Còrsega posa contra les cordes l’estat francès: l’autonomia i respostes o el caos

La mobilització de la població es combina amb una majoria incontestable a les urnes i un gran suport a l'autonomia

VilaWeb
Alexandre Solano
16.03.2022 - 20:34
Actualització: 16.03.2022 - 21:34

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Còrsega viu d’ençà de principi de març un clima de tensió màxima, amb manifestacions multitudinàries, aldarulls i mostres d’indignació dels polítics locals arran de l’intent d’assassinat d’Yvann Colonna en unes circumstàncies estranyes. Aquests fets han unit el sobiranisme cors, històricament dividit, que compta amb un ampli suport popular, i això ha obligat les autoritats franceses a provar de reconduir la situació.

Yvann Colonna és un militant independentista cors condemnat a cadena perpètua l’any 2007 per l’assassinat, l’any 1998, de Claude Erignac, llavors prefecte de Còrsega. Ell sempre ha negat les acusacions, i els advocats han denunciat irregularitats en el judici, com ara decisions esbiaixades i manca de proves. La policia no va cercar més sospitosos, cap dels testimonis va reconèixer a Colonna i no es van presentar proves materials.

La reivindicació de la seva innocència, les ombres del cas i el fet que passés quatre anys amagat en les muntanyes de l’illa han convertit Colonna en un símbol del sobiranisme cors.

Colonna va ser empresonat a la presó d’Arle, a Occitània, i tenia un règim de “detingut particularment marcat” (DPS), és a dir, el dels presos especialment perillosos o amb contactes, cosa que feia que no pogués ser traslladat a Còrsega i, en teoria, es trobava sota una vigilància reforçada constant. Els seus moviments eren seguits sistemàticament i hi havia un circuit de videovigilància per a filmar tots els espais públics.

Tanmateix, el passat 2 de març, Franck Elong Abé, un gihadista detingut a l’Afganistan, va tenir temps d’estomacar i estrangular Colonna durant vuit minuts a la sala de pesos del gimnàs del centre penitenciari. Colonna va ser traslladat a l’hospital d’Arle i, posteriorment, a la unitat de cures intensives de l’hospital Nord de Marsella, on continua en coma i en estat molt greu.

L’advocat de la família del pres cors, Patrice Spinosi, denuncia que no s’ha donat cap mena d’explicació sobre “la falta de vigilància, ni els motius de l’absència dels guàrdies ni el fet que no van reaccionar” a la pallissa, tot i que en teoria el pres era constantment vigilat. Els partits corsos han reaccionat de manera unànime i acusen l’estat francès, com a mínim, d’haver descuidat la seguretat de Colonna i, en alguns casos, de ser còmplice del crim o, directament, de ser-ne l’autor intel·lectual.

Una crisi política sense precedents

La indignació entre la societat corsa ha estat molt àmplia i transversal. Un sondatge de la publicació Corse-Matin revela que dos terços dels corsos (67%) comparteix el sentiment d’indignació, i gairebé de manera unànime (86%) consideren que les autoritats judicials de l’estat francès tenen alguna mena de responsabilitat en el cas.

La manifestació de diumenge a Bastia va acabar amb seixanta-set ferits, dels quals quaranta-quatre de la policia. Si bé ja hi havia hagut altres protestes i aldarulls en el passat, aquest destaca per una clara diferència, que és el gran suport que té el sobiranisme cors en les institucions de l’illa. Els partits autonomistes i independentistes han guanyat dues eleccions de manera consecutiva amb majoria absoluta, amb un contundent 67,98% dels vots en les del 2021. El nacionalisme havia estat històricament marcat per la violència i per la divisió interna entre un munt de partits. Però la lluita armada va acabar el 2014, amb l’abandonament de les armes per part del Front d’Alliberament Nacional Cors, que havia estat en actiu d’ençà del 1976, i ara els partits han esdevingut majoritaris.

El mateix sondatge de Corse Matin diu que el 73% dels ciutadans de l’illa és partidari de l’autonomia, amb un 32% favorable a la independència. Una opció encara minoritària, però que, com remarquen els analistes del sondatge, “ha arribat a un nivell inigualable d’ençà de les negociacions de Matignon sobre l’estatus de l’illa el 1999-2000”.

Els quatre partits sobiranistes corsos, els sindicats d’estudiants, totes les associacions de presos, sindicats, la Universitat de Còrsega i altres entitats, units en un col·lectiu de coordinació, demanen la llibertat dels presos polítics corsos, la veritat sobre l’intent d’assassinat de Colonna i el reconeixement del poble cors. Sobre això, exigeixen també que s’obri un procés de negociació orientat a una solució política integral de la qüestió corsa.

El president de Còrsega, Gilles Simeoni, advocat de Colonna, demana que es constitueixi una comissió d’investigació mixta, amb parlamentaris i càrrecs electes; i assegura que no es refia de les investigacions administratives i judicials.

El govern francès prova ara de reconduir la situació i són molts els qui consideren que dues setmanes de protestes han fet reaccionar més les autoritats franceses que no pas dues majories absolutes i un mandat democràtic i les ha obligades a mostrar una voluntat negociadora.

El primer ministre francès, Jean Castex, va aixecar de seguida la condició de “detingut particularment marcat” de Colonna, per la seva situació mèdica, i això ha de permetre que sigui traslladat a l’illa. Ha fet igual amb dos presos corsos més. Per la seva banda, el ministre d’Interior francès, Gérard Darmanin, va anar ahir a Còrsega per obrir un “cicle de discussions” amb els polítics “sobre el futur institucional, econòmic, social i cultural”.

De fet, la publicació Le Canard Enchainé assegurava que el president francès, Emmanuel Macron, i el sobiranisme cors negociaven, abans de l’intent d’assassinat, el trasllat dels presos a Còrsega i una autonomia per a l’illa, però la negociació se n’ha anat en orris. Algunes veus troben que l’atac contra Colonna pot haver estat un moviment dels sectors més centralistes per a evitar l’acord.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes