Futur, patrimoni, innovació i Mediterrània. Aquests són els quatre eixos de la Fira Mediterrània, que arrenca avui a Manresa. Enguany serà molt especial perquè el certamen fa vint anys. Allò que va començar com una trobada folklòrica, avui ja programa més de vuitanta espectacles de companyies d’arreu. Per això fem un repàs de la seva trajectòria amb el director actual, David Ibáñez. Parla d’una fira que va ser innovadora des del començament i que, amb els anys, ha aconseguit de lligar per sempre aquest concepte a la cultura popular del país.

La Fira Mediterrània d’enguany és especial perquè fa vint anys.
—És una fira que va començar de manera molt modesta, amb unes trobades folklòriques que es feien al parc de l’Agulla de Manresa. Amb aquesta llavor va néixer un projecte que en aquell moment era innovador: ningú no havia pensat mai que la Generalitat pogués muntar una fira estratègica com les de Tàrrega o Vic però centrada en el món de la cultura popular.

Va servir per a posar el món de la cultura popular al dia?
—En el món de la cultura parlem molt de participació i ampliació de la base social i això ja són dues tendències intrínseques de la cultura popular. Per definició, la cultura popular és participativa i, per tant, ja ho era abans que el concepte es posés de moda. També hem entrat molt bé en aquest corrent tan fort que hi ha ara de creació comunitària. L’hem volgut vincular amb la tradició perquè són dos elements complementaris que, en el fons, cerquen el mateix objectiu.

Al començament, la Fira Mediterrània era bàsicament un mercat.
—La primera intenció va ser acostar el món de la cultura popular als circuits de contractació de la cultura general per cercar horitzons nous. Però passa que després, ràpidament, s’hi va incorporar la creació contemporània. La intenció era de demostrar que la tradició podia ser un vehicle de la modernitat. Aquest és un dels grans camins que s’han obert aquests darrers anys. També s’han fet grans projectes innovadors amb Cesc Gelabert i Isaki Lacuesta, cobles amb hip-hop… En definitiva, tot de projectes que han sorgit per canviar la perspectiva i tombar barreres mentals. Una altra revolució important va ser la conversió de la fira en un punt per a fer contactes internacionals i d’exportació de la cultura catalana. És la novetat que s’hi va incorporar més tard, però no ha deixat de créixer.

Així la Fira Mediterrània va començar centrada en la contractació, després s’hi va incorporar la innovació i, finalment, va arribar la internacionalització.
—Sí, i amb els anys tot s’ha anat sofisticant. En la darrera etapa hem volgut combinar la internacionalització i la innovació amb un contacte molt directe amb la cultura popular de base. Volem que la fira també la sentin seva els castellers i els geganters i que hi tinguin un espai: enguany, per exemple, ens visita el Drac de Gràcia i la fira té una diada castellera pròpia.

La fira d’enguany gira entorn de quatre eixos principals. Quins són?
—Pel vintè aniversari llancem quatre missatges que creiem que són els bàsics de la Fira Mediterrània. Primer, hem volgut parlar del futur perquè és fonamental posar la llavor dels nous creadors i per això hem cedit la inauguració de la fira als joves músics d’arrel. Hi ha tota una generació de músics que comencen a ser coneguts, com ara Maria Arnal i Marcel Bagès, Judit Nedermann, Joana Gomila… Per això hem intentat aplegar tot aquest talent en un sol espectacle, que es diu Saba!.

I l’altre missatge?
—És el de patrimoni, un dels puntals no tan sols de la fira sinó de la cultura popular. Aquí hem organitzat un projecte molt interessant sobre El llibre vermell de Montserrat, que posa a escena les danses que hi havia escrites al manuscrit del segle XIV i que durant segles van ser desconegudes. A la dècada de 1970 va fer un muntatge molt innovador amb Fabià Puigserver, però que malauradament no va tenir transcendència. Per això, gràcies a l’Esbart de Rubí, l’hem volgut recuperar. S’ha passat l’estiu rondant i ara arriba al final amb una representació molt especial al monestir de Montserrat.

També hi ha la innovació.
—Sí, perquè l’experiment entre la creació contemporània i la tradició són parts fonamentals de la fira. I des de fa temps és un dels nostres trets distintius. Enguany no podíem fallar i per això tenim uns quants projectes que ens encaixen moltíssim. Presentem A vore, que barreja el jazz contemporani d’Asstrio amb la jota tradicional de les Terres de l’Ebre. També hi ha Roberto Olivan, amb un experiment en què investiga el vincle entre la música electrònica i un trio de veus polifòniques occitanes. Maika Makovsky presenta un projecte en què indaga en les arrels de les seves àvies –una d’andalusa i una altra de macedònia– per fusionar els seus orígens.

I el quart eix és la Mediterrània.
—Des que el 2005 la fira va canviar de nom i va passar a dir-se Mediterrània, hem teixit moltes connexions. Enguany tenim al Grup Acrobàtic de Tànger que fan acrobàcies tradicionals però les presenten en un espectacle molt contemporani. En el terreny de l’actualitat, també tenim el coreògraf sirià Mithkal Alzghair, que presenta Displacement, una peça molt colpidora que se centra en l’exili. I en l’àmbit musical tenim un recorregut força ampli per la Mediterrània amb Rocío Marquez, una de les veus més importants del flamenc actual; amb Salento del sud d’Itàlia, els N3rdistan del Marroc; Polifonic System d’Occitània…

Quins altres espectacles destacats es podran veure?
—A banda els que ja he anat desgranant, cal destacar el de clausura, que serà més aviat una cerimònia. Al Bages hi ha Txema Rico, que és un escenògraf i pintor que fa falles. Però no són tradicionals com les valencianes sinó grans escultures de cartó pintat. Vam demanar-li una reflexió sobre tot això que passa a la Mediterrània i el resultat és una gran escultura participativa que va acabant amb l’ajut d’escolars de Manresa. Diumenge la cremarem, amb un espectacle previ a càrrec del director d’escena Sergi Ots, que ha creat una cerimònia amb música i veu.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.