17.05.2026 - 09:40
Les sentències dictades en català als jutjats del Principat representen només un 6,5% del total el 2024. Pel que fa a les demandes interposades en català, el percentatge encara és més baix: se situa en el 5,7% de les tramitades aquest any. Aquestes xifres, facilitades pel Departament de Justícia, han encès les alarmes a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).
Les dades s’inclouen en un estudi elaborat per Òmnium Cultural a petició de l’ICAB. Justament, la Comissió de Llengua del Col·legi va inaugurar el 12 de maig el cicle “Diàlegs sobre el català en el Dret”, amb la voluntat de generar reflexió i debat sobre l’ús de la llengua pròpia en l’àmbit jurídic.
Limitacions legals i judicials
L’informe assenyala que una bona part de la legislació espanyola “contradiu l’Estatut”, atès que estableix el castellà com a llengua per defecte i condiciona el català a la decisió del jutge. L’advocat i diputat responsable de la Comissió de Llengua Catalana de l’ICAB, Alexander Salvador, considera que les dades són “molt poc encoratjadores”.
L’ús del català a la justícia continua a la baixa. En el cas de les notificacions judicials, només un 7,4% es van demanar en català el 2024, mentre que ara fa tres anys el percentatge era del 14,7%. Això significa que la presència del català en aquest àmbit gairebé s’ha reduït a la meitat en pocs anys.
Desincentivació i obstacles
L’estudi apunta que el dret d’opció lingüística no es garanteix de manera efectiva. L’informe denuncia mancances de competència lingüística tant a la judicatura com a l’Administració, així com “determinades actituds” que obstaculitzen i desmotiven l’ús del català, tant oral com escrit.
També destaca que l’oferta de formació jurídica en català decreix a mesura que s’avança en la carrera d’advocacia. “Falten recursos, legislació consolidada i jurisprudència en català, cosa que limita la redacció i oralitat”, conclou el text.
Una situació “desoladora” als estudis de dret
Segons Salvador, la situació en els graus i màsters de dret, principalment a les universitats privades, és “totalment desoladora”.
Proposa garantir que hi hagi materials en català per als estudiants perquè, si la llengua es fa servir des de l’inici, es naturalitza l’hàbit professional. Salvador afegeix que la problemàtica persisteix un cop superada aquesta etapa, sobretot perquè Catalunya té poca tradició opositora i molts funcionaris vinguts d’altres territoris no tenen pràcticament coneixements de català.
L’informe conclou que nombrosos ciutadans i advocats eviten d’usar el català a la justícia per por i prejudicis, tot i que sigui la seva llengua habitual fora de l’àmbit jurídic. “Les males experiències i els incompliments quan es tria el català reforcen la idea que no és llengua operativa pel món del dret i alimenten el seu ús marginal”, recull l’estudi.
La legislació i el paper de l’Estatut
L’Estatut d’Autonomia estableix que el català és la llengua pròpia i oficial del Principat, i reconeix el dret a usar-lo sense discriminacions ni increments de cost ni retards. Però, segons l’estudi d’Òmnium i l’ICAB, l’Administració de Justícia espanyola no exigeix el català com a requisit per a adjudicar places, només com a mèrit.
La llei reguladora del jurat popular, vigent des del 1995, tampoc no inclou com a requisit acreditar el coneixement del català per a formar part d’un tribunal dins una comunitat amb llengua pròpia. En canvi, la nova Llei Orgànica de Dret de Defensa aprovada a finals del 2024, reconeix explícitament el dret a fer ús de qualsevol llengua oficial –també en les comunicacions judicials– en procediments davant òrgans amb jurisdicció a tot l’estat espanyol.
Malgrat tot, Alexander Salvador considera que la situació requereix més conscienciació social i institucional per a revertir la minva de l’ús de la llengua catalana al món jurídic.
