COVID i canvi climàtic
Les inversions en desenvolupament sostenible donen suport a la creació d'una economia verda. Hi ha algunes polítiques clau de cost zero que podrien brindar incentius per al desenvolupament sostenible a llarg termini i donar suport al progrés de diversos dels objectius lligats a aquest marcats per l'ONU en la seua agenda. / Foto: Pexels

La crisi climàtica és el tema del nou número de la revista Mètode. Us oferim ací un avançament, amb un article que repassa com ha afectat la COVID-19 al compromís de cada país amb l’Acord de París i la reducció d’emissions per a mantenir l’increment global de temperatura per sota dels 2 °C durant aquest segle.

La COVID-19 planteja una crisi global sanitària i econòmica sense precedents. A conseqüència de les mesures preses per a contenir-lo, es va parar –fins a cert punt– l’economia global. Durant aquest temps, les emissions van disminuir. El Global Carbon Project informa d’una disminució del 7 % en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en 2020, a causa de la contracció de la demanda de transport, viatge i energia. Si bé aquest és un canvi benvingut en termes de canvi climàtic, encara és necessari examinar-lo en el seu context.

L’Informe sobre la bretxa d’emissions 2020 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient estima que, per a limitar l’escalfament global a 1,5 °C, les emissions haurien de continuar caient un 7,6 % cada any durant els pròxims deu anys. Aquestes xifres mostren la magnitud del repte que suposa reduir les emissions d’aquests gasos. L’important col·lapse mundial va comportar una reducció d’aquestes emissions –a curt termini– que seria necessari mantenir durant els pròxims deu anys. Ningú vol que la pandèmia i les restriccions de moviment que s’hi associen continuen durant la dècada vinent per a aconseguir l’objectiu climàtic: necessitem una estratègia diferent per a assolir els objectius globals acordats.

També hi ha proves que la caiguda en emissions provocada per la pandèmia es podria revertir a molt curt termini, en part perquè la por al contagi fa que més persones eviten el transport públic i en part a mesura que es relaxen les restriccions.

covid i canvi climàtic
La neteja mediambiental, les inversions en agricultura sostenible, la protecció dels recursos naturals i la millora general en eficiència energètica podrien suposar un estímul positiu a curt termini i també efectes ambientals a llarg termini. En la imatge, capacitació de dones per a l’enginyeria solar a l’Índia. / Foto: UN Women/Gaganjit Singh

Promoure estils de vida baixos en carboni

El potencial per a una transició més ràpida cap a una economia i una societat amb menys emissions de carboni i l’impuls que rep a causa de la pandèmia ja s’han deixat notar. A més, en vista dels ràpids canvis en l’entorn extern, la transició ha de centrar-se en la resiliència de les institucions i la societat enfront de futures pertorbacions.

És essencial aprofitar aquestes forces positives per a crear un futur millor. El grau d’arrelament d’aquestes adaptacions del comportament després de la crisi dependrà de les decisions polítiques que es prenguen durant el període de recuperació, així com de l’abast i la severitat de les mesures de confinament. En gran manera, les accions han de reforçar l’excel·lent treball dels governs i les agències internacionals en la promoció de la transició cap a una societat amb menys carboni, el canvi cap a sistemes alimentaris més sostenibles i altres Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Fins ara, un obstacle clau per a implementar la transició cap a una societat baixa en carboni i més resilient ha sigut la justícia econòmica: són poques les persones que treballen en sectors intensius en carboni i que eixiran perdent en la transició, en comparació amb els que eixiran guanyant. Però sovint són persones vulnerables i les opcions alternatives de guanyar-se la vida no són fàcils de trobar. La COVID-19 n’ha expulsat milions, dels seus treballs, i la desocupació serà un indicador clau durant la recuperació. A més, la pandèmia ha augmentat la desigualtat econòmica i sanitària a escala nacional i entre els països rics i pobres (com ja havia ocorregut amb epidèmies anteriors).

La implicació és que hem d’anar amb compte amb els efectes distributius en les polítiques implementades per a acostar-nos a una economia amb menys emissions. La recuperació econòmica després de la pandèmia ofereix una oportunitat única per a transformar i reduir la despesa energètica de la nostra economia. Els estímuls a curt termini i les polítiques a mitjà termini han d’assentar-se en un marc que tinga en compte les implicacions a llarg termini de les metes climàtiques i de desenvolupament sostenible, que desvincule l’activitat econòmica del consum energètic, i que aborde les desigualtats i injustícies que han sorgit durant la crisi i que apareixeran en la transició post-COVID.

Llig l’article complet ací

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.