La setmana passada, quan tot es va tornar fosc de cop i volta, els qui subscrivim aquest article ens vam anar posant en contacte, primer per mirar d’entendre què passava i després per veure què hi podíem fer nosaltres. La majoria ens coneixem de l’etapa prèvia a la fundació de l’ANC i, per tant, hem anat teixint moltes complicitats entre nosaltres. Amb els altres hem coincidit en el llarg part del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que hem anat ajornant tot esperant de poder començar el procés constituent.

Arran de la convocatòria de les eleccions del 21-D, tots vam coincidir que calia presentar-s’hi i guanyar-les i que, per aconseguir-ho, la condició indispensable era que hi hagués una única candidatura sobiranista i que els presos i encausats encapçalessin les llistes per les quatre circumscripcions.

Som conscients de les dificultats que l’estat espanyol posarà per fer aquestes eleccions, que cada vegada és més clar que li han estat imposades per la comunitat internacional ‘dins el marc constitucional’, encara que sigui interpretat a la seva manera (volem dir a l’estil PP-PSOE-Cs). Qualsevol excusa els serà bona per a ajornar-les, per a il·legalitzar candidatures o qui sap si fins i tot per a intentar alguna tupinada. En la línia de l’1-O, preferiran el descrèdit internacional que no pas perdre-les.

Diumenge al vespre, a Brussel·les, vam viure el punt d’inflexió en la tendència derrotista que s’havia instal·lat en una bona part de la ciutadania del país. Unes hores abans, una piulada del president en favor de la llista unitària havia començat a marcar el camí. Tot començava a tornar a encaixar i es veia la sortida d’aquest túnel en què havíem entrat de sobte. Diumenge mateix, hi havia reunions entre els partits independentistes i això sol ja semblava un senyal prou positiu per a creure que s’arribaria a l’hora i que avui, dia 7, es presentaria la coalició dins el termini establert per la normativa electoral.

Han passat 24 hores i les notícies, els rumors ben fonamentats, apunten que hi ha serioses dificultats per a aconseguir-ho. Tots nosaltres preferiríem que no fos veritat, que tot respongués a la intoxicació informativa generada pels rivals, però no podem perdre el temps i per això ens hem decidit a tornar a escena.

Durant la setmana passada vam preparar una web, que ja tenim a punt, perquè, més enllà de recollir adhesions a la proposta de llista unitària –cosa ja feta amb notable èxit per una altra gent amb qui hem estat en contacte des del primer moment–, ara passéssim a la fase constructiva. Vam començar redactant un manifest que ens ajudés a saber la cosa més important: per què cal una llista unitària, què farem per guanyar, què farem quan guanyem i què faríem en cas que ajornessin les eleccions o il·legalitzessin la candidatura.

Ara no el reproduirem, el manifest, però demà ja el podreu trobar a www.respublica.cat, on també trobareu els primers signants i, sobretot, com ho farem per poder recollir més de 55.000 signatures necessàries; i, posats a fer feina, com proposem de canalitzar positivament tota l’energia d’aquest país, tant en la pre-campanya com en la campanya.

No obstant això, ens sembla necessari de reproduir la part propositiva del manifest, que aporta les respostes a això que dèiem abans. Les propostes recollides en el manifest són:

1. La constitució d’una candidatura unitària de tot el sobiranisme que concorri a les eleccions del 21 de desembre amb un programa polític basat en els quatre punts següents:

Sobirania. Retirada de l’article 155 i dels reforços policíacs destacats a Catalunya i reinstauració del govern legítim de Catalunya.
Amnistia. Retorn dels presos polítics i tancament de les causes obertes contra tots i cadascun dels càrrecs electes i dels ciutadans encausats per aquest procés.
Procés constituent. Inici del procés constituent l’endemà de la proclamació oficial dels resultats i convocatòria d’eleccions constituents en el termini més breu possible.
Solidaritat. Compromís inequívoc amb la cooperació internacional com a millor manera de contribuir a la pau i a la igualtat entre tots els éssers humans i a l’equilibri amb el planeta Terra.

2. Formar aquesta candidatura com una agrupació d’electors, per garantir-ne el caràcter popular, transversal i instrumental. La candidatura hauria de ser integrada, fonamentalment, pels presos polítics, els encausats arran del procés cap a la independència i pels batlles de les principals poblacions del país.

3. El compromís de treballar junts amb la resta de formacions amb representació al nou parlament contràries a l’aplicació de l’article 155, per assolir l’objectiu de constituir una República Catalana després de culminar el procés constituent i, mentrestant, si hi ha les condicions polítiques suficients a les altres nacions sotmeses per l’estat espanyol, per col·laborar en la constitució d’una República espanyola confederal, sobre la base d’estats iguals i lliures.

4. Emplaçar l’estat espanyol perquè manifesti ja des d’ara l’acceptació dels resultats i, en el cas d’una victòria de l’opció independentista, perquè es comprometi a participar en la taula de negociacions, amb arbitratge internacional, que permeti d’arribar a una separació d’estats de manera ordenada i en benefici mutu.

El manifest es clou, lògicament, amb una crida als ciutadans, als partits, a les organitzacions socials i a les entitats de la societat civil a promoure aquesta candidatura, però ara volem deixar ben clar que la nostra intenció no és substituir els partits polítics que s’han compromès, i molt, en aquest procés que va posar en marxa la gent d’aquest país i que només aquesta gent, tots nosaltres, podem acabar.

La nostra intenció, en aquests moments, és fer una crida a la responsabilitat de tots perquè constitueixin una única candidatura sobiranista, per guanyar clarament les eleccions i aconseguir la majoria parlamentària que faci possible la reinstauració de la legalitat democràtica. Si ho fan com a coalició, valdrà la pena de mantenir la recollida de signatures per donar-los tot el suport i per constituir els ‘comitès locals de suport a la candidatura unitària’, la millor manera de començar una campanya guanyadora. Si no en són capaços, si ens volen fer creure que han arribat a un gran acord que consisteix que cadascú faci la seva però que compartiran un programa comú, potser haurà arribat l’hora que la societat civil exerceixi la seva sobirania i demani als partits que es retirin en benefici de la candidatura unitària.

Sabem les dificultats, els recels, els interessos i les maneres de fer molt diferents dels diversos partits. No som il·lusos. Som exigents. El repte és gran i s’ho val. Qui no estigui a l’altura, ha de ser apartat. Ja no tenim temps. La candidatura unitària ha de començar pels partits que avui ens demostrin la seva responsabilitat. Estem segurs que la CUP, el dia 12 i seguint la seva manera de treballar, demostrarà la seva vàlua política i també s’hi afegirà. I si ho fem així una bona part dels comuns tindrà seriosos problemes per a desmarcar-se’n. Els objectius són clars i hi haurà un ampli moviment popular que empenyi aquesta unitat i que estarà disposat a arribar fins al final. No s’hi valen ni excuses ni tebiors. A hores d’ara, ningú no entendria que el president, tots els presos i especialment els Jordis, no anessin al davant d’una llista unitària. Tots ells, ara, ja són de tots.

Josep Albertí, Eudald Carbonell, Alícia Casals, Joan Contijoch, Pere Oriol Costa, Virgili Delgado, Rosa Maria Dumenjó, Josep Lluís Fernàndez, Josep Ferrer, Jordi Griera, Joan Guarch, Antoni Llimona, Roser Loire, Guillem López, Jordi Manyà, Jaume Marfany, Antoni Morral, Jordi Murgó, Josep Pinyol, Pere Pugès, Carme Renedo, Pep Riera, Joan Carles Roca, Carles Segura, Miquel Sellarès, Miquel Strubell, Víctor Terradellas, Josep Viana, Enric de Vilalta i Antoni Vives.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]