declaracio de gispert suprem judici video podcast

L’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert ha defensat l’acuació de Carme Forcadell al capdavant de la cambra al judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. De Gispert ha confirmat la versió de Forcadell sobre l’alteració de l’ordre del dia, les facultats de la mesa i les múltiples vegades que s’han votat resolucions favorables al dret d’autodeterminació. En resposta a l’advocada de Forcadell, Olga Arderiu, De Gispert ha dit que Forcadell sempre va seguir el reglament del parlament i que ella hagués actuat de la mateixa manera, tot i que això últim no constarà perquè el president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat que no es tindria en compte. De Gispert també ha afirmat que una mesa d’una cambra legislativa és comprovar, en el moment d’admissió a tràmit d’una iniciativa, ‘si compleix’ els aspectes formals, ‘mai entrar en contingut material’.

De Gispert ha entrat en detalls del funcionament de la mesa del parlament i ha dit que és un ‘òrgan rector i col·legiat’ en què es vota si hi ha ‘alguna discrepància’, i dels plens de la cambra. També ha dit que la mesa no té iniciativa legislativa i que no està entre les seves funcions limitar el debat dels diputats. ‘Al parlament es va a discutir, negociar i votar’, ha dit.

L’ex-presidenta de la cambra ha explicat que durant el debat parlamentari del 6 i 7 de setembre els grups van poder presentar esmenes i hi va haver una quinzena de reconsideracions. A preguntes de l’advocacia de l’estat, ha dit que és habitual, ‘un ple al mes’, que es demani una ampliació de l’ordre del dia, i que ‘no és extraordinari ni excepcional’ donar un termini de dues hores per presentar esmenes.

De Gispert també ha afirmat que ni els dictamens del Consell de Garanties Estatutàries ni els informes dels lletrats són vinculants. En el cas dels últims,’són informes que assessoren a la mesa, però no obliguen’.

Durant l’interrogatori, De Gispert ha afirmat que al parlament s’han presentat ‘moltes vegades’ resolucions relacionades amb el dret a l’autodeterminació. Una d’aquestes iniciatives és una proposició de llei presentada per l’aleshores diputat Alfons López Tena per declarar la independència de Catalunya. De Gispert ha recordat que es va admetre a tràmit, amb discrepàncies dins de la mesa perquè ‘tres membres de la mesa no hi estaven d’acord perquè creien que s’havia d’entrar en el contingut material’. Ha afegit que hi va haver un ifnorme dels lletrats, es va fer la tramitació i finalment es va enviar al ple. En aquell cas, ha conclòs, no hi va haver cap impugnació.

En canvi, De Gispert ha explicat que sí que es va portar al Tribunal Constitucional espanyol (TC) una resolució de declaració de sobirania i dret a decidir de l’any 2010. ‘Fins a la data el TC mai havia acceptat a tràmit recursos a resolucions de parlaments’, ha dit, perquè ‘deia que no es podia entrar en el fons i que eren resolucions de caràcter polític que no tenien conseqüències jurídiques’. Per això, ha sostingut que hi va haver un ‘canvi’ del TC. L’ex-presidenta del parlament també ha dit que durant el seu mandat es va crear una comissió d’estudi pel dret a decidir, que tampoc va ser impugnada al Constitucional.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb