02.07.2025 - 21:40
|
Actualització: 02.07.2025 - 22:06
The Washington Post · Katrina Northrop
El dalai-lama anuncià ahir que la institució del dirigent budista tibetà continuaria després de la seva mort, i que la responsabilitat d’identificar-ne el successor recauria exclusivament en la seva fundació. Amb això rebutjava els intents de Pequín d’interferir en el procés de selecció.
“Ningú més no té autoritat per a interferir en aquest afer”, digué ahir el dalai-lama en una reunió de líders tibetans a la ciutat índia de Dharamshala, prèvia al seu norantè aniversari, que serà diumenge.
El discurs del líder religiós tibetà, enregistrat en vídeo, sembla aplanar el terreny a un enfrontament directe entre el Tibet i Pequín, que el considera un separatista perillós i insisteix que el govern xinès haurà de tenir l’última paraula a l’hora de triar el nou dalai-lama.
El rebuig del líder tibetà a les ingerències de Pequín “envia un missatge molt clar a la Xina, i és probable que enfurismi Pequín”, explica Robert Barnett, expert sobre el Tibet de la Universitat SOAS, a Londres.
“És probable que la Xina disputi la decisió del dalai-lama per tots els canals que tingui a l’abast, fins al punt d’obligar els residents al Tibet a denunciar-la públicament o bé pressionar els governs estrangers perquè impedeixin que els exiliats tibetans duguin a terme el procés de successió al seu territori”, afirma.
El Ministeri d’Afers Estrangers xinès reiterà ahir que qualsevol reencarnació del dalai-lama hauria de ser aprovada pel govern de Pequín. “El budisme tibetà va néixer a la Xina i és una religió amb característiques xineses”, declarà la portaveu, Mao Ning, en una conferència de premsa.
Aquests darrers anys, el Partit Comunista Xinès –que annexionà el Tibet l’any 1951– ha intensificat la campanya d’ingerència en l’organització de la religió budista tibetana i d’assimilació forçosa de la població i cultura del Tibet. La campanya forma part d’un projecte més ampli per a estrènyer el cercle sobre les minories ètniques i religioses de tot l’estat: Pequín, de fet, ja ha posat en pràctica moltes de les estratègies assajades al Tibet a la regió de Xinjiang, on el govern xinès fa dècades que persegueix la població uigur, de religió musulmana.
El dalai-lama va fugir del Tibet l’any 1959, després del fracàs d’un aixecament popular contra el control xinès, i es traslladà al nord de l’Índia, on establí un govern en l’exili a la ciutat de Dharamshala. El 1989, el dalai-lama fou guardonat amb el premi Nobel de la pau “per la defensa de solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu”.
Segons la tradició tibetana, el successor del dalai-lama se selecciona mitjançant el procés de reencarnació, pel qual el líder religiós reneix en el cos d’una altra persona una volta mort.
Tenzin Gyatso, catorzè i actual dalai-lama, nasqué al nord-est del Tibet, en un territori que avui forma part de la província de Qinghai, a l’oest de la Xina. Tenia tan sols dos anys quan fou identificat com la reencarnació del seu predecessor.
En ocasions anteriors, el dalai-lama havia escrit que el seu successor naixerà fora de la Xina, al “món lliure”. Ahir, tanmateix, el líder religiós s’estigué d’esmentar la qüestió de l’indret de naixement del seu successor, cosa que alguns analistes han interpretat com un intent de no provocar la Xina més del compte.
Oportunitat per a Pequín
Pequín considera el pròxim període de transició a un nou dalai-lama com una “oportunitat estratègica” per a consolidar encara més el seu control sobre el Tibet, segons que explica Chemi Lhamo, una activista tibetana establerta a Nova York.
Tanmateix, creu que la Xina sobredimensiona la importància estratègica de la successió. “El poble tibetà existia molt abans de la institució de sa santedat el dalai-lama”, afirma.
El procés de reencarnació pot donar pas a un buit de lideratge si el successor del dalai-lama és un infant en el moment en què és identificat com a tal. Alguns han especulat amb la possibilitat que el dalai-lama provi d’evitar aquest problema a còpia d’identificar un successor adult, però molts experts coincideixen a dir que és probable que prevalgui el procés tradicional de la reencarnació.
La Xina ja ha interferit anteriorment en més processos religiosos tibetans. Després de la reencarnació del panchen-lama –el segon líder budista tibetà en rang d’importància– l’any 1995, el nen designat com a successor desaparegué, un fet a què Pequín respongué tot nomenant un panchen-lama propi.
El govern xinès afirma que el nen que els tibetans havien nomenat, conegut com el pres polític més jove del món, cresqué, es graduà a la universitat i ara duu “una vida normal”.
Poc abans de començar les celebracions del norantè aniversari del dalai-lama, el president xinès, Xi Jinping, es reuní amb el panchen-lama designat per Pequín i l’instà a “promoure sistemàticament la sinització de la religió a la Xina i la modernització del Tibet”, segons que informaren els mitjans de comunicació estatals.
Diumenge passat, els mitjans estatals xinesos difongueren un vídeo de Xi, en què el president xinès instava els tibetans a “mantenir la solidaritat ètnica i crear una vida més feliç i millor”.
Repressió sistemàtica
En les dècades transcorregudes d’ençà que el dalai-lama fugí del Tibet, la Xina ha acomplert una campanya d’intensa repressió política i cultural a la regió, que tant governs estrangers com grups activistes consideren contrària als drets humans. El Partit Comunista Xinès controla de manera estricta l’accés al Tibet, i prohibeix als tibetans d’exhibir fotografies del dalai-lama.
“El Partit Comunista Xinès ha menystingut sistemàticament la cultura, la religió i les tradicions tibetanes”, diu Khenpo Sonam Tenphel, portaveu del parlament tibetà a l’exili.
Un report publicat fa poc pel Tibet Action Institute, un grup internacional de drets humans, assenyala que els nens tibetans sofreixen abusos i adoctrinament en els internats gestionats per l’estat xinès, on són separats de la família i obligats a parlar mandarí. La pràctica forma part d’una campanya més àmplia d’assimilació dels tibetans que n’amenaça la supervivència com a poble, segons que denuncia el grup.
En la vigília de l’aplec a Dharamshala d’aquesta setmana, Pequín ha intensificat la maquinària propagandística i ha sotmès els tibetans a “protocols de seguretat pública especialment estrictes”, segons que explica Tenphel.
Durant dècades, el dalai-lama ha provat de negociar amb Pequín una “via intermèdia”, tot lluitant per a augmentar l’autonomia dels tibetans a la Xina a costa de deixar de banda la lluita per la independència del país. L’estratègia, tanmateix, no ha tingut èxit, i encara no és clar com abordarà el successor del dalai-lama el diàleg amb Pequín.
“He fet tant com he pogut, sense parar, per bastir ponts amb Pequín”, escrigué el dalai-lama en un article d’opinió publicat a The Washington Post el març passat. “De fet, mitjançant els meus enviats, he presentat a Pequín un full de ruta que esbossa com es podria aconseguir una resolució mútuament satisfactòria de la qüestió del Tibet. […] El poble tibetà no té més remei que persistir en la nostra justa lluita.”
Penpa Tsering, cap del govern tibetà a l’exili, anuncià ahir que el dalai-lama voldria visitar la Xina, si la salut li ho permetés i si Pequín accedís a rebre’l sense condicions prèvies.
En el seu discurs, el dalai-lama digué que havia rebut missatges de líders tibetans i budistes de tota l’Àsia, incloent-hi la Xina, tot demanant-li que mantingués viva la institució del dalai-lama.
L’Índia, tercer en discòrdia
L’anunci del líder religiós tibetà també tindrà implicacions per a l’Índia.
Les relacions entre Nova Delhi i Pequín s’han mantingut teses durant dècades, i l’enfrontament mortal a la frontera que ambdós països comparteixen a l’Himàlaia, l’any 2020, va agreujar la renuència de la Xina sobre el suport que Nova Delhi, històricament, ha ofert al dalai-lama i la diàspora tibetana.
Enguany, no obstant això, ambdós països han encetat un fràgil desglaç diplomàtic. La qüestió de la successió del dalai-lama, tanmateix, amenaça de fer descarrilar aquesta distensió.
“Serà molt complicat de gestionar per al govern indi, en particular”, diu Tansen Sen, expert en budisme i en la relació entre l’Índia i la Xina. “L’exili del dalai-lama a l’Índia fou un dels factors clau en la deterioració de les relacions entre ambdós països.”
No obstant això, el govern tibetà a l’exili continua essent optimista sobre les relacions amb el seu país adoptiu.
“Continuem profundament agraïts al fet que el poble indi i els successius governs indis –independentment de la seva afiliació política– hagin honrat constantment sa santedat el dalai-lama amb el respecte i consideració més grans possibles”, afirma Tenphel. “També han ofert suport ferm, i constant, a la comunitat tibetana en la lluita per a preservar i promoure la nostra religió, llengua i cultura”.
Pei-Lin Wu ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
