Guanyadors dels premis de la Nit de Santa Llúcia 2019. D'esquerra a dreta: Toni Mata, David Nel·lo, Carlota Gurt, Lluís Prats i Lluís Calvo.

El vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha conduït per tercer any consecutiu la festa literària de la Nit de Santa Llúcia i ha reivindicat la llibertat de Jordi Cuixart, president de l’entitat, empresonat i condemnat a nou anys de presó. Mauri ha tornat a condemnar la sentència, ha tornat a recordar que era una altra Nit de Santa Llúcia marcada per l’excepcionalitat, ha tornat a reclamar democràcia i llibertats, ha tornat a recordar que és amb la cultura es combat la intolerància i l’extrema dreta. Aquest vespre, la nit de les lletres catalanes es fa al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet.

David Nel·lo (dreta), guanyador del premi Sant Jordi, amb el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri.

David Nel·lo, conflicte, traïció i creació literària

El premi Sant Jordi, que des de l’any passat coedita Òmnium Cultural amb el Grup Enciclopèdia Catalana i és el més ben dotat de la literatura catalana, amb 60.000€, ha estat per a David Nel·lo (Barcelona, 1959) per la novel·la Les amistats traïdes. El jurat ha destacat l’originalitat del plantejament, que tracta dels mecanismes de la creació, l’ofici de traductor i una reivindicació clara que l’obra d’un traductor és un veritable acte creatiu. El jurat també ha destacat que mantenia la tensió narrativa durant tota l’obra i que fins i tot al final anava en crescendo. I n’ha destacat l’ambició estilística.

La novel·la gira al voltant de dos protagonistes, un traductor, Salvador Togores, que se’n va a Suïssa a passar unes setmanes en una residència per a traductors. Això s’esdevé quan fa ben poc de la mort del seu pare. Quan arriba a Suïssa descobreix que hi ha molta expectació pel retorn d’un escriptor d’èxit, en Bachtel, que havia estat a Barcelona i es coneixien, perquè les seves famílies tenien amistat. Una nit, com si dels contes de les Mil i una nit es tractés, Bachtel explica a Togores alguns dels secrets foscos del seu èxit, que fins llavors eren tot un misteri.

David Nel·lo ja coneix l’èxit de la Nit de Santa Llúcia, perquè l’any 2010 va guanyar el premi Folch i Torres de narrativa infantil amb la novel·la Ludwig i Frank. I en narrativa per a adults, Nel·lo ha guanyat altres premis abans: el Prudenci Bertrana, el Roc Boronat i el Marian Vayreda. S’han presentat 59 originals al premi.

Lluís Calvo, silenci i introspecció

El premi de poesia Carles Riba ha estat per a Lluís Calvo, amb el llibre L’espai profund. Josep Lluch, que en serà l’editor i també ha estat membre del jurat, ha destacat que enguany havia estat un gran any de poesia, perquè entre els 44 originals n’hi havia tres que eren obres d’un nivell altíssim. I finalment el jurat s’ha decantat per aquest poemari de Lluís Calvo, que, segons que ha dit Lluch, és una obra cohesionada i treballada poema a poema. Un treball de despullament i depuració. Els poemes són curts, esmolats, on juga amb la paradoxa i construeix imatges il·luminadores, al servei d’una concepció global que va en la línia de la meditació i amb molta càrrega filosòfica i espiritual. Entre la temàtica que toca, hi ha la preocupació pel temps, per l’amor, la llibertat, una recerca del silenci i els boscos com a imatge que s’enfronta a un món ple de soroll, mercadeig, notícies falses…

Lluís Calvo ha explicat que L’espai profund era l’altre extrem de l’anterior poemari seu, publicat enguany a Jardins de Samarcanda, Ancestral, que és marcat pel poema llarg. ‘A L’espai profund he fet un treball febril de contenció, de buscar les petites coses, de deslliurar-me d’allò superflu, també amb una connexió espiritual amb la divinitat i amb referències a la Grècia clàssica, buscant finals que deixin sense respiració.’

El poeta ha explicat que els poemes els va escriure entre una estada al Pirineu i un viatge a l’Himàlaia, a l’Annapurna, al Nepal.

Carlota Gurt, una ‘opera prima’

La descoberta d’aquesta Nit de Santa Llúcia ha estat la traductora Carlota Gurt, que ha debutat en la narrativa breu amb Cavalcarem tota la nit, que conté tretze contes que li han valgut el premi Mercè Rodoreda. El jurat ha destacat la voluntat d’estil d’uns contes que tenen com a nexe d’unió les relacions humanes. Ha destacat la profunditat psicològica tan interior dels personatges com la que genera al voltant dels entorns.

És la primera obra de ficció que publica. Carlota Gurt (Barcelona, 1976) es dedica a la traducció, però la seva trajectòria acadèmica és impressionant: Comunicació Audiovisual (UAB), Ciències Empresarials (UOC), Humanitats (UOC), Estudis de l’Àsia Oriental amb itinerari de xinès (UOC), i Traducció i Interpretació amb les combinacions alemany/anglès a català (UVIC), a més d’un MBA especialitzat en mitjans de comunicació (URL). Ha treballat en l’àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de la companyia la Fura dels Baus i d’ajudant de direcció del Temporada Alta del 1998 al 2010.

Gurt ha explicat que el títol, Cavalcarem tota la nit, remet a un poema de Rilke, poeta que li agrada molt. També ha dit que en un principi, l’aplec de contes tenia un altre títol, ‘Murs de contenció’, ‘perquè tots en tenim, de murs de contenció, i de vegades tremolen per la tensió o d’altres raons i a vegades es trenquen. I tots els contes tenen aquests trencaments, que són diferents uns dels altres.’

Lluís Prats, contra el ‘bulling’ i sobre l’amistat

El premi Folch i Torres de narrativa per a nois i noies ha estat per a Lluís Prats (Terrassa, 1966) i la novel·la Estimat monstre. El jurat ha destacat que era un cant a l’amistat. I Prats ha explicat que era la història de l’amistat que es crea entre l’Abel, un nen esgarriat que coneix per casualitat en Gabriel, un jove que ha estat reclòs vint-i-cinc anys a casa, perquè té una malaltia, gegantisme (fa 2,78 metres i pesa 300kg). Al poble li diuen monstre. Però darrere aquesta façana, s’hi amaga un jove sensible, lector de poesia, i tot això ho transmetrà a l’Abel. L’amistat els farà superar les seves pors i afrontar l’assetjament escolar, que tots dos han patit.

Toni Mata, una distopia

El premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil ha estat per a Toni Mata (Sabadell, 1982), amb Nascuts per ser breus. Una distopia despietada sobre la immortalitat i la sobrepoblació del planeta. Matas ha explicat: ‘La nostra societat té maneres molt polides de reprimir i també té maneres de deixar morir moltes persones en altres llocs del món, per mantenir el nivell de vida. Em vaig preguntar què podria passar quan es pogués aturar la degradació de les cèl·lules i allargar la vida indefinidament. El llibre presenta un món on això s’ha aconseguit i la vida no ha millorat per a tots, perquè d’aquesta descoberta científica només se’n poden beneficiar els rics, que han creat la ciutat eterna, mentre els pobres viuen en suburbis, en ciutats breus i es troben esclavitzats cultivant unes plantes d’on s’obté la substància necessària per al fàrmac. Quan hi ha sobrepoblació, el suburbi menys productiu s’extermina. Però en aquest context cruel, hi ha un grup de breus que es revelen.’

Els guanyadors.

També s’atorguen dos premis més, que es van fer públics fa pocs dies: el premi internacional Joan B. Cendrós, que vol reconèixer iniciatives que han contribuït a la internacionalització de la llengua, la cultura i la nació catalanes, ha recaigut a Paul B. Preciado per l’article publicat al diari francès Libération el 18 d’octubre ‘Hors les murs’. Preciado situa la condemna contra els dirigents polítics catalans en un context global de perversió de totes les formes de dissidència. Preciado, referent de la teoria queer i els estudis de gènere a escala global, és una persona vinculada a Barcelona i Catalunya.

L’altre premi és el Muriel Casals de comunicació. S’ha reconegut els serveis informatius de Betevé per la cobertura de les tensions entre manifestants i policia arran de la sentència del 14 d’octubre. El jurat n’ha destacat les novetats en el format, basat en la proximitat, la innovació, la immediatesa i el compromís amb el deure d’informar i la funció social del periodisme. Alhora, el jurat també ha volgut fer una menció de reconeixement a tots els periodistes ferits per les càrregues policíaques mentre exercien el seu deure d’informar durant les mobilitzacions postsentència.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb