El Defensor del Poble espanyol refusa d’elaborar un informe sobre la tortura a Espanya

  • Ho havien demanat col·lectius de drets humans · La institució al·lega limitacions competencials i de procediment

VilaWeb
Ángel Gabilondo, defensor del poble espanyol, en una imatge d'arxiu (fotografia: EFE / Morell).
29.04.2026 - 18:01
Actualització: 29.04.2026 - 18:15

El Defensor del Poble espanyol s’ha negat a elaborar un informe extraordinari sobre les tortures a l’estat espanyol, tal com li havien demanat uns quants col·lectius en defensa dels drets humans. Els col·lectius s’havien reunit amb la institució per a abordar la impunitat en casos de tortura i maltractaments en centres penitenciaris i per part de forces de seguretat a l’estat espanyol.

La reunió es va fer el 10 d’abril a la seu de la institució i hi van participar representants dels col·lectius denunciants i membres de l’equip del Defensor, incloent-hi responsables de l’àrea de seguretat i del Mecanisme per a la Prevenció de la Tortura (MNPT) espanyol.

Petició d’un informe extraordinari

Durant la reunió, les entitats van demanar al Defensor del Poble espanyol que elaborés un informe extraordinari sobre la tortura a Espanya i que el presentés a les Corts Generals espanyoles. La proposta es basa en l’article 32.2 de la llei orgànica del Defensor del Poble, que preveu la possibilitat de presentar informes extraordinaris quan la gravetat o urgència dels fets ho requereixi. Els col·lectius proposen que l’abast de l’informe sigui, com a mínim, dels anys seixanta fins ara.

Segons el comunicat de les entitats, el Defensor del Poble va refusar l’elaboració de l’informe en els termes proposats. Va argumentar que la institució, com a alta comissionaria de les Corts Generals espanyoles, no podia dur a terme actuacions que impliquessin incidència política ni dirigir-se a les cambres parlamentàries amb instruccions.

També va dir que la realització d’un informe extraordinari requeria mitjans adequats i, segons que va indicar, habitualment responia a encàrrecs del congrés espanyol.

A més, va recordar que la protecció dels drets humans no corresponia exclusivament en aquesta institució i va remetre els col·lectius a uns altres instruments i organismes, com la llei de memòria democràtica, la fiscalia especialitzada en drets humans i memòria democràtica i uns quants espais institucionals més.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor