Ahmad Massud, fill del llegendari comandant Massud –també conegut com el Lleó del Panjshir–, ha escrit una carta a la publicació La Regle du Jeu, en què fa una crida als afganesos a resistir davant la tirania dels talibans, després de l’entrada ahir a Kàbul per la desfeta del govern i exèrcit afganès.

“Amics de la llibertat, reuniu-vos en el nombre més gran possible al nostre costat. Junts escriurem una nova pàgina de l’Afganistan. Serà un nou capítol en l’eterna resistència dels oprimits contra la tirania. Amb l’ajuda de Déu, prevaldrem”, escriu Massud fill.

El 1996, després d’anys lluitant contra els soviètics, Massud pare va tornar a les armes per dirigir l’anomenada Aliança del Nord, en la qual confluïen diversos grups militars i polítics que s’oposaven al règim talibà. El comandant va ser assassinat dos dies abans de l’atac contra les Torres Bessones en un atemptat suïcida orquestrat per Al-Qaida i els talibans.

Llegiu ací la carta d’Ahmad Massud als afganesos:

«Gent de l’Afganistan, germans mujahidins, amics de la llibertat d’arreu del món.

La tirania triomfa a l’Afganistan. La subjugació s’acosta amb soroll i fúria. La venjança es desplega arreu de la nostra terra ferida. Kàbul gemega. La nostra pàtria està encadenada. Està tot perdut? No.

El meu pare, el comandant Massud, el nostre heroi nacional, em va deixar un llegat, i aquest llegat és lluitar per a la llibertat dels afganesos. Ara, aquesta lluita és irreversiblement meva. Els meus companys d’armes i jo estem preparats per a donar la nostra sang.

Fem una crida a tots els afganesos lliures, tots els que refusen la servitud, que s’uneixin al nostre bastió de Panjshir, l’últim racó lliure d’aquesta terra turmentada. Als afganesos de totes les regions i tribus, us dic: lluiteu per a tots nosaltres! A tots els afganesos que viviu fora de les nostres fronteres, però porteu l’Afganistan prop del cor, us dic: sabeu que teniu compatriotes, ací a Panjshir, que no es rendeixen.

A tots els altres –a França, Europa, Amèrica, el món àrab i més enllà– que ens heu ajudat en la nostra lluita per la llibertat, primer contra els soviètics i després contra els talibans ara fa vint anys, us demano: voldreu, estimats amics en la llibertat, donar-nos suport una vegada més com vau fer en el passat? Tot i la traïció d’alguns, encara us tenim confiança.

Nosaltres, els afganesos, som en la situació d’Europa del 1940. Excepte el Panjshir, la desfeta és gairebé total, i l’esperit de col·laboració amb els talibans s’estén entre els vençuts, que han perdut la guerra pels seus propis fracassos. Només nosaltres continuem dempeus i no ens agenollarem mai.

A un amic escriptor francès, la vigília de la caiguda de Kàbul, li vaig citar una frase de Winston Churchill prometent sang, treball, llàgrimes i suor. Avui penso en allò que el general De Gaulle va dir després de la derrota de l’exèrcit francès: França ha perdut una batalla, però no pas la guerra.

Els afganesos ni tan sols hem perdut una batalla, atès que Kàbul no ha lluitat. Ací, a Panjshir, els mujahidins, joves i grans, han agafat les armes. Uniu-vos a nosaltres en esperit o amb ajuda directa.

Amics de la llibertat, reuniu-vos en el nombre més gran possible al nostre costat. Junts escriurem una nova pàgina de l’Afganistan. Serà un nou capítol en l’eterna resistència dels oprimits contra la tirania. Amb l’ajuda de Déu, prevaldrem.»

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.