21.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.11.2024 - 21:46
The Washington Post · Shibani Mahtani
Un tribunal d’Hong Kong va condemnar dimarts 45 dirigents del moviment pro-democràtic, incloent-hi els activistes més destacats de la ciutat, a penes que arriben als deu anys de presó. La pena més baixa és de quatre anys i dos mesos de presó.
Les penes severes imposades per un delicte no violent evidencien que el sistema judicial s’ha convertit en un apèndix més de l’aparell repressiu que Pequín ha desplegat a Hong Kong d’ençà de les massives protestes pro-democràtiques de fa cinc anys.
En aquest sentit, les sentències marquen el final d’un llarg drama judicial per als activistes, que van ser tots detinguts el mateix dia de febrer de l’any 2021. Tots ells van ser acusats de “conspiració per a cometre subversió”, en virtut de la llei de seguretat nacional imposada per Pequín, per haver participat en unes eleccions primàries no oficials.
En total, van ser acusats 47 activistes, la majoria dels quals han romàs en presó preventiva d’aleshores ençà. D’aquests, 31 es van declarar culpables amb l’esperança de ser condemnats a penes més baixes, i 14 van ser declarats culpables en el judici. Tan sols dos van ser absolts.
Benny Tai, el jurista de 60 anys que va impulsar la idea de les primàries no oficials, ha rebut la condemna més dura, de 10 anys de presó. Els activistes que van optar per defensar-se de les acusacions anant a judici han acabat rebent penes més llargues que no els qui es van declarar culpables des d’un primer moment. El jove activista Joshua Wong, un dels membres més coneguts del grup, ha estat condemnat a quatre anys i vuit mesos de presó.
El temps que els activistes acabaran complint a presó serà més baix que no estipulen sengles condemnes. La majoria han estat en presó preventiva d’ençà de començament del 2021, un temps que les autoritats descomptaran de la condemna final. Molts dels condemnats són antics legisladors, i els jutges n’han reduït lleugerament les condemnes a causa de la seva trajectòria com a càrrecs públics.
Abans i tot que comencés, molts analistes consideraven el judici –el cas de seguretat nacional amb més implicats de la història– un baròmetre del rigor amb què les autoritats xineses es mostrarien disposades a aplicar la nova llei, que va entrar en vigor l’any 2020. En cada pas –de les detencions fins als anys que els activistes han passat en presó preventiva, per no parlar del judici mateix–, el cas ha palesat com el sistema judicial d’Hong Kong, antigament lloat pels experts, ha esdevingut pràcticament indistingible del sistema judicial d’un país autoritari.
El judici ha estat supervisat per tres jutges triats expressament pel govern xinès per a jutjar casos de seguretat nacional, cosa que trenca la tradició dels judicis amb jurat popular que solia caracteritzar el sistema de dret consuetudinari d’Hong Kong.
“Aquests tribunals rarament es desvien de la narrativa del govern”, diu Eric Lai, investigador del Centre Georgetown de Dret Asiàtic. “Els jutges se centren més a fer prevaldre la línia del govern que no pas a protegir els drets i les llibertats”, continua.
En conjunt, els acusats integren tot l’espectre del moviment opositor –antigament puixant– d’Hong Kong: entre els condemnats, hi ha activistes LGBT, un dissident marxista amb dècades de trajectòria com a activista i legisladors veterans i novells.
Els activistes retinguts en presó preventiva d’ençà del 2021 han hagut de bregar amb dificultats de tota mena: alguns han perdut familiars i animals de companyia, uns altres han tingut problemes de salut; tots ells tan sols poden veure els familiars i amics de tant en tant i durant estones molt breus.
“Hi ha pressions de tota mena, tant tangibles com intangibles”, diu Chan Po-ying, el marit de la qual, Leung Kwok-hung, és empresonat preventivament d’ençà del 2021. Leung s’ha aprimat visiblement, explica, però es manté actiu mentalment a còpia de llegir tant com pot.
Leung, de 68 anys, és l’acusat més gran del grup. Ha estat condemnat a sis anys i nou mesos de presó, cosa que vol dir que no serà alliberat fins que tingui més de 70 anys.
Més de 300 persones van acudir al tribunal a donar suport als acusats, dimarts. Tan sols es van reservar cinc seients per al públic a la sala principal del tribunal.
En la sentència, els jutges van dir que els acusats planejaven d’emprar les eleccions primàries per obtenir poder polític i pertorbar el funcionament de l’assemblea legislativa d’Hong Kong.
Tai –que també va ser un dels impulsors del Moviment dels Paraigües, l’onada de protestes que va derivar en 79 dies d’ocupació dels carrers de la ciutat– i la resta d’encausats van decidir fer les primàries quan Pequín va imposar la llei de seguretat nacional a Hong Kong. Més de 600.000 votants de la ciutat van participar en la votació l’any 2020.
Aquests darrers quatre anys, la llei de seguretat nacional no tan sols ha servit per a perseguir els dirigents de l’oposició. Totes les institucions de la ciutat s’han transformat per adaptar-se al nou ordre legal –les escoles, els mitjans de comunicació, els museus i, fins i tot, la indústria cinematogràfica. Qualsevol mostra d’oposició pública ha quedat encara més restringida per la legislació addicional sobre seguretat nacional aprovada a començament d’enguany, centrada en les “amenaces internes”.
Aquest seguit de lleis ha anat minvant progressivament l’autonomia promesa a Hong Kong en virtut de la fórmula “un país, dos sistemes” que Pequín es comprometé a mantenir durant els cinquanta anys posteriors al traspàs de la ciutat de mans britàniques a mans xineses, l’any 1997.
Molts països occidentals també han seguit de prop la causa. Entre els 45 condemnats, hi ha un ciutadà australià amb doble nacionalitat, Gordon Ng. El govern australià, al qual Hong Kong ha denegat l’accés consular a Ng durant la causa, reiterava en un comunicat dimarts: “Les nostres fermes objeccions a l’aplicació contínua i indiscriminada de la legislació de seguretat nacional, fins i tot, a ciutadans australians.”
“Demanem a la Xina que posi fi a la supressió de les llibertats d’expressió i reunió, d’acord amb les recomanacions del Comitè de Drets Humans i del Procediment Especial, incloent-hi la derogació de la llei de seguretat nacional a Hong Kong”, afegia el text.
Michael Miller, de Sidney estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
