Creu en la cultura catalana l’Ajuntament de Barcelona?

  • És greu, inadmissible, que la capital d’un país consideri que les revistes no són d’interès general

Estel Solé
05.06.2024 - 21:40
Actualització: 05.06.2024 - 21:53
VilaWeb

Fa uns quants dies, el senyor Collboni demanava disculpes a Alèxia Putellas per haver-li robat protagonisme i aquesta setmana ha hagut de pagar una multa per circular amb bicicleta per un carrer on és prohibit d’anar-hi amb aquest vehicle. Hi ha una dita molt nostrada que ens recorda que les paraules sense fets acaben en no res: se les emporta el vent, les paraules, diu el refrany. I això és el que sembla que ha passat amb la paraula dels socialistes de l’Ajuntament de Barcelona, que una ventada ha tombat els seus discursos benintencionats sobre el suport que suposadament donen a la cultura i a les lletres catalanes. Perquè quan els fets contradiuen les bones paraules les aniquilen.

El 23 i 24 de maig es van fer a Barcelona, al Born Centre de Cultura i Memòria, les 17es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris. Quan l’APPEC, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, se’n va assabentar, va tramitar una sol·licitud de permís d’instal·lar la Revisteria a la via pública, per difondre la seva tasca entre els assistents. La Revisteria és una caravana mòbil farcida de revistes que des del 2020 volta per tot el país per divulgar més de 230 revistes i mitjans digitals escrits en català que tenen associats. Amb la voluntat d’acostar la cultura a la gent i de potenciar la lectura, aquesta caravana mòbil ha estat acollida pels ajuntaments de més d’un centenar de pobles, i ha estat l’Ajuntament de Barcelona el primer de girar-se’ls d’esquena. Tot el procés fins a arribar a aquesta prohibició ha estat un disbarat en què el consistori barceloní ha tingut un paper ben galdós.

Setmanes abans de les jornades de bibliotecaris, l’APPEC va tramitar el permís d’ocupació de via pública. El primer fet –tan incomprensible com inadmissible– és que van haver d’omplir la sol·licitud en castellà, perquè –oh, sorpresa!– en l’opció d’omplir-la en català hi sortia error constantment i es blocava. Van haver de resignar-se, renunciar a la llengua pròpia, i finalment van enviar la documentació. L’Ajuntament de Barcelona es va prendre temps per donar-los resposta; de fet, s’ho va prendre amb tanta calma que va acabar responent passada la data de l’esdeveniment, és a dir que, per omissió, va impedir que la Revisteria fos present al carrer durant les jornades. I ara arriba la part més greu, el deplorable argumentari amb què justifiquen la denegació del permís: diuen que és una activitat d’ocupació de via pública “sense una vinculació territorial, que no ve avalada per cap àrea o sector de l’Ajuntament de Barcelona” i informen que és un “aprofitament privat de la via pública en perjudici dels drets dels ciutadans de gaudir dels espais públics i, en aquests indrets, l’ajuntament hi limita al màxim les activitats que no siguin d’interès general”.

És greu, inadmissible, que la capital d’un país consideri que les revistes no són d’interès general, perquè les revistes agrupades a l’APPEC recullen continguts d’història, de música, de gastronomia, de llengua, de literatura, de teatre, de ciència… I que menystingui una entitat sense ànim de lucre amb més de quaranta anys d’història que ha rebut reconeixements com el Premi Nacional de Comunicació i la Creu de Sant Jordi. Però no tan sols això, sinó que amb la seva negativa deixen clar que no consideren que aquestes publicacions siguin cultura. També és difícil de justificar que l’activitat no tingui vinculació amb el territori si tenim en compte que justament la Revisteria és una llibreria ambulant que recorre el nostre país per fomentar la lectura i per fer arribar tots els continguts d’aquestes revistes, d’altíssima qualitat, allà on s’instal·len.

Suposo que Louis Vuitton sí que està arrelat al territori i per això va poder fer desfilar les seves models pel Parc Güell sense tantes traves, ara fa uns quants dies. Això sí que és d’interès general, sobretot perquè els preus de les peces de la marca de luxe ens interessen molt, a la plebs, que podem comprar cada mes dues o tres peces de mil euros.

Tot plegat és encara més deplorable si tenim en compte que l’APPEC impulsa la campanya “noalacensura.cat” per lluitar contra la prohibició d’algunes revistes en català per part d’ajuntaments governats per Vox i PP.

En temps d’auge de l’extrema dreta, dins el nostre país i fora, perpetrar negatives que s’acosten massa a les mesures aplicades pels feixismes és perillós, perquè la lectura que fàcilment se’n deriva no és solament la de no combatre les censures injustes cap a la cultura i la llengua catalanes, sinó que, a més, pot ser entès com una manca de suport i una validació d’aquestes agressions.

Quan ja acabava aquest article, l’Ajuntament de Barcelona ha revisat la seva decisió i ha decidit de donar permís a l’APPEC. Benvinguda la revisió, però no eximeix la seva responsabilitat del govern municipal. No n’hi ha prou d’omplir-se la boca a favor de potenciar la lectura i la cultura. Aquestes paraules, amb fets que les contradiuen, són com plomes fràgils i fugisseres endutes pel vent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor