18.02.2024 - 21:40
Enviar correus electrònics, respondre trucades perdudes, mirar un vídeo a YouTube o fer una videoconferència són elements necessaris no solament per a relacionar-nos, sinó també per a treballar. En ple segle XXI, viure sense connexió a internet o sense cobertura mòbil pot ser complicat. Tanmateix, més del 4% de la població del país no té accés a fibra òptica. Tot plegat pot agreujar el despoblament d’unes quantes zones rurals que fa anys que malden per atreure habitants nous per evitar un degoteig sagnant i constant de població.
Les dades proporcionades pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital espanyol demostren que, malgrat que la majoria de pobles i ciutats dels Països Catalans tenen connexió a internet d’alta velocitat, encara n’hi ha que no en tenen prou, sigui al conjunt del municipi o en alguna de les urbanitzacions. Entre els pobles afectats amb més habitants destaquen Puig-Reig, el Baix Pallars, Estellencs, Sóller, Manises i la Pobla de Farnals.
Despreocupació de les administracions
Hi ha quatre pobles de la comarca del Racó d’Ademús que no tenen fibra òptica. Roberto Tortajada és el batlle de Cases Altes, un dels municipis en qüestió. Es queixa que no n’han tingut mai tot i les repetides promeses de les administracions: “Ningú no sap mai res.” D’ençà del 2019, s’han posat en contacte amb la Conselleria d’Indústria, Innovació, Comerç i Turisme; amb la Diputació de València, i amb Telefònica, l’operadora responsable de la seva zona, per instal·lar d’una vegada per totes la fibra òptica. Tanmateix, encara no n’han obtingut una resposta clara per a solucionar-ho, més enllà d’uns quants correus electrònics inconcrets. “No ens queda cap bri d’esperança que s’arregle”, lamenta.
Però el seu cas no és únic. La batllessa del Baix Pallars (Pallars Sobirà), Anna Sentinella, diu que fa temps que demanen a la Generalitat que els instal·li la fibra òptica, però els responen que, com que hi passa una carretera que és competència de l’estat espanyol, ho han de gestionar ells.
Sentinella entén que fer aquesta instal·lació en una població amb pocs clients és una inversió arriscada, però reivindica que és un dret que tenen com a ciutadans. I, mentre les administracions es posen d’acord, han pal·liat el problema tot instal·lant repetidors d’antenes que milloren i acceleren lleugerament la connexió a internet. “Ens hem d’espavilar nosaltres sols”, diu. Per a fer-ho, han triat Wicat, una operadora que porta internet d’alta velocitat a les cases de l’Alt Pirineu. Aquests darrers anys han sorgit algunes empreses petites que, a escala local, fan arribar la fibra òptica on les operadores més grans no volen invertir.
“Els grans operadors no hi inverteixen perquè no veuen un retorn interessant en àrees amb poca densitat de població”, explica Marc Mundó, director general de Vera, una operadora que va néixer el febrer de l’any passat fruit de la fusió de Goufone, Iguana i Soomfibra, i que actualment té cent vuitanta treballadors. A negocis com el seu, els resulta viable d’oferir aquest servei, sobretot gràcies a les licitacions que els atorga l’administració. De fet, diuen que reben peticions de fibra òptica cada dia. “Tenir un bon coneixement del país és un factor clau de diferenciació”, detalla. De tota manera, admet que com més va hi ha menys zones sense cobertura de fibra, i que, per tant, la competència ha crescut.
Ni fibra òptica, ni cobertura mòbil
A Puig-reig (Berguedà) tenen el mateix problema. Josep Parera, regidor de Comunicació i Colònies, explica que la internet d’alta velocitat no arriba a totes les zones del poble, per exemple, a l’Ametlla de Merola. Però la preocupació principal no és la fibra òptica, sinó disposar d’un servei encara més bàsic: la cobertura mòbil.
Es queixa que els és impossible de trucar o rebre trucades en algunes zones del poble: “Ens preocupem pel 4G quan no podem ni trucar per telèfon”, etziba. Sense anar més lluny, hi hem parlat pel telèfon fix, atès que no tenia cobertura al mòbil. “Sovint acabem trucant per WhatsApp”, explica. Actualment, tan sols tenen una antena mòbil al poble, i negocien amb Telefònica per ampliar-ne el servei.
Un obstacle més per al repoblament
La manca de cobertura mòbil perjudica la viabilitat dels negocis i el repoblament de les zones rurals. Al restaurant Cal Riera de Puig-reig, per exemple, no s’hi pot trucar per reservar perquè no tenen cobertura. “Hi ha negocis que perden trucades i, per tant, clients”, diu Antoni Clement, regidor de Millora Urbana i Obres i Serveis. De fet, denuncia que fins i tot hi ha comerços en què no es pot pagar amb targeta perquè no hi arriba el senyal. “La gent que sap que no tindrà cobertura per a rebre trucades no vol venir a viure aquí”, diu Parera.
Per la seva banda, el batlle de Cases Altes fa broma: “Espere el dia que em desperte i ja no em quede ni telèfon per a trucar.” La zona del Racó d’Ademús, a banda de no tenir fibra òptica, tampoc no disposa d’una bona cobertura mòbil. Això preocupa especialment Tortajada, perquè diu que és un obstacle greu per a la teleassistència en una població molt envellida: “La gent gran es troba en situació vulnerable si li passa alguna urgència.”
Amb tot, és evident que la manca de fibra òptica o de cobertura mòbil són dificultats afegides per al repoblament de les zones rurals. Sense internet d’alta velocitat, per exemple, és impossible de crear teletreball de qualitat o, fins i tot, de poder treballar en àmbits administratius, com ara a l’ajuntament mateix: “Quan vaig entrar, vaig descobrir que treballàvem amb 2 MG. Per pujar un simple document, trigàvem més d’un quart d’hora”, denuncia Tortajada. Ara, la situació ha millorat, perquè han aconseguit d’augmentar a 30 MG la velocitat de descàrrega. Tanmateix, el batlle ho considera insuficient: “Volíem crear un espai de cotreball a l’ajuntament, però si hem de compartir el poc internet que tenim entre uns quants, la cosa se’ns complica.”
A més, creu que si disposessin de fibra òptica, la gent que solament va a Cases Altes durant les vacances d’estiu, allargaria uns quants mesos l’estada i hi teletreballaria. Sentinella també ho pensa: “La gent que vol venir a viure aquí no s’ho planteja perquè saben que no hi podran teletreballar.” A més, detecta que a les empreses tampoc no els interessa d’instal·lar-s’hi. Per tot plegat, alça la veu contra els responsables polítics: “Si treballes per al repoblament, has de treballar per a un repoblament real. Hi ha solucions, però cal que les administracions col·laborin.”
