De qui és l’escó de Rita?

Antoni Carol
Tot resulta esperpèntic: el PP contra el PP, les Corts contra el Senat, l’Estat contra el propi Estat: contra Mas, Forcadell, Rigau, Homs, Ortega, alcaldes, regidors…, mentre que la corrupció “campea por sus fueros” (nunca mejor dicho). Què hi fem aquí?

La pregunta és interessant. Tanmateix la situació no és massa diferent de la de qualsevol altre càrrec electe. Per exemple, un diputat, que d’alguna manera sí que l’han votat els ciutadans, no deixa de ser diputat per molt que els ciutadans que l’han votat se sentin enganyats pel seu comportament. Dic que ‘d’alguna manera’ ja que: a) no es voten persones sinó partits, i b) l’argument de no tornar a votar-lo a les properes eleccions li dóna quatre anys d’impunitat.
En altres països, per exemple Suïssa, en qualsevol moment un càrrec electe pot veure’s sotmès a una moció de censura popular en el seu districte electoral i ser remogut del càrrec.
Incloure aquest tema en la cultura política de la nova república catalana és un alicient més de l’esforç per assolir-la.

Ramon Perera

No crec que el transfuguisme sigui una agressió als votants. Depèn dels casos. En principi, que un diputat pugui desatendre els abusos de la direcció del seu partit és una cosa bona i a defensar, sota el meu criteri.
Per a mi, el tema és que de cara a la galeria Rita pot haver renunciat al PP, però a l’hora de la veritat, l’amiga de Rajoy continuarà al senat votant allò que el PP digui que s’ha de votar.
I, per tant, políticament, el PP i el seu líder, estan obligats a reclamar l’escó amb insistència i duresa. Molta duresa.
Especialment Rajoy.

Pep Agulló
Entre cantaoras, toreros, models , futbolistes, jutges, G. civils i bisbes; o entre corruptes, criminals, lladres, feixistes… són les cróniques d ‘Espanya que alimenten la majoria de tertulies… com diu Antoni Carol: què hi fem aquí?. Per cert, opinador de nit i comentarista de dia…