L’Ajuntament de València utilitza la música per reespanyolitzar les Falles

Tot i que encara falta pràcticament una setmana per als dies grans, la vida quotidiana a la ciutat de València ja és immersa en la festa de les falles. Enguany, amb el PP i Vox governant, hi ha la sensació que l’ajuntament vol complaure les comissions falleres fins a l’extrem i ha obert la mà quant a les restriccions en l’ocupació de la via pública, per exemple. Però el retrocés no s’ha notat únicament en l’extensió en els dies, sinó en coses molt més subtils però molt simbòliques, com ara, com sona la festa.

Els envelats han envaït els carrers dos dies abans que no era habitual i ja n’hi ha centenars que són intransitables. Les parades dels mercats ambulants i les xurreries, bunyoleries i llocs de venda de xocolata i masses fregides inunden l’espai públic. Desenes de línies de l’EMT ja han canviat la ruta… No fallen, tampoc, amb precisió mil·limètrica, les mascletades a les dues en punt del migdia a la plaça de l’Ajuntament. I vint minuts abans, sona, pels altaveus estratègicament repartits, una banda sonora per a entretenir el públic que espera durant hores la disparada. És música festiva, ballable, cantable i animada. Enguany, però, hi ha una sensible diferència respecte dels anys anteriors: pràcticament tota la música que sona és en castellà. Fins i tot, l’himne oficiós de les falles, el “València en falles”, ja no sona en la versió que va popularitzar Bajoqueta Rock, en català, sinó que s’ha tornat a la vellíssima de Vicente Ramírez. En castellà. A la selecció hi ha molt de reggaeton, molt de Francisco, molt de Nino Bravo i molta coentor.

À Punt, exclosa de la selecció musical

Aquest canvi respecte dels darrers vuit anys no és casual. És fruit d’una decisió política deliberada i, fins i tot, posada per escrit pels responsables de festes de l’ajuntament.

No debades, d’ençà de la posada en marxa d’À Punt, l’ajuntament i la corporació subscriuen cada any un conveni de col·laboració per a la difusió de la festa de les Falles. El document, que és públic, el signen el director general, Alfred Costa, i el regidor de Festes, Santiago Ballester, enguany. A l’articulat, s’hi inclouen aspectes com ara quina cobertura es farà de cada acte faller, qui i com facilitarà el senyal a la resta de mitjans, quins espais d’informació sobre les falles es faran en els mitjans públics, la concessió de premis i la presència de la marca d’À Punt en l’espai públic, entre més.

Fins l’any passat, el conveni estipulava que la llista de cançons que s’emetien pels altaveus de la plaça l’elaboraven els tècnics d’À Punt. En el conveni d’enguany es diu clarament que la música la triarà personal de l’ajuntament.

El segon punt de la segona clàusula, que parla de les modalitats de la col·laboració, es titula “Música en les mascletades”. Hi ha un primer paràgraf coincident en el conveni del 2023 i el 2024 que diu, literalment, que “els minuts previs a la disparada són un marc idoni per a promocionar la música de cantants i grups valencians”.

La diferència rau en el paràgraf següent. Any 2023 i anteriors: “L’SAMC facilitarà a l’Ajuntament de València la llista de reproducció musical que sonarà durant el període de les mascletades a través del sistema de megafonia que l’ajuntament instal·le a la plaça de l’Ajuntament. La llista de reproducció serà confeccionada per l’SAMC i estarà conformada per cantants, grups i autors originaris de la Comunitat Valenciana. La proposta de cadascuna de les llistes musicals enviades haurà de ser ratificada per l’Ajuntament de València.” També s’hi ‘incloïa l’emissió d’indicadors promocionals d’À Punt i falques publicitàries.

Any 2024: “La llista de reproducció serà confeccionada per personal de l’ajuntament. A més de les cançons seleccionades, la llista de reproducció inclourà indicadors corporatius d’À Punt Mèdia”.

Un dels objectius amb els quals la corporació es va oferir a fer la llista era, justament, la de promocionar els grups valencians que havien sofert uns anys de sequera i de falta de promoció causada, en part, per l’absència d’uns mitjans públics després de la fosa a negre de Canal 9 decretada l’any 2013 pel Partit Popular. El fet que sonaren abans i després de la mascletà va representar una empenta més per a situar-los al bell mig de la festa. A banda de sonar a la plaça, també sonaven per la televisió d’À Punt i a totes les ràdios que fan programes especials abans de la disparada. De fet, són recurrents les imatges de les falleres i els convidats al balcó de l’ajuntament cantant i ballant al ritme de les cançons emeses per la megafonia. Ara, sempre en castellà.

Una opció política predeterminada

Fonts de la corporació consultades per VilaWeb diuen que l’elaboració de la llista de reproducció no va ser objecte de discussió a l’hora d’elaborar el conveni vigent enguany, perquè la delegació municipal va dir de manera categòrica que d’això s’encarregaria l’ajuntament.

Pere Fuset, regidor de Compromís, ara a l’oposició, que va ser titular de Cultura Festiva en dos períodes durant el govern de Compromís i PSPV, explica a VilaWeb que mentre va ser À Punt qui seleccionava la música, hi havia tota mena d’estils. “De fet, no era una selecció musical exclusivament en valencià, també hi havia cançons en castellà i en anglès, i instrumentals, per tant, cobria tota la diversitat lingüística i d’estils. De Nino Bravo fins a la Fúmiga, Zoo o el Diluvi. Nosaltres hem demanat accés a la llista de cançons i, de moment, no ens l’han donada, però no cal la llista per a saber que l’única cançó que sona en valencià és ‘El Fallero’”, diu Fuset, que lamenta que, fins i tot, hagen substituït la versió de Bajoqueta Rock per la de Vicente Ramírez del tema “València en falles”. Fuset no diu el nom de la persona que decideix què sona i què no, però apunta a un assessor del regidor de Festes, Santiago Ballester.

A més d’aquest gir en la banda sonora de la mascletà, que s’havia convertit en el gran aparador dels músics valencians perquè cada dia hi ha desenes de milers de persones a la plaça, Fuset lamenta la supressió dels concerts de Falles. “Va ser una novetat l’any passat, amb molta diversitat musical, però els protagonistes van ser els grups valencians, Zoo, la Fúmiga, que van aplegar milers i milers de persones.”

Quant a la llengua que fan servir les autoritats en Falles, tant la fallera major com la fallera major infantil parlen en català, però el president de la Junta Central Fallera no ho fa mai. “Això fa que en molts actes el valencià estiga completament absent, tot i que el reglament de Falles diu que el valencià és la llengua vehicular preferent i ara està desapareixent de l’escena”, recorda Pere Fuset.

María José Català, vice-batllessa de Madrid

Aquesta reespanyolització de les Falles no té a veure únicament amb la música que sona a la plaça o com s’expressa el president de la Junta Central Fallera, sinó amb la projecció de la festa cap a ponent. Pels passadissos de l’Ajuntament de València corre un dubte: és José Luis Martínez-Almeida el nou batlle honorari de València, o és María José Català la vice-batllessa in pectore de Madrid? D’ençà que Català va assolir la vara de comandament de la ciutat, la seua agenda ha estat farcida d’actes, reunions i cimeres a la capital d’Espanya. Català no hi va amb les mans buides, sinó que hi du, com a present, una de les joies més estimades pels valencians: la festa de les Falles de Sant Josep. A mitjan febrer, Madrid va ser l’escenari de la primera mascletà de la temporada, ara el batlle Almeida ja no es conforma amb la pólvora, sinó que vol plantar una falla i cremar-la en algun lloc emblemàtic de la seua ciutat. “Madrid és una ciutat acollidora i tothom hi és benvingut”, diu cofoi, mentre es fotografia davant un ninot que representa un aneguet de goma a la plaça de l’Ajuntament. Després veurà la mascletà al balcó municipal, i a la vesprada, amb el pin de la ciutat a la solapa, anirà als bous. Sempre acompanyat de la seua vice-batllessa, María José Català.