Crida a dedicar carrers i places als maulets

VilaWeb
Redacció
15.12.2016 - 04:21
Actualització: 15.12.2016 - 05:21

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquesta setmana es commemora el 310 aniversari de l’entrada dels maulets a València. L’ocupació del cap i casal, el 16 de desembre de 1705, per part d’aquest grup de llauradors i menestrals valencians antiborbònics va acabar de decantar el Regne de València en favor del bàndol de Carles d’Àustria, en la guerra de Successió al tron hispànic. Però la victòria de les forces de Felip d’Anjou sobre els austriacistes en la batalla d’Almansa, dos anys després, va posar fi a la revolta popular dels maulets, encapçalada pel general Joan Baptista Basset. I de retruc va sepultar-ne la memòria.

Ara un grup de personalitats relacionades amb la investigació i difusió (des de l’àmbit universitari, literari, musical, artístic…) dels fets d’aquella guerra han impulsat el manifest col·lectiu ‘Hi ha lloc per als maulets?’, on fan una crida pública a les institucions perquè dediquin places i carrers als maulets i a Basset, ‘com a màxim exponent polític i militar de la revolta valenciana contra el Borbó’.

Conscients que la guerra de Successió continua essent la gran oblidada en la memòria col·lectiva valenciana, ‘i això no és gens casual’, els signants proposen d’aprofitar el canvi polític municipal del 24 de maig i la intenció expressada per molts municipis de revisar el nomenclàtor dels carrers per a proposar que en dediquin a aquells lluitadors ‘com a expressió de la defensa de l’autogovern duta a terme per les classes populars valencianes’ fa tres segles.

Ara mateix, es recorda al text, Alaquàs, Torrent, l’Alcúdia, Alacant, Xàtiva, Pedreguer i Alcoi ja tenen vies retolades amb el nom dels maulets, ‘símbol de la defensa dels furs valencians i dels anhels de justícia social, objectius que van anar de la mà durant la guerra de Successió’.

El manifest, l’han signat de moment escriptors, historiadors, editors i artistes com Joan Francesc Mira, Antoni Furió, Lluís Guia, Vicent J. Escartí, Vicent Terol, Josep Lluís Santonja, Pau Tobar, Antoni Pitarch, Vicent Olmos, Antoni Miró, Manuel Boix, Vicent Torrent i Xavi Sarrià.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies