Del govern del 52% al pacte del pollastre

El govern no es trencarà pel cas Borràs perquè ara mateix a cap dels dos partits no li interessa pas de trencar

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dubte molt que, per més que xerren i especulen, ningú sàpiga realment on ens portarà el judici a la presidenta del parlament. La situació és tan insòlita que, si em permeteu de dir-ho de manera gràfica, no crec que cap polític ni cap analista estiga avui en condicions de dir on serem, políticament parlant, d’ací a un any, per posar una data qualsevol. Aquest judici i tot allò que comporta és una bomba política, però és una bomba que pot esclatar en moltes direccions diferents i contradictòries i no totes són fàcils de controlar per qui activa el mecanisme percussor.

L’única cosa que és meridianament clara, això sí, és que s’ha acabat la legislatura del 52%. Entesa com la legislatura en què l’independentisme unit i fent un front comú saltava una paret simbòlica que se li havia resistit durant anys i es proposava objectius ambiciosos. Aquella xifra de votants que va omplir d’orgull el moviment –perquè per fi se superava la majoria absoluta no tan sols en escons sinó també en vots– avui ja no es pot invocar ni aritmèticament parlant. Si sóc sincer, he de dir que no estic gaire segur si aquesta legislatura havia arribat fins ahir, vista la manera com la CUP havia quedat clarament despenjada del govern i vistes les insòlites propostes que han emanat d’aquest govern irreconeixiblement independentista. Però en el cas que la resposta fos afirmativa, suposant que la legislatura hagués arribat fins ahir, ara sí que em sembla que podem dir que això s’ha acabat. Perquè la trencadissa diguem-ne emocional és irrecuperable, fins i tot, en el cas que continuen els dos partits units al govern, que és el que crec que passarà.

I això, perquè trencar ara mateix no interessa a ningú, en realitat. Potser interessaria a Esquerra una mica més que a Junts, però el preu de canviar d’aliances en aquest moment és massa alt, hi ha massa risc de fer-ho quan hi ha indicadors que les coses no els van tan bé com ells pensaven que els anirien i posaria en perill l’aposta tan alta que han fet per les municipals de l’any vinent. Esquerra ara no vol soroll, i a Junts tampoc no li interessa, encara que siga per altres raons. És un partit en construcció i vol tenir càrrecs i sous, però, a més, no li convé gens que li diguen que ha trencat el govern per un afer de corrupció –suposant que això de què acusen Laura Borràs siga catalogable com a corrupció, que no és gens clar si ens agafem al que diuen els estàndards internacionals. Però disquisicions a banda, no tingueu cap dubte que els uns i els altres ja s’entendran i es posaran d’acord per continuar treballant plegats. Això sí: mirant-se de reüll i provant d’aprofitar qualsevol cosa que troben per erosionar el veí i fer-li tant de mal com siga possible. Venjativament i tot.

Evidentment, en aquestes condicions, qualsevol il·lusió política –de fet, la posada en marxa de qualsevol projecte polític– és una cosa simplement impossible. Això ja no tracta d’independència, si és que mai, d’ençà que va començar aquest govern, ha tractat d’independència. Més aviat, es pot dir que hem arribat finalment al punt de la repetició descarnada del pacte còmic i penós del pollastre valencià.

Quan el 1995 el PP va necessitar Unió Valenciana per portar Eduardo Zaplana a la presidència, el pacte entre els dos partits es va tancar al despatx del president de l’Associació Valenciana d’Empresaris d’aleshores, un home que tenia empreses de pollastres. I a l’eixida de la reunió, Vicente González Lizondo, l’histriònic dirigent dels blavers que no s’avenia gens amb Zaplana i per a qui l’elegància era un concepte extraterrestre, va fer aquella declaració sonada i rotunda: “Ací només hem parlat sobre a qui li toca la cuixa i a qui el pit”. Doncs, escolteu, a partir d’ara, això mateix fins el dia que ja no interesse a un dels dos.

 

PS1. L’ANC va anunciar ahir el recorregut de la manifestació de l’Onze de Setembre, que es farà al marge dels partits i sense tenir-los en compte per a res. Completament d’acord, i si no, que algú m’explique per què caram ho hauria de fer a hores d’ara, ben mirat?

PS2. Avui presente Fronteres a Sant Esteve de Palautordera i a partir de la setmana vinent em concentraré en un seguit de presentacions valencianes –a Sella, Ondara, Morella, Bétera i Quatretonda. Els llocs i les hores els trobareu ací.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
teresa labourdette
teresa labourdette
26.07.2022  ·  22:04

Vicent tot això fa fàstic. Em sento estafada, estic indignada i em venen ganes d’entrar al Parlament amb xurriaques i fer fora tots aquests venuts.

Josep Garcia
Josep Garcia
26.07.2022  ·  22:21

Senyor Partal, genial en l’anècdota i encara més amb el titular:
Com dieu en valencià: Eixa me l’apunte !!!
PS. Recordo bé el tema dels blavers, car la meva muller és borrianenca.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
26.07.2022  ·  22:44

Queda clara l’estratègia d’ERC: burxar Junts perquè abandoni el Govern i després utilitzar açò com una excusa per fer creure que s’han vist abocats i de mala gana a un tripartit amb PSC i Comuns. I tornar a la placidesa de l’autonomisme dels 80 o 90 on ERC es constituiria en la nova CiU, el partit hegemònic, i Junqueras en el nou Pujol.
L’error de càlcul és que el temps té per costum avançar cap al futur a la velocitat d’un dia per dia i anar mudant-ho tot. Ara no som als anys 80 o 90, i l’orgull de la gent no està per l’orgue de tornar a l’autonomia misèrrima i pidolaire d’aquells anys.

Josep Blanch
Josep Blanch
26.07.2022  ·  22:54

La Feina la tenim q fer la Gent i desvincularse del món polític, ara només veiem batalletes, q si la Presó o el Exprés i o el Secretari…. q No s’han tret l’Ego de sobre. Uns han tingut equipassos d’advocats, anant o No a presos, pro als 4Mil ningú els emparat i són dels milers q es van Mullar.
El #20S #1O , A molts Polítics No se’ls va veure, als Activistes SI, a Tots els encarregats d’unes i paperetes també, pro a molts q són Portada ,No. I francament un Govern i Generalitat te q ser més Seriós. Se’ls hi està regalant lo lluitat a qui ens van la van Clavar amb el 155 i són Tant Inútils com Renegats

Josep Usó
Josep Usó
26.07.2022  ·  22:55

Efectivament. Un altre pacte del pollastre. Amb massa candidats per a menjar-ne i poc pollastre per a repartir. Han perdut del tot el contacte amb la gent. S’ho trobaran, més prompte que tard.

Ventura Mallol
Ventura Mallol
26.07.2022  ·  22:57

Fa poc vaig llegir la noticia de que ja hi ha diferencies partidistes de com s,ha d,aprofitar l,empenta que ens pot donar el referendum d,Escocia.
Aquests politics nostres saben negociar alguna cosa? Perque jo penso que de politics no tenen res (precisament la politica hauria d,anar de trobar punts d,unio). En absolut es guanyen l,excessiu sou que cobren.
Jo tambe aniria al Parlament … i foc nou

joan rovira
joan rovira
26.07.2022  ·  23:14

Les regles de la constitució espanyola o (joc de les autonomies) porta, en diferents jugades, sempre al mateix final: el pollastre.

Per això, és tan necessari, distingir entre l’escenari oficial (joc de les autonomies) de l’escenari del (Primer d’octubre): la llibertat.

I, fer-los sempre presents en qualsevol conversa, comentari, article o editorial, per tal de com a mínim conèixer on som.

No és cap sorpresa veure el fiasco de la generalitat autonòmica. Perquè era quelcom possible l’endemà del 27-O.

Per tant, com més allunyat del (món oficial) millor copses el (món real) i ets sents alleugerit per la descodificació.

Que, segons la dissonància cognitiva de cadascú, s’està produint a la vista de tothom. Alegrem-nos-en!

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
26.07.2022  ·  23:44

“….un afer de corrupció” podia haver posat de “presumpte corrupció”. Què hi farem…

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
26.07.2022  ·  23:54

De tant en tant va bé recordar que Catalunya encara no té llei electoral pròpia. Ni en té ni se l’espera.
Tot és força complicat en política però, com deia aquell: si t’enganyen, el primer cop és culpa dels altres però el segon cop ja és culpa teva.
Els que van predicar el govern del 52% ens van intentar enganyar una altra vegada. Si ho van aconseguir ja va ser culpa nostra.
El camí de fer-se gran és dur i ple de desilusions. Però el fem i creixem a empentes i rodolons.
Que ens estem fent adults com a poble és una evidència i és una bona notícia.
Ningú regala duros a quatre pessetes.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
26.07.2022  ·  23:55

Hem de trobar una solució per apartar aquests polítics inútils i covards i posar la nostra gent a les institucions.

Una possible solució seria presentar una candidatura del CxR.

Jaume Riu
Jaume Riu
27.07.2022  ·  00:10

PREVEURE
El romans construïen per sempre, perquè en el període d’una vida humana no hi havia canvis. En la política del temps de Franco tot era previsible, perquè mai no canviava res.
Però el darrers anys s’han capgirat els criteris que es coneixien fins ara per fer les previsions més immediates, i això és potser el factor més interessant de la política.
No es pot preveure i ningú no es pot imaginar on serem d’aquí un any, però és que cada setmana, fins i tot a l’estiu, canvia el decorat on es representa la comèdia, i canvia el vestuari dels actors, i cada dia hi ha fets imprevistos que canvien el relat dels partits polítics.
Jo no sé qui votaré en les properes eleccions, però tampoc no sé si votaré perquè ningú no pot preveure ni el titol de la comèdia, ni el guió, ni l’escenari que ens trobarem, sobretot perquè ells tampoc no ho saben.
Amb aquest panorama, ni el judici a Laura Borràs, ni el CatalanGate, ni el govern de la Generalitat, ni Esquerra Republicana, ni Junts, ni En Comu Podem, ni la Casa del rei, ni el PSOE, ni la Diputació de Barcelona, ni l’Ajuntament de Barcelona, ni el TJUE, no es poden preveure.
Trobo interessantíssim que tots ells, i molts tertulians i periodistes d’altres mitjans, fan veure que saben què passarà i saben què votaran.

Anna Linares
Anna Linares
27.07.2022  ·  00:17

Al treball si no fas el que et manen, et fan fora, els polítics son els nostres servidors als quals paguem amb els impostos, tindríem de poder-los acomiadar perquè no han fet la feina que els hi hem encomanat , i a mes a mes crean mal ambient a la feina amb baralles cainites, per tant hem de fer quelcom
per acomiadar-los per incompliment del contracte.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
27.07.2022  ·  02:15

1) Laura Borràs és a punt d’esdevenir una màrtir, amb la contrapartida que això ho pot fer servir el statu quo majoritari de JxC per a legitimar-se.
2) La legislatura és acabada, i per això cal forçar eleccions. Segur que la mani de l’Onze no hauria de ser a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i sense actuacions musicals?
3) Les municipals són un lloc difícil per a fer contestació coherent, donat que cada municipi és un món i que la tria de candidats influeix molt en els resultats. Però una primera oportunitat de fer neteja seran les estatals, un dia perfecte per a anar a fer excursionisme, visitar museus, muntar dinars familiars, sortir a pintar del natural…

Marició Janué
Marició Janué
27.07.2022  ·  03:38

Entro, el primer que veig és el comentari de la Teresa. Ho veig clavat.

Salvador Molins
Salvador Molins
27.07.2022  ·  04:06

Mentre els partits catalans se les foten a cor que vols amb el mínim i autodestructiu sentit de l’estratègia compartida per a la implementació de la nostra Independència.

Necessitem un catalitzador per sumar i fer pujar l’independentisme de base al 55% del Parlament, començant pels 300 censats al CxR a Berga i promoure’n expansió i contagi a tot el territori Berguedà i Català.

Generar els primers cercles de xarxa territorial RCI – República Catalana Independent (L’ANC de la Manifestació està adormida i controlada) com saltar-se el Control? Com unir-nos i contagiar-nos?

Els partits no ho faran si no s’hi.

Avui ens hem reunit com cada setmana la permanent del Consell Local de la República de Berga, els censats al CxR per Berga som uns 300 i escaig, i la permanent oscilem de quatre a vuit.

El tema que cal debatre és la conveniència o no de preparar des d’ara mateix la llista única per a la Independència de cara a les primeres eleccions que es convoquin al Parlament de Catalunya, la llista que proposa l’actual full de ruta de l’ANC, una sola llista amb un sol objectiu “implementar la Independència” que ja tenim guanyada amb el Referèndum del 1r d’octubre i declarada amb la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017.

Aquesta llista comptaria amb l’adhesió lliure d’ER, Junts i CUP, o sense la conjuminació d’aquests partits que anirien cadascun al seu aire tal com van ara, desunits i enfrontats en referència a la Independència de Catalunya.

Les opinions són diverses, la qüestió és complexa però la desconfiança envers la incapacitat dels partits actuals és total i compartida. Aquests partits difícilment fan i faran altra cosa que enganyar i abaixar el nivell que vam assolir l’octubre del 2017, fins que una sana competència no els tregui la son, fins i tot sembla que ho fan expressament per fugir del compromís que de llarg els sobrepassa, incapaços fins i tot de pactar una unitat estratègica de mínims, però que sigui digna i persistent.

El fantasma de la divisió dins el 52% no ens ha de preocupar perquè l’independentisme dels partits no pot estar més fracturat. Si hi afegim la llista que ha de ser una llista electoral com la que van constituir els Països Bàltics tot just després de la seva Gran Cadena, no és que ens hagi de fer por perquè encara divideixi més l’electorat independentista, sinó que hauria de soterrar tots aquests partits mesells, venuts i caducs, que no tenen ni la clarividència, ni la dignitat, ni la capacitat de donar la cara, de plantar-se i de defensar a totes i primer de tot la llengua catalana.

És imprescindible preparar, des d’ara mateix, poble a poble, ciutat a ciutat, aquesta llista de persistents defensors de la República Catalana Independent, perquè quan arribin les eleccions hagin fet taca d’oli sobre tot el territori i estiguem preparats mentalment i activísticament, perquè que no ens agafin despistats.

Des d’ara, alliberats de retòrica, compromesos amb aquest projecte de l’ANC, preparar vots per una llista única, amb un sol objectiu, amb un sol capdavanter acompanyat de la Plana Major corresponent que li doni força, consell i suport.

I, això sí, dues condicions prèvies semblen ineludibles al Consell Local de la República Catalana, de Berga, i que els demés vocals compartíem en el debat ja de fa dies, petita àgora setmanal, a saber:

Primera condició:
Que el capdavanter i la seva plana major no cobrin. (Quan cobres treballes per l’amo que et paga, i les llistes i partits de la Generalitat i el Parlament actuals cobren de l’estat presó del que volem marxar.)

Segona condició:
Que s’alliberin de qualque tipus d’hipoteca personal o de patrimoni que puguin tenir i que poguessin servir, a l’estat criminal que subjuga Catalunya, per xantatjar-los o extorsionar-los com molt probablement ja ha fet i tornarà fer.

Crec que aquest escrit és plenament adient a la lluita persistent que entonem la “nostra” generació avui, ara i demà mateix. No podem deixar de respirar, ni de lluitar, ni un sol dia. És la nostra responsabilitat.

Joan López
Joan López
27.07.2022  ·  05:27

Tinc la sensacciò,que no es del tot lliure vilaweb. O no se atreveix a dir-ho qui o quins han fet de tot per arrivar a on estem.
Ahir dimarts dues noticies,es reuneix la taula sense presidents…..erc li porta el cap de Laura Borras como ofrena.
erc,cup amb psc i comuns tots contra la presidenta del parlament.
Jo ho veig massa nitid…..es clar jo no tinc cadireta ni subvencions
Que fàstic de tot el que estem veiem.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
27.07.2022  ·  05:39

I un altre cop silenciant la diada. Sempre plorant però des del sofà, omplim Barcelona, des de dissabte 10 i exigim la dimissió del govern català del 155.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.07.2022  ·  06:01

Junqueras odia Catalunya, i es el DELEGADO DEL GOBIERNO DE ESPAÑA. I Junts, una butxaca per omplir de diners turullament. Som el que som, ESCLAUS DE ERC.ESPAÑA. Res a fer, som espanyols Junqueralment, fins que no plegui el Gran Galtes,

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
27.07.2022  ·  06:34

Nosaltres paguem els sous a uns pocavergonyes i incompetents, ergo;ells s’ens pixen al cap.
M’uneixo a la Teresa, xurriaca en mà i via Parlament. Bon dia i bona hora.☮️

Carles Farre
Carles Farre
27.07.2022  ·  07:55

Au va, no us queixeu Vilawebistes, teniu el que heu votat.. govern que treballa per la “Open Society”… aneu creient que amb el vostre vot canviareu alguna cosa, com a molt canviareu qui us cosirà a impostos la propera legislatura…. no tindreu res però sereu feliços..

Josep Salart
Josep Salart
27.07.2022  ·  07:58

[Nota: aquest comentari contenia un insult directe greu, que ha estat esborrat seguint les normes del diari i el criteri del director. Qualsevol discrepància sobre aquesta pràctica la podeu adreçar a director@vilaweb.cat]

Antoni Morros
Antoni Morros
27.07.2022  ·  08:12

Ja sé qué votaré les properes eleccions “autonòmiques”. Si no hi ha una opció que faci “tabula rasa” vitaré el Partit Pirata!!! Em fan fàstic tots, els meus inclosos i, molt especialment, ERC!!!!

Joan Benet
Joan Benet
27.07.2022  ·  08:17

No ens tenen cap mena de respecte al votants i ni tan sols els preocupa que ens en adonem. Més val que aparegui alguna nova opció perquè aquests no valen per res.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
27.07.2022  ·  08:39

Comencem per dir que lo de Laura Borràs no és “un afer de corrupció”, és “un afer de presumpta corrupció”.

Encara recordo a molts hipòcrites (com ara l’Anna Gabriel i d’altres) venent el concepte de no reconèixer els tribunals espanyols, perquè no eren tribunals de justícia, eren tribunals polítics.

Ara ER (la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras) i la CUP (on està l’Anna Gabriel), aparquen el concepte de presumpció d’innocència, i avantposen l’acatament a un tribunal espanyolista i a una fiscalia (que en teoria depèn del progressista govern del PSOE, just el que està fent el muntatge teatral de la taula de diàleg amb ER).

La traïció d’ER ja s’ha vist clarament des del 2017, malgrat les mentides electoralistes de Junqueras.
El cas de la CUP ha estat una gran decepció. Els tenia per infantilistes, però amb certa ètica independentista. Ara veig que també els pesa més l’obeir a tribunals espanyols amb tal de treure del tauler un rival INDEPENDENTISTA.

Què més força de confrontació que mantenir que lo de Laura Borràs és repressió política, i esperar al resultat del judici, i posterior anàlisi de si ha estat just, abans de cessar a qui sigui?

Espero que a totes les properes conteses electorals, la gent tingui seny i no voti aquests partits amb tal d’aconseguir desfer-se dels líders sangoneres que viuen de la politica i poder recuperar els partits originals ERC i CUP.
Ens cal una Agrupació Electoral al marge dels partits actuals, liderada potser per la ANC, i amb noms que ens mereixin confiança, com ara la Clara Ponsati o en Josep Costa. Amb un únic full de ruta, la independència.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.07.2022  ·  08:49

Per constatar i queixar-me, sense elements per fer cap anàlisi, el meu comentari seria sobrer…

Mentrestant, veig que molts posen l’esperança en unes noves eleccions… Tanquem el cicle de l’autonomisme…. Continuem enfangats.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
27.07.2022  ·  08:50

Jo crec que na Laura Borràs és una peça d’un trncacloques. Té la importància que pot tenir una primera peça que que et soluciona l’encaix de les altres que et costen de col.locar.
La Justícia Espanyola està dient, a tothom que vulgui escoltar-la, que amb investigacions prospectives, pot remenar tot el que li vingui de gust.
Té el grup investigador de la Guàrdia Civil com a eina ben engreixada.
La Generalitat té dues opcions (jo en veig dues):
Dir a la Fiscalia i a la Taula de Diàleg que tots els informes sobre qualsevol polític independentista se’ls passen pel forró. Que la justícia espanyola pot fer el que vulgui (no faltaria més) però que el tema únic i/o principal és l’amnistia i l’autodeterminació.
O, entregar el cap d’aquesta peça, com un acte per aplacar la fera, posar espelmes a Santa Rita i a la Moreneta per a que no facin més prospeccions i finalment….anar a la Taula de Diàleg demanant la desjudilització.
Un comentarista d’aquest diari ja va dir
fa dies que no havíem fet l’1-O per protestar per la repressió de l’1-O.

Rosa Masot
Rosa Masot
27.07.2022  ·  08:55

Fàstic i indignació a parts iguals. Aquesta gentola s’ha de fer fora de les institucions i com més aviat, millor.

Albert Miret
Albert Miret
27.07.2022  ·  08:55

Que l’acusació a Laura Borràs és una estafa judicial com totes les altres quatre mil pendents de passar per la comèdia de judicis inics sobre acusacions inventades per la Policia nacional és una cosa que ja no posa en dubte ningú amb dos dits de front. El dol, sobretot el crea veure com els que han traït Catalunya encara tenen el valor d’acusar en aquestes circumstàncies vergonyoses a la Laura posant-se al costat de l’enemic una i una altra vegada. També és prou trist que aquests linxament, que no és polític sinó de pur odi entre partidets nans sigui permès pel seu propi partit.
Veurem d’aquí un o dos mesos com la Laura surt de la cova de la corrupció il·lesa o bé amb una inhabilitació suficient per a treure-la del camp i oblidar-la. I així, un darrere l’altre, els nostres polítics importants són arrabassats dels seus càrrecs per un enemic que odia tot el que és català pel fet de ser-ho. Però això no és pas nou i passa a través dels segles, com el tema dels jueus. L’únic que és nou, és que la corrupció ja la tinguem establerta a dins de la “Generalidad española en Cataluña”.

Jordi Torres
Jordi Torres
27.07.2022  ·  09:09

Molt d’acord amb la part final del comentari d’en Joan Rovira. Si traiem el cap fora del fangar autonòmic i obrim la mirada, ens hauríem d’alegrar que finalment vagin quedant ben dibuixades les posicions de cada partit. Jo vaig ser partidari del pacte de govern precisament per això, perquè estava cansat de la cantarella independentista d’Esquerra, que volia posar-li molt car el pacte a Junts per tal de tenir l’excusa, si no s’aconseguia, d’anar al darrere dels seus amors platònics, que no són altres que els Comuns i el PSC. Accedint a pactar veuríem qui era qui. No volíeu governar? No teníem majoria independentista? Doncs vinga, governeu. Un cop ets al govern has de prendre decisions executives i cauen totes les caretes.

I han caigut. Ara tots tenim la pel·lícula molt més clara. Sabem (o hauríem de saber) de quina pasta estan fets els partits que diuen ser independentistes i que es van endur les nostres saques de vots.

Esquerra és el més diàfan, ja s’ha retratat incomptables vegades. És un partit-màquina que té com a màxima aspiració l’hegemonia política dins l’espai català. I dic: “espai català” perquè el que quedi en peu de Catalunya els hi és ben igual a condició que en tinguin l’hegemonia: país, autonomia, regió, colònia… tant se val. L’objectiu és manar (i cobrar).

Ara també hem pogut ampliar una mica més el perfil psicològic de la CUP. Sabem que si en un plat de la balança li posem denunciar els abusos judicials i les injustícies i a l’altre fer mal a Junts, els hi pesa més el segon plat.

Pel que fa a Junts: han mantingut tant de temps com han pogut l’ambigüitat de la seva ànima. Fins ara ho han tingut fàcil amb l’excusa de la reconstrucció i amagant-se a l’ombra, fosca i ignominiosa, de la submissió d’Esquerra al repressor. N’han tingut prou traient rèdit de la potentíssima imatge del president Puigdemont; amb unes quantes declaracions abraonades, aquí i allà, de les seves personalitats més destacades, amb tuits i algun vídeo de la Míriam Nogueras dient veritats com temples al “Congreso”. Però ara ja hem arribat al cap del carrer: Puigdemont se n’ha desvinculat (i molt ben fet que ha fet) i la ignomínia d’Esquerra està arribant a límits insuportables. Calen fets que avalin les declaracions i de moment no n’hi ha. L’acord del català a les escoles, el pacte amb el PSC a la DiBA, encara vigent, les reticències a trencar el govern després que els seus socis hagin llençat la presidenta del Parlament a la foguera espanyola… Els fets s’acumulen i assenyalen en direcció contrària a les declaracions.

Per cert, estiguem atents a la campanya proabstenció o de vot en blanc que ja ha començat. Anticipant la davallada de vots de les pròximes eleccions els partits s’estan preparant. Si aconsegueixen transformar la nostra indignació en abstenció o en vots en blanc, tal com està muntat el sistema ells guanyen. Continuaran manant. Cal votar un altre partit o a una opció com escons en blanc, que juguen dins del sistema i els hi fan mal de veritat. És l’única forma de foragitar-los de les seves cadires i despatxos.

Miquel Riera
Miquel Riera
27.07.2022  ·  09:10

Crear la CRI , Candidatura per la Revolta Interna, amb un programa unic, Amnistia i Autodeterminació

Carles Serra
Carles Serra
27.07.2022  ·  09:13

Com comparteixo la majoria d’opinions dels subcriptors poca cosa a dir més.
Insistí que aquest actitud d’ER forma part de la seva història, com ja he fet esment un futimer de vegades, ER SEMPRE ha preferit pactar amb això que ells anomenen l’esquerra espaÑola, abans que lluitar per ser lliures d’aquesta espaÑa.
Només cal llegir la seva història, en Tarradellas a esquenes del president Companys, informava el capità general de Catalunya, un tal ; encara un subcriptor no fa gaire ens recordava que ER va dir no a la Constitució del 78, obviava que Tarradellas, cap visible d’ER, va pactar amb Suárez i amb el polítics franquistes el seu retorn a Catalunya, acceptant la monarquia Borbònica; no creieu que té molta semblança lo que fa ER a dia amb el traïdor Junqueres el capdevant?
Com ens va suggerir en Vicent Partal, només cal llegir el llibre Els catalans apel.len a les nacions unides, llibre document, que confirma la TRAÏCIÓ històrica d’ER; el gran drama que malgrat aquesta realitat, votants que es defineixen INDEPENDENTISTES, els seguiran votant; d’això ja se nen encarreguen els mitjans de comunicació com l’ARA i el grup franquista Godó, per cert, ben untats € amb els nostres impostos

Victor Serra
Victor Serra
27.07.2022  ·  09:31

Els catalans devem ser els unics del món mundial que , tenint una majoria democràtica del 52%, som incapaços de fer-la mínimament efectiva. Així no es pot anar enlloc.
A aquestes alçades ja hem vist que la CUP no serveix per a res. Cada vegada que hi ha una decissió trascendent, fan el que més li convé a Espanya.
A ERC ( el partit, no els votants) només li interessa el partit. Des de les traïcions del 27-O fins avui, només han mirat els interessos partidistes de curta volada.
JUNTS, encara és un artefacte poc clar, però potser és l’únic partit on encara hi queda gent capaç .
Els independentistes encara sóm més de 2 milions de vots . En lloc de queixar-nos tant, util.litzem-los per posar al capdavant gent vàlida i per despedir als mediocres. Podem fer-ho. Si voleu com a pas previ votem massivament al menys dolent.
Sobretot no caiem en la trampa de deixar que l’unionisme s’apoderi de les institucions per incompareixença, ( que és el que estan pretenent) . Aleshores sí que hauriem perdut per una generació, com a mínim.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
27.07.2022  ·  10:27

El 52% no ha existit mai, ha estat un miratge sobretot pels electors ensarronats. Aquí el que és important són els càrrecs i els sous. L’ANC ens ha presentat la manifestació de l’11 de setembre. Esperem que ens presenti una llista d’homes i dones prou savis, prou valents i prou coneguts i representatius per les pròximes eleccions. És una necessitat.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
27.07.2022  ·  10:36

Davant d’una desfeta sempre hi ha una oportunitat.
Al carrer, malgrat el desencís general, encara hi ha prou brasa per revifar el foc. No perdem més el temps en debats estèrils.
Independentment de les raons judicials o no, cal que entre tots protegim prioritàriament els nostres representants del Parlament de Catalunya.
Ni un pas enrere; els nostres caps polítics no poden ser maltractats, intervinguts, ni jutjats per les finalitats polítiques alienes.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
27.07.2022  ·  11:15

Sera una comédia més de cara fora però el contingut seguira sent nul encara que per raons internes d´ells ara no els interessi fer una trencadissa de govern. Per mi la solució és la pressió del carrer i ara és un bon moment per fer-ho

Berta Carulla
Berta Carulla
27.07.2022  ·  11:58

Crec que sí que és lliure Vilaweb, però està ideologitzada i abominen de ‘convergència’ com ERC i CUP, que estan mostrant a cara descoberta que són uns traïdors.

Cal tenir alçada, no només per comprendre sinó també per escriure i parlar en conseqüència, i sobreposar-se a l’eix ideològic dreta-esquerra en aquesta guerra per a l’alliberament nacional. Si no ho feu, calleu.

A ERC l’alliberament nacional no li interessa perquè només pot perpetuar-se i sobreviure en les aigües podrides del sistema/règim espanyol. La CUP està tan ideologitzada que en el millor dels casos no ens serveix per a gaire res.

Quants comentaris en aquest editorial esmenten les ‘avantatges’ per a Junts, o el partidisme dels altres, derivats d’aquesta situació? El partidisme, la divisió, el fraticisme, no és només cosa dels polítics; els tertulians, els comentaristes, la gent del carrer ho fomentem, alguns amb més interessos personals que altres, i altres més estúpidament ideologitzats que la resta.

És curiós que fa molts anys, abans del 14-N, ja tenia clar que l’impediment vindria de dintre. És el fraticisme, estúpids. Quan hi ha un poder superior repressor que juga a afavorir un en contra de l’altre per a debilitar-los, la realitat que s’imposa és aquesta.

L’estat espanyol treballa el nostre fraticisme a temps complet i mai fa vacances perquè és la seva única garantia d’èxit.

És excepcional sobreposar-se a aquesta lluita interna -tots els medis i mitjans espanyols en parlen cada dia, per déu si és que ho tenim davant dels nassos i així i tot ens lamentem cada dia a la vegada que el fomentem inevitablement, resultant patètics!-.

