Les condicions que esgrimeix el Regne Unit per continuar dins la Unió Europea poden resumir-se amb un simple “menys Europa”.

El sentint de la marxa és ben clar; més quan som testimonis, ara, de la reaparició gradual de les fronteres estatals a la Unió Europea. “Si Europa no pot defendre’s, ens haurem de defendre” sembla ser cada cop més la consigna populista a tot el continent. Molts dels problemes actuals d’Europa deriven d’un error històric; col·locar la unió econòmica per endavant, amb l’esperança de que comportaria la unió política. D’aquí se’n deriva el que la crisi econòmica hagi conduit a l’actual divisió política a Europa, col·locant, sembla, la unió al camí cap a la seva desintegració.

En les negociacions amb Grècia es va repetir contínuament que era Europa el que estava en joc, i no només el país helènic. Si la resposta d’Europa a un estat membre amb problemes és el càstig o la sortida, quin tipus de compromís amb Europa pot esperar-se de qualsevol estat membre? Avui podem dir un cop més “No és el Brexit, és Europa estúpids!”

Quanta menys Europa és acceptable per conservar el Regne Unit quan el que és necessari és més i millor Europa?

La història ens jutjarà; de moment, encara no està clar si en aquest temps veurem el principi o la fi de la UE, o de fet, només un punt d’inflexió.
Però aquesta història encara s’està escrivint i nosaltres encara podem influenciar en el que s’explicarà. Deixeu-me suggerir el que podria ser un paràgraf d’un llibre d’història recent d’Europa en un futur pròxim:

“…mentre la idea de que una divisa comú podia funcionar com a motor de la integració, la inexistència d’una política fiscal i econòmica comú va dividir Europa entre deutors i creditors. Els creditors van imposar les seves normes als deutors, com si qualsevol deute pogués existir sense un crèdit paral·lel, i van acabar portant a tota l’economia de la Unió a la recessió.
Amb l’empobriment i la manca de llocs de treball arruïnant la UE, qualsevol nou immigrant era observat amb sospita, fos refugiat d’un conflicte o no. Els migrants, arribats en un número inferior a l’1% de la població de la Unió, trucant a les portes d’Europa van afavorir la reaparició de les fronteres interiors, mentre la UE desapareixia.”

Si donem resposta a la proposta del Brexit, tal i com la UE està fent, quins seran els propers titulars de la “targeta vermella”: Suècia, Finlàndia, els Països Baixos, Polònia, Dinamarca…?

La UE ha de mostrar la seva habilitat per solucionar els causes fonamentals dels seus problemes i per començar a construir una Europa unida i democràtica, o simplement assistir a la seva desaparició.

Ernest Maragall, eurodiputat per ERC-MES (Verds-ALE)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.