Estimat Lluís:

Sóc a l’Havana, on series tu, com a conseller, si la política repressiva dels aparells de l’estat no t’haguessin empès cap a l’exili.

Torno a ser a Cuba, doncs, per poder ser testimoni de la culminació d’un camí que va començar la Maria del Mar Bonet el 2012 –tu aleshores eres el director general de Cultura Popular–, amb un premi Cubadisco pel CD Bellver i una actuació especial al Teatre Lázaro Peña, i que ha tingut una magistral culminació, amb premi internacional Miguel Matamoros inclòs, aquest dissabte al Teatre José Martí. Hi ha presentat el nou àlbum, Ultramar, que va ser cuinat a Cuba el 2016 i que també ha estat guardonat amb el premi internacional Cubadisco.

T’ho hauries passat més que bé, va ser un concert fantàstic, d’una volada intensa i còmplice, en què la nostra llengua i la cultura, de la veu de la Maria del Mar, s’agermanaven de manera natural amb les melodies que feien sortir dels seus instruments músics referents com José Maria Vitier, Jorge Reyes, Pancho Amat o José Luis Cortés, El Tosco, entre d’altres.

I al final, la Maria del Mar –que gran, la Maria del Mar!– va recordar a les persones que assistíem al recital que hi havia presos polítics i exiliats a casa nostra, un d’ells tu, estimat amic meu, i l’ambaixador de l’estat al qual pertanyem sense haver-ho pogut decidir es va aixecar i se’n va anar. Això sí, sense que ningú li fes cas, enmig dels aplaudiments solidaris.

Aquests dies a Cuba, Lluís, m’he fet un fart d’explicar la situació de la terra, i de recordar la repressió, l’ocupació política i els empresonaments i l’exili i de recordar que és immensament majoritària la voluntat del poble de Catalunya de decidir el nostre futur lliurement.

I més enllà de l’opinió sobre la independència o no de Catalunya, l’empatia contra la repressió i pel dret d’autodeterminació era unànime. Si hi ha un poble que sap què és lluitar per la sobirania, és el cubà, que encara avui suporta el blocatge de l’imperialisme, que no és més que el càstig per haver escollit el seu camí sobiranament!

Si hi haguessis estat, aprofitant el camí obert per la Maria del Mar i coneixent-te, estic segur que Cubadisco, la trobada més important de la música cubana, ja rumiaria la possibilitat de dedicar una edició a la música catalana i en català.

No ho dic per dir, tu sempre m’has acompanyat en la meva obsessió de crear ponts culturals amb els països llatinoamericans i del Carib. Tinc molt present, Lluís, que sense tu la Biennal Catalunya-Uruguai hauria estat molt difícil.

Ho hem comentat moltes vegades: el continent llatinoamericà i el Carib són una immensa plataforma per a la nostra llengua i cultura, per a la nostra música popular i la nostra cançó.

Ja fa tres mesos que no ens veiem, perquè no és fàcil trobar-nos quan hi ha tants quilòmetres de distància entre la teva Terrassa o la meva ‘ca la Republicana’ i l’exili obligat a Brussel·les, però jo sé que tu, des d’allà, continuaràs treballant per la cultura i tu saps que jo, des d’aquí, faré tant com pugui per aturar la repressió.

T’estimo, amic meu.
Pere Camps

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.