Denuncien la “impunitat intolerable” de l’estat espanyol amb les vulneracions de drets a Ceuta i Melilla

  • Ho recull l'informe "Vulneració de drets humans a la frontera sud de l’estat espanyol", fet per les entitats Íridia i Novact
  • Irídia i Novact qualifiquen la matança de Melilla de la violació de drets humans més greu a l’estat espanyol l’última dècada
  • Entre el 2018 i el 2022, 1.562 persones van morir o desaparèixer en ruta que connecta Algèria i les Illes Balears

VilaWeb
Alaaddine Azzouzi
04.05.2023 - 11:00
Actualització: 04.05.2023 - 11:32

Un informe d’IrídiaCentre per la Defensa dels Drets Humans i Novact denuncia que a l’estat espanyol hi ha “nivells intolerables d’impunitat i d’excepcionalitat davant les greus vulneracions de drets a la frontera”. La recerca duu per títol “Vulneració de drets humans a la frontera sud de l’estat espanyol” i s’ha presentat avui a Barcelona. S’ha fet a partir de l’observació i del testimoniatge directe de les organitzacions que treballen sobre el terreny a Ceuta, a Melilla, a les Illes Canàries, a les Illes Balears, a Andalusia, a Múrcia i al Marroc. La investigació retreu que tot i que l’accés a la veritat, a la justícia i a la reparació són principis bàsics d’un estat de dret, a l’estat espanyol no s’observa una voluntat política d’investigar i de facilitar l’accés a la informació.

La matança de Melilla, la vulneració de drets més greu de la dècada

L’informe posa èmfasi en la matança de Melilla del 24 de juny de 2022, en què van morir com a mínim 40 persones, en van desaparèixer prop de 80 i van ser deportades sense garanties 470 més. Irídia i Novact qualifiquen els fets com la violació de drets humans més greu a l’estat espanyol a l’última dècada. “Les greus conseqüències de l’operatiu policial coordinat entre totes dues forces de seguretat podrien ser constitutives de delictes de lesions, contra la integritat moral, prevaricació, omissió del deure de socors o, fins i tot, homicidi imprudent i han de ser investigades per un jutjat d’instrucció”, destaca l’informe.

El text retreu que la fiscalia espanyola no hagi donat les diligències d’investigació al jutjat d’instrucció de Melilla, “coneixedor dels fets pel seu ampli caràcter públic, així com pels comunicats mèdics remesos als jutjats”. “Aquest jutjat també té la responsabilitat d’obrir una investigació diligent pels fets, però malgrat això no consta que se n’hagi obert cap”, afegeixen. Lamenten que els cossos de seguretat tampoc no hagin obert cap investigació interna.

Ceuta i Melilla: escenari de pràctiques contràries als drets humans

Segons l’estudi, Ceuta i Melilla s’han convertit en l’escenari de repetides vulneracions de drets humans, entre les quals identifiquen pràctiques de devolucions en calent, manca de claredat respecte de l’accés a l’asil, mancances en l’acollida, falta de regulació i de transparència en els Centres d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) i ús repetit, desproporcionat i, a vegades, no reglamentari de la força per part de les forces de seguretat de l’estat.

“Tant a Ceuta com a Melilla es fan devolucions en calent o sumàries sense una anàlisi individualitzada dels casos i sense una identificació correcta de possibles perfils vulnerables com infants, víctimes de tràfic o sol·licitants de protecció internacional”, assenyalen. Sobre això, recullen el cas de l’arribada de 41 persones a l’illa de la Terra de l’arxipèlag d’Al-Hoceima, amb vint dones –tres de les quals embarassades– i sis menors d’edat, el 2021. Aquella vegada, un dispositiu del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil espanyola es va desplaçar a l’illa en helicòpter i va executar la devolució amb la col·laboració de la Gendarmeria del Regne del Marroc (GRM).

L’informe també reprova l’actuació policial amb menors d’edat immigrants. Lamenten que tot i l’existència d’un protocol d’actuació policial amb menors d’edat en cas de desaparició, entitats que treballen a Ceuta i a Melilla afirmen que aquest protocol no s’aplica quan els menors fugen del centre. “Això fa que aquests nens es trobin en una situació de desemparament al carrer, sense que es prenguin mesures per a buscar-los i a protegir-los.” Irídia i Novact assenyalen que moltes vegades aquests joves es plantegen de travessar l’estret amagats sota un camió (pràctica anomenada risky). L’intent policíac d’aturar aquest fenomen, segons l’informe, fa que els ports de Ceuta i Melilla siguin dos dels punts on els infants sofreixen més violència per part de la policia espanyola, la Guàrdia Civil o els agents portuaris.

Algèria-Illes: una de les rutes més mortíferes

Aquests darrers cinc anys, l’anomenada ruta de Llevant –que connecta Algèria i les Illes Balears– s’ha consolidat com la ruta més mortífera dels Països Catalans i la segona a l’estat espanyol més mortífera després de la ruta canària. Entre el 2018 i el 2022, 1.562 persones van morir o desaparèixer en aquest trajecte. El 2021, la mortalitat era del 3,7%. El 2022, es va duplicar, assolint el 7,3% de la mortalitat.

Segons Irídia i Novact, això s’explica perquè, arran del ferri control migratori, les embarcacions que surten d’Algèria ja no surten únicament d’Orà o de les ciutats més pròximes a la península, sinó que surten de Tipasa i Dellys, situades més a l’est i, per tant, amb una distància més llarga fins a qualsevol punt de la península o de l’arxipèlag, però amb una ruta més “directa” cap a les Illes Balears.

La militarització de la frontera

L’estudi denuncia que el “blindatge progressiu de la frontera sud” ha empès els emigrants a canviar les rutes migratòries per unes altres de més perilloses i costoses. Assenyalen que el procés d’automatització del mur que separa els territoris marroquí i espanyol representa un nínxol de negoci milionari. Diuen que hi ha hagut una inversió de més de 100 milions d’euros que ha beneficiat especialment una vintena d’empreses, de les quals destaquen especialment tres: Indra, Dragatges (ACS) i Ferrovial. Expliquen que l’estat espanyol ha substituït les concertines de Ceuta i Melilla per una mena de pintes invertides de ferro –a priori menys lesives– però que, en canvi, han elevat les tanques fins als 10 metres d’alçària. “Aquesta nova estructura fa que sigui extremadament difícil escalar-la, i això augmenta significativament els riscos per a la vida i la integritat física de les persones que intenten de superar-la.”

Reproven també la decisi´p de l’Agència Europea per a la Gestió Operativa de Sistemes Informàtics de Gran Magnitud, que emprarà tecnologies biomètriques per registrar tots els residents de tercers països que entrin a la UE i les entrades i sortides de cada persona.

Les conseqüències psicològiques del fet migratori

A banda, l’estudi critica que les condicions d’acollida a la frontera sud espanyola s’han convertit en un entorn de “tractes inhumans, cruels i degradants que van més enllà d’una situació crítica puntual i que provoquen sofriment psicològic, amb reaccions molt freqüents d’apatia i desmotivació, ràbia, desesperança i por”. Tot això, segons l’estudi, ha causat, com a mínim, en una persona de cada quatre, actes d’autolesió o idees suïcides.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any