Però és necessari. Cal deixar de considerar ERC i CUP independentisme i per tant deixar de lamentar-se de la divisió. No hi ha cap divisió. En tot cas la divisió que ens ha d’interessar és a l’interior de Junts, perquè Junts és el que avui tenim i no hi ha res més al Parlament que ens representi. Cal depurar les entranyes de Junts i demanar aliances amb extraparlamentaris o llistes que hagin de venir i liquidar el sistema de partits si pot ser i aspirar a una llista única.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
27.07.2022  ·  11:59

Final de la llegislatura, exactament. Però jo diria que tampoc hi va haver començament, de fet. El pacte del pollastre, ni més ni menys. Veig amb satisfacció que molts companys comentaristes pensen el mateix que jo: tots al Parlament demà , i cada dia si fos possible. Caldria coinstituir una manifestació “de guàrdia” per a cada dia, i demostrar a tota aquesta colla de vividors que els votants no som tan ximples com es creuen.

Tanmateix una cosa té de bo això que passa: desemmascarar els estafadors; i parlo en concret de ERC, la CUP, i part de Junts. Ara cada cop més tots sabem on som! Definitivament : no volen la independència i ho amaguen amb teories de l’impossible i de pragmatisme. No saben que tot és impossible fins que es fa, i que l’unic pragmatic és fer real alló que volem: la independència!

Aquest govern és mort i enterrat, i dubto molt que acabi la llegislatura. El més prudent per part de tots fora convocar eleccions en pocs mesos, i sortir d’aquest cul de sac, amb noves llistes. Si no ho fan serà allò de pa per avui i fam per a demà.

Núria Boniquet
Núria Boniquet
27.07.2022  ·  12:07

No podem marxar fins haver aprovat els pressupostos d’en Giró. Els hem de fer passar pel tub !!!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.07.2022  ·  13:41

Front als del pollastre, fer-se vegetarià!
(No és la primera vegada que un enorme CANCEL·LAR, sense alternativa a la pregunta Voleu enviar ara el comentari? , m’impedeix d’enviar-lo) ¿?

Roser Caminals
Roser Caminals
27.07.2022  ·  15:56

Les esperances, i l’acció, s’han de traslladar dels partits i les eleccions a l’activisme civil, l’únic nucli d’unitat possible.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
27.07.2022  ·  16:45

Res de nou i més del mateix. Un oxímoron continuat això de la política catalana què anem suportant ja fa massa temps. Coincideixo amb en Pep Agulló.

JAUME GUIU
JAUME GUIU
27.07.2022  ·  23:39

Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana.
Primera: Cadascú de nosaltres subestima sempre i de forma inevitable, el nombre d’individus estúpids que circulen pel món.
Segona: La probabilitat que una persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica seva.
Tercera: Una persona és estúpida si provoca un gran mal a una altra persona o grup de persones sense obtenir, alhora, un profit, o fins i tot obtenint-ne un perjudici.
Quarta: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En especial, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol moment, lloc i circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal.liblement con un error molt costós.
Cinquena: La persona estúpida es el tipus de persona més perillosa que existeix.
Corol.lari: L’estúpid és més perillós que el malvat.

P.S. Encara que sembli que la tercera llei ni s’hi avingui del tot, no patiu, que aquests brètols que tenim de manaies, acabaran pagant la seva traïció.

Paola Polacco
Paola Polacco
28.07.2022  ·  00:33

Ho sento, Senyor Partal, però tot i que admiri la vostra feina el vostre diari, em preocùpa molt que la vostra editorial d’avui es posicioni, una vegada més, en la direcció equivocada. Vostè va escriure diversos editorials després de les últimes eleccions cridant a veu alta que no seria menys que escandalós (a la llum d’aquell famós 52%) si ERC i Junts no formessin un govern de coalició ‘pel bé del païs’. Fa poc Vosté em va admetre que se’n va penedir. ‘Ens han près la pell’, vau dir d’aquest govern, amb tristesa, però per penedit que siguiu, el vostre despertar va arribar massa tard quan alguns de nosaltres molt i molt menys preparats que vostè, van poder veure l’escrit a la paret dès del principi.
Avui de nou vosté s’equivoca en lliurar a Junts una sortida suggerint – abans que el Parlament faci fora, com és indignament previsible, la senyora Borràs – que no trencaran la coalició perqué “a cap dels dos partits no li interessa” trencar el govern. És evident que no li interessa a ERC que s’ha mostrat un partit deplorable que cap català respectuós amb si mateix hauria de tornar a votar mai més, però haurieu d’haver instat Junts en els termes més forts possibles a mostrar per fí un gram d’integritat i treur-se de la coalició per trobar una veu moral a l’oposició.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes