Crideu independència, si és la independència allò que voleu

«Ara fa un any, quan érem en aquesta manifestació i a les portes del referèndum, tots sabíem què faríem i quins passos ens tocaven. En canvi, avui només sabem que resistirem com calga, però els mesos van passant sense que el govern i els partits polítics concreten gran cosa»

Vicent Partal
10.09.2018 - 05:28
Actualització: 10.09.2018 - 07:28
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tot fa pensar que la manifestació d’aquest Onze de Setembre superarà tots els rècords. Venint com venim de l’octubre republicà del 2017 i, sobretot, de la consegüent repressió duríssima contra l’independentisme, tothom veu què pot significar. Un any després de l’aplicació del 155, el fracàs de la política repressiva no pot ser més evident. El país es manté ferm i dempeus, disposat a continuar lluitant i a fer efectiva la República. I l’intent de decapitació no ha aconseguit l’efecte d’esmorteir-lo ni d’anul·lar-lo. Ben al contrari, sembla que el fa créixer.

Aquest intent d’escapçar-lo, amb presons i exilis, ha aconseguit, això sí, de desorientar-nos. Ara fa un any, quan érem en aquesta manifestació i a les portes del referèndum, tots sabíem què faríem i quins passos ens tocaven. En canvi, avui només sabem que resistirem com calga, però els mesos van passant sense que el govern i els partits polítics concreten gran cosa. Ni tan sols han engegat aquell Consell de la República que tothom va dir que era la peça clau per a institucionalitzar la nova situació nascuda del primer d’octubre.

A més, aquesta indefinició va acompanyada d’uns dubtes i d’unes discussions que en alguns casos arriben a qüestionar el sentit d’allò que va fer Catalunya l’octubre del 2017. Causa una sorpresa enorme, per exemple, de veure polítics independentistes criticant ‘l’independentisme màgic’ quan ells mateixos ens van convocar a votar afirmant que al cap de divuit mesos seríem independents, o quan van jurar que abandonarien el congrés de Madrid l’endemà de la proclamació de la independència. I sobta més encara sentir crítiques a la unilateralitat passant per alt que ha estat la unilateralitat que ha aconseguit l’èxit de traure l’estat espanyol de la zona de confort i que ha aconseguit obligar-lo a desencadenar tota una actuació antidemocràtica que és l’única oportunitat que tenim de fer possible la nostra victòria. Però la qüestió és saber què en pensa la gent i quina opinió en té.

Cada Onze de Setembre, tots ho sabeu bé, ha estat decisiu per a encarrilar el procés. Els qui omplen els carrers obliguen la classe política a prendre decisions perquè els recorden que hi ha un país disposat a fer allò que siga. Vist així, l’Onze d’enguany serà estrany, però és a les vostres mans que no ho siga. Serà estrany perquè d’entrada no és clar què hi anem a reclamar. És clar que ha de ser que volem la República i la llibertat dels presos polítics i els exiliats. Però, com? És molt difícil de definir només amb un clam quina és la voluntat de milions de persones i, tanmateix, hi ha tantes coses que hauríem d’intentar aclarir amb la marxa de dimarts…

Segons com vaja la manifestació, podrem deduir molt bé si una majoria prou gran està d’acord amb el govern i els seus actes o no. Si estem d’acord amb cadascun dels tres partits independentistes i allò que fan o no. Si estem d’acord d’acceptar les conseqüències del judici sense desobeir o no. Si volem que s’engegue el Consell de la República o no. Si podem acceptar que el parlament retire la condició de diputats als represaliats. Si estem d’acord amb què fa el parlament o no. O si calen noves eleccions per a entendre on som ara. Hauríem de saber si la gent està d’acord que cal construir un espai a l’esquerra que intente incloure els comuns per a créixer d’aquesta manera. O si empènyer ja és prou. I com cal afrontar les eleccions municipals, especialment a Barcelona. I si trobem raonable que el joc de partits hi torne a generar l’oportunitat de tenir un batlle no independentista…

La manifestació, doncs, pot ser aquesta onada que torne a empènyer la classe política un any més. Però aquesta vegada això dependrà més que mai de cada manifestant, de cadascú de vosaltres, dels vostres crits, de les vostres pancartes, dels vostres cartells, de què hi puguem observar, de les sensacions que faça aquella gernació aplegada a la Diagonal.

Per això és molt important que, si voleu independència, dimarts hi crideu clarament a favor. I que si voleu unitat, crideu unitat. I que si creieu que les coses no es fan bé, que crideu que cal no fer ni un pas enrere o que hi expresseu el vostre desacord. O, a l’inrevés, és molt important que no crideu tot això si esteu d’acord que ara cal començar un període destinat a demanar un referèndum acordat amb Madrid. Personalment, observaré la manifestació amb un gran interès cercant indicis per a valorar si allò que discuteixen als palaus concorda amb què es diu als carrers o no. Perquè aquest, i exposat cruament, és el gran dubte que tinc ara i avui. I tinc moltes ganes de contrastar-ho amb els amos veritables del procés d’independència, amb vosaltres, la gent del carrer.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pepi Borrego
Pepi Borrego
09.09.2018  ·  22:21

In inde independència ja!

Adrià Arboix
Adrià Arboix
09.09.2018  ·  22:22

Independència. Unitat. Ni un pas enrere. I anar per feina. I punt.

Josep Usó
Josep Usó
09.09.2018  ·  22:32

El camí cap a la independència fa molts anys que el marca la gent. Recordeu que, des del 2010 com a mínim, són els professionals de la política (aquells que cobren per administrar) els qui van a remolc. Demà, caldrà que els digueu ben alt i clar el què voleu i el què espereu d’ells. De vegades, semblen desorientar-se amb facilitat. De manera que voleu la Independència, demaneu-la a crits. Us sentiran a tot el món. I recordeu que, a l’altra banda, no hi ha cap oferta de res. Ni se l’espera.

Judit Pons
Judit Pons
09.09.2018  ·  22:36

Ni un pas enrere!

Josep Salart
Josep Salart
09.09.2018  ·  22:41

A vegades, molt sovint, penso que no tenim remei. Tenim els sants pebrots de presentar-nos davant de les presons per satisfer el nostre ego, però rés de fotre les portes daltabaix.

Ara ens manifestarem i practicament ningú es capaç d’avançar a més, a tancar fronteres, autopistes. Dimecres, tots cap a la feina a fer saber que erem al tram 26 ó 67. Quins pebrots.

Som covards de mena, no tenim sang per tirar les coses endevant. I dic covards perque sí. Parar quatre hòsties el dia 1-O no v ser de valents, ens hi vàrem trobar. I si algú ho hagués pronosticat, molts haurien marxat correns i cames ajudeu-me..

Independéncia cal cridar, ara be, cal sortir de la roda. I ara per ara, guanyen ells per golejada.

Roser Caminals
Roser Caminals
09.09.2018  ·  23:08

Completament d’acord amb Vicent Partal. Es hora de cridar pel que es vol, i tambe d’exigir accio no sols a l’estat espanyol, que ja sabem que ens ignorara, sino sobretot als politics catalans, que nomes ens poden ignorar fins a un punt. L’accio civil ha d’anar paralel.la a la desobediencia gradual al Parlament i altres estaments de la politica catalana. Aprengueu de la batllesa de Berga, Montse Venturos, que es va negar a retirar l’estelada de l’ajuntament, va ser detinguda, i ara acaba de guanyar el Premi Desobediencia del prestigios MIT (Massachussetts Institute of Techonology) als EUA. El mon mira i escolta.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
09.09.2018  ·  23:47

Josep Salart, dixit:
“Som covards de mena, no tenim sang per tirar les coses endevant. I dic covards perque sí. Parar quatre hòsties el dia 1-O no v ser de valents, ens hi vàrem trobar. I si algú ho hagués pronosticat, molts haurien marxat correns i cames ajudeu-me..”
Malauradament crec que és tal com dius. Probablement ens fa falta admetre aquesta feblesa per poder superar-la. Els contraris estan a les antípodes. Ens coneixen més que nosaltres mateixos.

jaume vall
jaume vall
09.09.2018  ·  23:55

Totalment d’acord, i al mateix temps, fa no sé què haver de constatar que els partits polítics encara necessiten una empenta el 11.09.2018, després de les empentes que la gent els va proporcionar el 01.10.2017, el 21.12.2017, per no recordar les diades anteriors.
Però en fi, allà serem.

Joan Ortí
Joan Ortí
10.09.2018  ·  00:57

Entre tants llacets, cantades de suport, crides a la república, presos polítics, sopars grocs, visques a la república; o això que diu tant ben dit la editorial…” A més, aquesta indefinició va acompanyada d’uns dubtes i d’unes discussions que en alguns casos arriben a qüestionar el sentit d’allò que va fer Catalunya l’octubre del 2017. Causa una sorpresa enorme, per exemple, de veure polítics independentistes criticant ‘l’independentisme màgic’ quan ells mateixos ens van convocar a votar afirmant que al cap de divuit mesos seríem independents”….
Si fóssim un país independent, el dia de la festa nacional seria l’onze de setembre, perquè ho ha estat sempre.
I que hem reivindicat sempre, durant anys i panys a l’onze de setembre? INDEPENDÈNCIA, SOM UNA NACIÓ!!!!
El sentiment de pertànyer a una pàtria, a una terra, a una cultura, a expressar-nos amb una llengua; no es una cosa que t’adjudiquin uns polítics, o tu treuen uns gàngsters assassins, es un fet natural i cultural i punt. Som i Serem.
Aquesta diada serà una diada mes; festiva i reivindicativa com sempre; perquè mentre no siguem un poble lliure, lluitarem i cridarem per la nostra independència!
Visca Catalunya Lliure!!!!

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
10.09.2018  ·  01:00

Cal fer comentaris en positiu u no fer tot un escrit per criticar o fer uns judicis pessimistes més que indemostrables. Anem per feina però fem servir la intel·ligència sempre i anant cap a la unitat prèvia o posterior a unes eleccions. Recordeu que a les últimes del 21-D, anant separats, i deixant de banda el fracàs de la CUP (que s’ho hauria de fer mirar), es van treure més diputats entre PdCat i ERC junts que va treure Junts pel Sí es el 2015.
Vinga- som-hi però deixem els retrets.

Àngels Folch
Àngels Folch
10.09.2018  ·  02:25

Hi ha dues coses que tinc clares des de fa mesos (potser les úniques que tinc clares!):

1. Que dimarts serà la manifestació més gran, contundent i pacífica de les 7 que ha convocat l’ANC.
2. Que els crits unànims seran: INDEPENDÈNCIA, UNITAT i REPÚBLICA, LLIBERTAT PRESOS I EXILIATS POLÍTICS I jo hi afegiria CATALUNYA, PROPERA NACIÓ D’EUROPA!

Estic impacient perquè sigui dimarts a les 17:14! BONA DIADA A TOTHOM!

Misericòrdia Mata
Misericòrdia Mata
10.09.2018  ·  02:33

Independència. Primer siguem i després farem.
In inde independència ja! ha d’ésser el clam eixordador que la classe política ha d’escoltar.
Sense independència no hi haurà alliberament dels presos polítics.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.09.2018  ·  04:02

Bon editorial. I jo cridaré per a que els partits espavilin, doncs són el nostre graó dèbil, amb tanta discussió i paraula buida que traginen. El carrer i Waterloo estem a punt. Ara, que ho estiguin ells també.

Ramon Pujol
Ramon Pujol
10.09.2018  ·  07:37

NOMÉS EL POBLE SALVA AL POBLE…els judicis que és fan no serveixen per res. Ara no és moment de qüestionar res. El Vicent fa una síntesi del moment i fa preguntes. NO FA JUDICIS.
Sr. Xavier Fabregat i Sr. Joan Rubiralta, ara cal UNITAT i no calen comentaris erms que m’estalvio d’analitzar. Hem de tenir una mirada clara i aprofitar qualsevol anàlisi de hom per discernir millor. Per tan VISCA LA LLIBERTAT I VISCA LA TERRA LLIURE… US VOLEM A CASA A TOTS… NI UN PAS ENRERA…PER LA CATALUNYA REPUBLICANA INDEPENDENT

jordi Rovira
jordi Rovira
10.09.2018  ·  08:21

L’editorial només diu allò que ara “sí toca”: recordar que som el poble sobirà, aixecat, actiu i prou valent que empeny, referencia i dóna sentit al procés.
La resta, es fer aparèixer un llistat de les flaqueses e incògnites que tenim per endavant. I és tant bo com democràticament saludable atendre-les.
No cal més que ser forts amb el què s’ha guanyat, i amatent amb el que falta fer. Per tant, sí sabem on anem.

Alons Navarro
Alons Navarro
10.09.2018  ·  08:21

Demà a Barcelona, a la Diada del 2018, hi haurà un tsunami en forma d’energia i de proclames que farà del tot impossible que col·lectius o partits amb interesos particulars puguen desviar el riu crescut del poble català que sap on vol anar. Així que millor que es facen a un costat si no volen que se’ls enduga la corrent.

Gerard Salvatella
Gerard Salvatella
10.09.2018  ·  08:40

Sr. Partal: el seu diari no podria iniciar una investigació periodística sobre allò que va ocórrer l’octubre de l’any passat? Vostè afirma que no sabem què hem de fer ara. La resposta rau en saber què vam fer i perquè.

Albert Miret
Albert Miret
10.09.2018  ·  08:58

Si un que va armat fins a les dents ataca a gent desarmada, és valent o roí? Si una persona s’aparta al pas d’un tanc, és covarda o intel·ligent? No estic en absolut d’acord en acusar de feblesa al poble català. És evident que l’ús de la força bruta i l’enfrontament contra el noble desig de no ser espoliat d’un poble, els està conduint al sot més indigne i profund de la seva història només superat per l’immens ridícul de “l’armada invencible” que encara avui és la riota del món. No és amb la força que arribarem a la independència, sinó amb el coneixement i la intel·ligència. L’ús de la força no és més que la demostració de la pròpia debilitat, la histèria del que intueix que acabarà sent vençut. Nosaltres no tenim armes ni en volem, però acabarem guanyant la independència perquè tenim la força de la raó i som demòcrates, no animals i, al contrari del que alguns diuen: “no tenim por”.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
10.09.2018  ·  09:19

“Covards”. Es que la gent ens hem retirat davant l’enemic? Que no estan aguantant més de deu mesos de presó amb la moral alta persones que no cobraven cap sou de polítics, i presó i exili els nostres representants? Aniria molt millor amb dues dotzenes de persones esteses a terra amb un tret i l’Otan autoritzant l’intervenció de l’exèrcit? No per dir “covards” som més valents. Cal recordar Tiannamen, la Plaça de les Tres Cultures, i tants altres exemples de masacres que van acomplir el seu objectiu.
Jo també tinc pressa. També crec que caldrà que juguem fort. Però el que cal es conservar i augmentar la nostra força i el derrotisme mai ha servit per guanyar.
Cal que ens fem càrrec del valor de la perseverància i de la seva grandíssima dificultat. El gran lema, “UNITAT”, sempre. És la nostra força. “Independència i Llibertat ” defineixen el que volem ara, ja. La fruita ja deu començar a estar madura.

Josep Salart
Josep Salart
10.09.2018  ·  09:33

Doncs la paraula no és covard, però ells estan en guerra amb nosaltres.

Només el que jo vull dir és que no ens podem conformar en paraules i paraules i que el nostre govern ens desgasti en manifestacions i concentracions.

Tota la vida he fugit de la violència, ningú m’ha de convèncer de les vies pacifíques, distingeixo be un animal racional d’un espanyol, però ens toca mouren’s més, ser més llestos.

No ens separem d’un estat qualsevol, ells no entenen de diàlegs, ni pactes ni rés per vies pacífiques. No vull dir que hagin d’agafar armes, vull dir que els nostres polítics no ens poden fallar, no ens poden fer veure una cosa i que després no s’actui.

Cada dia espero un plà polític i pacífic que el pugui recolzar de cap i de cor i em porti a la llibertat.

Tinc esperança que arrivarem al final, però veient presidents del parlament que van de vacances dos mesos, partits polítics que s’entesten dient que no sóm prous i presoners polítics que encara es pensen que la fe (i algún espanyol) mouen muntanyes, això em desmoralitza.

Josep Salart
Josep Salart
10.09.2018  ·  09:47

No se si duplicaré el comentari, s’ha esborrat.

D’acord, segurament la paraula covard no és prou adient. N’hi haurà un altre..

Ningú m’ha de convençer de les vies pacífiques, no crec amb la violència per resoldre les coses.

Només vull dir que em dòna la sensació que ens hem de moure diferent, més ràpid, més estrategicament i políticament millor.

No n’hi ha prou amb tant de seny, crec que no és l’eina més afinada per deslliurar-nos d’estat com l’espanyol. Aquesta gent no estan per diàlegs, ni pactes, ni enteses. Ells maten, empressonen, fan com han fet sempre. No saben fer rés més.

Josep Viñas
Josep Viñas
10.09.2018  ·  09:49

Demà, a la demostració de la Diagonal, s’ha de cridar llibertat sense càrrecs pels presos polítics i el retorn a casa dels exiliats; alhora, també, independència i la implementació de la República ja proclamada.

Demà els partits polítics hauran d’escoltar el crit del poble que serà segurament un clam per la unitat de totes les forces independentistes i la fi del partidisme fins que assolim el nostre objectiu com a nació sobirana.

L’editorial d’avui, Vicent, és molt inspirador i incita a l’optimisme perquè diu unes quantes veritats i diu les coses tal com són sense embuts.

Jo espero que els polítics ens escoltin i dissenyin un pla d’acció.

No deixem que el grup del 155 amb la violència i les mentides agafi la iniciativa.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
10.09.2018  ·  09:54

Jo vull implementar la República que ja vam proclamar com a mandat vinculant del Referèndum d’autodeterminació de l’1 ‘Octubre !!! i tota la resta no m’interesen gens ni mica !!! i sobre ERC, no dic el què penso perquè és massa fort i no vull ofendre a una persona que està empresonada i amb la que vam formar part molts anys del mateix projecte polític !!! ;-(

eva salas
eva salas
10.09.2018  ·  09:59

Quina confiança i convicció, Josep Salart. Amb aquestes segur que arribarem molt lluny.
Moltes gràcies, home.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
10.09.2018  ·  10:18

Ara prefereixo que desprès de l’1 d’Octubre es convoquin eleccions i ERC es foti una ‘hòstia’ democràtica que permeti posar-los al lloc que volen estar, marginats amb els federalistes que busquen utopies amb el permís de l’amo !!! 🙁

Albert Miret
Albert Miret
10.09.2018  ·  10:23

Efectivament, Josep. No saben fer res més, I això és exactament el que els portarà a la seva desaparició del món civilitzat.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.09.2018  ·  10:25

11-S, LES ONES D’UN MAR QUE CRIDA LLIBERTAT
Tot fa pensar que serà una gran manifestació transversal, democràtica i pacífica. Tot fa pensar que serà un acte de reafirmació d’una voluntat fèrria de no recular. Tot fa pensar que volem fermesa i unitat en l’objectiu de ser independents, de fer república, tot fa pensar que volem la llibertat dels presos i exiliats… Tot fa pensar que serà això l’esperit d’aquest 11-S.

Gemma R.
Gemma R.
10.09.2018  ·  10:39

Es diu que aquest any hi haurà molts més mitjants internacionals, que volen prendre nota de la força de l´independentisme després dels fets d´octubre de l´any passat. Jo mai he portat pancarta, però aquest any la portaré. Crec que és molt important que quedi clar que les nostres proclames són totes escrupulosament democràtiques, que persistim, i que no fem ni un pas enrere. “llibertat” “democràcia” “llibertat presos polítics” “Europe make democracy great again”(per exemple), “Independència” “República catalana”, “Stop fascism” etc…. Hi haurà molta gent al món, que si bé mai s´havia interessat massa per la Independència de Catalunya, després de les imatges de l´1Octubre que van impactar molt, estaran molt més pendents dels detalls. Tant de bo siguem més que mai, els que volem dir clarament la nostra. Que només els petons ens tapin la boca, com diu aquesta frase tant bonica que es va fer famosa als primers anys del procés, de la qual en desconec l´autor. Bona diada a tots! Som- hi!

Josep Salart
Josep Salart
10.09.2018  ·  10:50

No saben fer rés més i amb nosaltres fa més de tres-cents anys que els funciona.

Sudamericans, filipins, senegalesos, cubans, tots han marxat i només els quedem nosaltres, la darrera colònia castellana a la mediterrànea.

I saben que si marxem, ell desapareixen. Ho tenen tant clar els que saquejen, que han donat ordres d’anar a totes..

Necessitem implicar-nos més, molt més. Tots plegats, polítics, poble, exiliats i presos. Tots sóm un.

Josep Salart
Josep Salart
10.09.2018  ·  10:53

Eva, encara ha de nèixer la parella que engendri un fill i que el fill d’àquest, em desanimi i em faci desistir de ser lliure..

T’estimo.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
10.09.2018  ·  11:38

Per respondre al que es questiona l’editorial, allò que discuteixen als palaus, crec que NO concorda amb el què es diu al carrer. I el meu crit és i sera sempre independència!!! Volem llibertat per els pressos? Amb l’independència seran lliures. Volem Rpeùblica? Amb l’independència la podrem tenir. Volem ser lliures, viure millor, en democràcia real, volem decidir i opinar sobre tot, en prosperitat? Depenent d’Espanya no podrem mai.
Personalment estic més que fart de reaccionar al que ens fan els espanyols, de demanar llibertat perque ens empressonen, de denunciar la violència perque ens peguen, d’acusar els jutges i fiscals perque son injustos, de discutir si els presidents espanyols son iguals perque fan el mateix, de si els mitjans de comunicaciò menteixen perque s’inventen el seu relat,…
Demà cridare independència, tant fort com pugui i cridare cap els nostres polítics, a veure si ho senten ben clar…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.09.2018  ·  11:53

Demà omplirem la diagonal i serem tants o més que l’any passat i que l’anterior i el d’abans … així des del 2012. Demà cridarem llibertat, independència, ni un pas enrere, els carrers seran sempre nostres …Tots els que hi serem demà i molts més que no hi podran ser som els autèntics protagonistes de la revolució catalana, som nosaltres que l’hem cuinat a foc lent, fent xup-xup, durant molts anys i que el 2010 vam fer volar la tapa de l’olla i la pressió va desbordar el Passeig de Gràcia en la manifestació contra la sentència de l’Estatut. Des d’aleshores no hem parat, hem celebrat 6 diades que ha estat notícia al món per la quantitat de gent, per l’optimisme i pel pacifisme que hem transmès. Som nosaltres, els què demà ens manifestarem, els que vam amagar i protegir les urnes, els que vam protegir els col·legis, els que vam tirar endavant la votació malgrat la contundent repressió física de la policia de l’estat i els dubtes d’aturar-la del nostre Govern. Nosaltres, els que ens manifestarem demà, som els que hem fet possible que en el Parlament hi hagi majoria absoluta independentista. Tot això és tan cert com l’espessa boira que hi ha entre nostres representants polítics. De l’entrevista al Sr. Oriol Junqueras d’avui a TV3, dues coses: a la pregunta “avala la feina que està fent Carles Puigdemont des d’Europa?, hi manté contacte?”, la resposta és molt eloqüent i no deixa cap dubte sobre la distància que hi ha entre els dos polítics i fa pensar molt com es va arribar al 10 i 27 de setembre passats i, fins i tot, la profunda diferència d’estratègia que hi ha entre els parlamentaris independentistes actualment. La segona qüestió molt rellevant de l’entrevista és que el Sr. Junqueras no veu altre solució que un referèndum acordat amb l’estat, no veu dreceres, tot depèn de la nostra fortalesa democràtica, que per molt fortalesa i molt democràtica mai superarà la fortalesa antidemocràtica de l’estat espanyol. Arribats aquest punt comença a ser hora que els ciutadans, els que demà omplirem la Diagonal i molts més que no hi seran, comencem a pensar en desbordar les institucions polítiques que no són capaces de representar-nos. L’ANC ha de fer una passa endavant i ha de jugar un nou rol en aquesta etapa, ha d’aconseguir esvair la boira.

eva salas
eva salas
10.09.2018  ·  12:27

Jo també Josep.

Una cosa: deixeu de dir que sense Cat Ñ desapareix, perquè una afirmació així no ens facilita la llibertat, a més a més no se sap això, igual resulta ser la seva solució. En qualsevol cas el futur no està escrit.
Gràcies.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
10.09.2018  ·  17:30

La societat esta esperant que els polítics prenguin l’iniciativa i sembla que mentrestant aquests segueixin esperant que algú ens doni la raó i ens resolgui el tema.

Una cosa es actuar amb no violència i una altra no fer res. Malauradament, protestar pacíficament i no més, és quasi no fer res, perquè només amb això no ho aconseguirem.

Crec que hi ha un munt d’accions de resistència, pacífiques però que poden fer força la punyeta, que caldrà anar engegant aviat si volem arribar a algun lloc.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.09.2018  ·  18:22

¡ Sorpasso a los partidos políticos “independentistas”!

De la misma manera que organizar un referéndum es un sorpasso a la legalidad constitucional española vigente, es imprescindible realizar un sorpasso a los partidos políticos. Ya veréis como, cuando vean que gran parte de la ciudadanía lo tiene meridianamente claro, se subirán al carro de la ciudadanía (su poltrona les obligará).

¿Cobardes?

Sí, algo sí. Porque dejar de consumir servicios españoles, bancos españoles, supermercados españoles, no requiere grandes dosis de valentía (no te juegas una manta de porrazos), tan sólo requiere coherencia y, la verdad, somos, por el momento, muy pocos los que lo hemos hecho.

Concluyendo que es gerundio: sorpasso a los partidos políticos e iniciativa ciudadana para dar a la Corte del Reino donde más le duele, en el bolsillo.

Mañana iré a la Diada con un solo lema: Construir República.

Lo de la liberación de los presos y el retorno de los exiliados ya lo he reivindicado con los sopars grocs, los lazos grocs e interminables conversaciones con unionistas. Además, sólo se conseguirá la libertad de los que ahora carecen de ella si se continua sin un ápice de duda en la consecución de la República. Eso lo tengo clarísimo, por una y sencilla razón: el nacionalista español y los partidos nacionalistas españoles son intratables, carecen de la cultura del diálogo, no porque sea mala gente, no, sino porque su nacionalismo siempre se ha forjado “no dialogando” sino imponiendo y ya se sabe que la cabra siempre tira pal monte.

El problema de España es el nacionalismo español. Punto.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.09.2018  ·  21:47

Añado al hilo de …

“Además, sólo se conseguirá la libertad de los que ahora carecen de ella si se continua sin un ápice de duda en la consecución de la República. Eso lo tengo clarísimo …”

A menos que se opte por la vía de que “hay pinchar el globo del independentismo mágico”, dixit Rufián. Vía que consiste en lo siguiente (no sólo está Rufián hay muchos otros del otro partido “independentista” que dicen lo mismo, en realidad los partidos políticos dicen todos lo mismo).

Sálvemos a nuestros soldados de la cárcel y del exilio mediante un cambalacheo con la Corte del Reino ahora en manos políticas de los socialistos del GAL (SÍ, de los socialistos del GAL porque a fecha de hoy yo no he escuchado ningún mea culpa por parte de ellos al respecto) y luego Dios o La Moreneta dirán. Cambalacheo (aprovechándose de la buena voluntad de los catalanes independentistas y sobre todo de su paciencia).

Pero claro, ahí hay un problema en los principios, estimado Rufián y estimados otros.

Tú participas en la creación del género literario “independentismo” (contando con la ciudadanía) y cuando ves a tus colegas tras barrotes, lo tildas de género literario “independentismo mágico” (obviamente, los mágicos son la ciudadanía, tú, tú eres el género literario de verdad, el no mágico).

Eres como los socialistos. Tiras la piedra y escondes la mano.

Y ¿por qué?

Pues, muy sencillo, por mantener tu condumio, que no necesariamente se refiere a los cuantos miles de euros que percibes por tu trabajo, sino porque te debes a la obligación de mantener la estructura del partido político que te da de comer, y que te dará de comer de una manera u otra (es la vida del político … tradicional … a menos que se corrompa y monte su propio chiringuito).

Lo entiendo, no te lo reprocho. La famiglia es la famiglia. No hay duda.

Pero si la famiglia de tu partido político pretende estar por encima de la voluntad de una sociedad catalana que ha llegado a la conclusión de que ya está bien que la Corte del Reino la sablee, la ningunee y la utilice (y no me refiero a Isidro Faines, me refiero al catalán lambda), entonces, estimado Rufián y otros, mejor que os vayáis enterando que cabe la posibilidad de que os hagan el sorpasso. Ojalá.

No os necesitamos.

¡Nos necesitáis!

Estáis a tiempo de hacer la lectura correcta de lo que mañana 11 de septiembre será la Diada.

Tiempo al tiempo.

eva salas
eva salas
10.09.2018  ·  23:17

Gràcies a tots i a totes. Estic orgullosa del nostre poble que sou vosaltres. Val la pena, i ho aconseguirem.

Bona Diada!

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
11.09.2018  ·  15:52

Vull fer constar una cosa que he observat últimament i preguntar si us passa a més gent que diàriament ens preocupem pel devenir de Catalunya. M’he adonat que en els últims governs, desconec qui son, que no m’he après ni he tingut motius ni ocasions per a fer-ho, els noms de molts consellers. Només dels que tenen part activa en baralles entre partits germans, que hauríen de voler TOTS el bé i la pau del seu llinatge.
Per això, penso que es realment just, digne i necessari que el govern català faci un profund exàmen de consciència i posi com a objectiu “sine qua non” governar enfrontant amb caire d’urgència uns quants problèmes urgentíssims a un nivell tan exigent que l’hauríen d’equiparar a “constituient”. Ja que es parla de cansament, de que hi han coses que cal repensar, de desorientació, d’intolerància, de diversitat de criteris….., al menys ens aniría molt bé fer obres a casa nostra i llogar els paletes, pintors, lampistes, netejavidres i psicòlegs que convingui. Ja sé que no hi han diners, però els recordo que Mr. Montoro ja ha plegat (G. a D.) i que el Sr. Sánchez probablement se sentirà molt satisfet de poder parlar d’aquestes qüestions i col.laborar a resoldre-les.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
11.09.2018  ·  16:24

Vull fer palesa una cosa que he observat últimament i preguntar-vos si us passa a més gent que diàriament ens preocupem pel devenir de Catalunya. M’he adonat que en els últims governs, desconec qui son els cosellers, que no m’he après ni he tingut motius ni ocasions per a fer-ho, els noms de molts d’ells i ells. Només dels que tenen part activa en baralles entre partits germans, que hauríen de voler TOTS el bé i la pau del seu llinatge.
Per això, penso que es realment just, digne i necessari que el govern català faci un profund exàmen de consciència i posi com a objectiu “sine qua non” governar enfrontant amb caire d’emergència uns quants problèmes urgentíssims d’un nivell tan exigent que l’hauríen d’equiparar a “constituient”. Ja que es parla de cansament, de que hi han coses que han de repensades, de desorientació, d’intolerància, de diversitat de criteris….., al menys ens aniría molt bé fer obres a casa nostra i llogar els paletes, pintors, lampistes, netejavidres i psicòlegs que convingui. Ja sé que no hi han diners, però els recordo que Mr. Montoro ja ha plegat (G. a D.) i que el Sr. Sánchez probablement se sentirà molt satisfet de poder participar enaquestes qüestions i col.laborar a resoldre-les. Sánchez no es tan venjatiu com el PP. O al menys, no l’hi convé semblar-ho

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.09.2018  ·  18:48

Vergonya d’erc, partit que ha penjat les fotos del Junqueras i els presoners i exiliats d’erc, ENCLOENT ELS DELS JxS.
Realment aquesta colla nomes viuen en l’odi d’haver perdut les ultimes eleccions i amb un personatge xulesc, que cal que deixi pas, ja que es el gran culpable de tensar la corda i posar.se a resar.
Si no som independents es per que al declarar la independència no van cridar que tots els catalans defenséssim el NOU ESTAT, com ha passat en tots els nous estats del mon.
Defensar-se de la violència es un dret

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes