Llobregat, Maresme o Barcelona en el Consell Nacional del 2 de juliol, fet que va obligar a frenar la ponència que recull la proposta de cara al congrés. Fins i tot pocs dies després un dirigent contrari a aquesta via canadenca va dimitir de l’executiva del partit. Dirigents del PSOE com l’actual president de la gestora Javier Fernàndez o el president de Castella – la Manxa, Emiliano García Page també s’han mostrat contraris a aquesta iniciativa.

Mentre que Miquel Iceta considera que seria “horrorós” que la proposta quedés fora del congrés sense haver estat ni debatuda, Núria Parlon, que era considerada una de les dirigents més catalanistes i més favorables a la consulta legal i acordada s’ha mostrat partidària d’eliminar la via canadenca de la ponència del congrés.

En canvi ha defensat una reforma federal que reconegui Catalunya com una nació, la plurinacionalitat de l’estat, així com un nou model de finançament que respecti el principi d’ordinalitat, però sense obrir la porta a cap pla B si aquest projecte fracassa o és rebutjat pels catalans. Mentre que Iceta considera que la reforma constitucional no es produirà en els propers tres anys i que l’important és que comencés a ser discutida al congrés.

Cal esmentar que en les primàries no s’ha produït una fractura entre partidaris de la via canadenca i els contraris, sinó que els diferents dirigents estan dividits entre els dos candidats i que per tant no podem assenyalar un candidat com més catalanista que l’altre.

Un duel igualat amb suports sorprenents

El duel entre els dos candidats és molt igualat, com va quedar clar en la presentació dels avals vàlids, 3.717 per cadascú. Sembla difícil, així, pronosticar la victòria per un dels dos.

En el cas de Núria Parlon, que havia que havia estat una de les veus més favorables al dret a decidir, resulta paradoxal que els principals valedors de l’alcaldessa de Santa Coloma han estat part dels dirigents més contraris al dret a decidir.

La federació del Baix Llobregat, una de les més fortes dels socialistes, amb el seu primer secretari al capdavant, Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí, s’han bolcat amb la candidata. Poveda va ser un dels dirigents que es va mostrar més contrari a incloure la via canadenca. A la vegada el moviment pot ser un intent d’apartar Iceta després d’haver substituït Carme Chacón de les llistes del 26-J.

Parlon també ha rebut el suport d’Álex Pastor, primer secretari del PSC a Badalona que ha posat en qüestió el pacte d’investidura després del 12-O i s’ha mostrat obert a pactar amb el PP a la ciutat. Així com el primer secretari del Maresme, l’alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, que va comparar independentisme amb feixisme i el secretari d’organització de l’Hospitalet, Manuel Brinquis.

A la vegada la gramenenca també ha obtingut el suport d’una nova generació de polítics socialistes com  els alcaldes Jordi Ballart (Terrassa), Raquel Sánchez (Gavà), Ana Mª Martínez (Rubí) o Sergi Mingote (Parets del Vallès), així com l’eurodiputat Javi López o el diputat Marc Lamuà.

Parlon sembla, per tant, estan rebent el suport d’una amalgama de socialistes al quals només els uneix la voluntat d’acabar amb el poder dels capitans que es van fer amb el partit de 1994. Mentre una part sembla que li ha donat el suport a canvi de tancar la porta al dret a decidir, els dirigents més joves poden cercar una cara nova i un nou discurs que els permeti disputar part de l’electorat perdut davant el projecte de Colau.

Per la seva part, Iceta, obté el suport de les cares més conegudes del PSC i de la majoria de “capitans” de la Àrea Metropolitana de Barcelona que es van fer amb el poder en l’antic congrés de Sitges de 1994. L’actual primer secretari té el suport de l’ex president de la Generalitat, José Montilla, l’ex alcalde de l’Hospitalet i ex ministre Celestino Corbacho, l’ex ministre Josep Borell, l’ex alcalde de Barcelona Jordi Hereu, l’ex diputat Josep Maria Sala o l’ex alcaldessa de Santa Coloma i ex diputada, Manuela de Madre.

Per tant Iceta té al seu costat totes les cares conegudes durant la última dècada. Encara que cal destacar que Nuria Marin, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, segona ciutat més poblada de Catalunya i Antonio Balmón, batlle de Cornellà, no s’han posicionat per cap dels dos candidats.

Iceta també ha rebut el suport dels dirigents que es van mostrar més contraris al dret a decidir com Carles Martí. En la presentació d’Iceta, hi havia també el portaveu de Societat Civil Catalana, Joaquim Coll i el primer secretari del PSC-Barcelona, Ferran Pedret. Cal esmentar que Iceta també ha rebut el suport de part del sector més jove del partit com el cap de llista dels socialistes a Sant Feliu de Codines, Arnau Ramírez, el primer secretari del PSC a Barcelona de Sant Martí, David Escudé o l’alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor.

Divisió també en el territori

Més enllà d’aquest enfrontament entre la vella guàrdia al voltant d’Iceta i la federació del Baix Llobregat i alcaldes joves al voltant de Parlon, arreu de Catalunya tampoc és fàcil trobar feus d’un o altre candidat, encara que Iceta obté importants suports com el del paer en cap de Lleida, Àngel Ros o el batlle de Tarragona, Josep  Fèlix Ballesteros.

A Girona, Parlon ha obtingut el suport del primer secretari del PSC a Girona i alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, així com el dels ex diputats Francesc Vallès i Àlex Sàez. Aquest fet va provocar que el sector favorable a Iceta respongués amb un manifest a favor de l’actual primer secretari, amb noms com l’actual líder dels socialistes a l’ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, l’ex subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Busquets, el primer secretari de la Garrotxa, Albert Bramon, l’ex alcalde d’Olot Lluís Sacrest o l’alcaldessa de Vilafant Consol Cantenys.

A Lleida, Iceta ha rebut el suport dels personatges més mediàtics com Àngel Ros, l’ex diputada Teresa Cunillera o l’ex batlle de Lleida Antoni Siurana, així com el líder dels socialistes a l’Aran Paco Boya i el diputat Òscar Ordeig. Per la seva part Parlon compta amb la cap de llista per Lleida el 26-J Mònica Lafuente, l’alcalde de Bossòst, Amador Marquès, o el segon tinent d’alcalde a la Paeria, Fèlix Larrosa.

Per la seva part, a Tarragona, Iceta té entre altres el suport de l’alcalde de la capital, Josep Fèlix Ballesteros i del batlle de la Selva del Camp, Josep Masdeu, mentre que Parlon compta amb el suport de l’històric Xavier Sabaté, així com de gran part de les bases.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.