03.03.2025 - 18:06
|
Actualització: 03.03.2025 - 20:00
La CUP ha proposat la creació d’una prova perquè els alumnes de quart de l’ESO acreditin la competència lingüística en català. La mesura forma part d’un pla de xoc per a aconseguir que s’apliqui la immersió lingüística “de debò” a les escoles.
Ho ha explicat la portaveu del secretariat nacional, Susanna Moreno, que ha definit la proposta com un sistema d’acreditació que alhora funcioni com a diagnòstic sociolingüístic. “L’objectiu de la proposta és que tot l’alumnat que passa per l’educació obligatòria acabi amb un nivell C1 de català”, ha afegit.
D’ençà del curs 2007-2008, el sistema actual atorga el títol a tots els alumnes que aproven l’ESO al Principat, sense necessitat de superar cap prova. Moreno ha sostingut que aquest sistema no funciona perquè “avui dia la immersió lingüística no s’aplica”.
Per això, la mesura proposada per la CUP preveu d’abastar els nivells B1, B2 i C1 del Marc Comú Europeu de Referència, i que les proves siguin de gestió externa als centres educatius per garantir la professionalitat del procés.
El pla de xoc en què s’inclou la mesura, titulat “Garantim el dret al català, apliquem la immersió de debò”, s’ha concebut, segons la diputada al Parlament Pilar Castillejo, com un conjunt de mesures “àmplies” i “complementàries” amb les quals “enfortir el sistema educatiu”.
Entre les mesures, destaquen la proposta de tornar a les tres hores lectives de llengua catalana en l’ESO i batxillerat, la reducció de ràtios professor-alumnes, la creació d’un sistema de beques per a fomentar els estudis de filologia catalana i la catalanització de la formació professional mitjançant la formació i sensibilització del professorat.
A més, el text insta el govern a no acatar l’ordre del Tribunal Suprem espanyol que fixa que almenys un 25% de les hores lectives siguin en llengua castellana, ja que la considera profundament antidemocràtica.
La formació ha justificat aquestes mesures per la “situació d’emergència lingüística” en la que es troba la llengua i que, a parer seu, es deu a les ofensives judicials i polítiques de l’estat i a la negligència i inoperància dels governs autonòmics.
