Juan Carlos

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El motiu que ha propiciat que el rei emèrit espanyol, Juan Carlos I, abandoni l’estat és, sens dubte, la pressió a què l’han sotmès els casos de corrupció que han emergit els darrers anys, especialment els darrers mesos. Així mateix ho reconeix en la carta adreçada al seu fill, Felipe VI, on especifica que la decisió l’ha presa ‘atesa la repercussió pública que tenen certs esdeveniments passats’ de la seva ‘vida privada’. Tot plegat se subscriu en una trama força tèrbola en què intervenen la seva ex-amant, Corinna Larsen, l’ex-comissari José Villarejo, el Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) i les amistats saudites del rei emèrit.

Quins són, aquests casos? Com van sortir a la llum? VilaWeb ja ha explicat que la decisió de Juan Carlos I pot facilitar-ne l’extradició a Suïssa si és reclamat per la justícia helvètica, perquè el país té convenis d’extradició vigents amb la gran majoria d’estats del món, i a Suïssa ja hi ha una causa oberta en contra d’ell per presumptes delictes fiscals i d’emblanquiment de capitals. I aquesta és la principal causa judicial contra el pare de Felipe VI. Es tracta de la investigació sobre una presumpta donació de cent milions de dòlars que li hauria fet el Ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita l’any 2008.

La transferència és sota la lupa de la fiscalia helvètica, que preveu la possibilitat que sigui una comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles de les obres del tren d’alta velocitat a la Meca. S’investiga si el cobrament d’aquesta comissió es va fer mitjançant el compte bancari del monarca a Suïssa, conegut com a ‘Mirabaud’, amb el nom de la fundació Lucum, una entitat amb seu en un paradís fiscal de la qual Felipe VI era beneficiari únic. Quatre anys després de la transacció, el 2012, sembla que Juan Carlos que va retirar 65 milions del compte i que aquests diners els va rebre la seva ex-amant, Corinna Larsen.

Tot va començar amb Corinna Larsen i José Villarejo

És justament amb aquest nom, Corinna Larsen, que tot pren una espiral perillosa per a Juan Carlos i els seus negocis. El 2012, l’aristòcrata sueca va convocar Félix Sanz Roldán, aleshores director del CNI, per demanar-li protecció, atès que no sentia que Juan Carlos li n’oferís prou. I ella, coneixedora de les activitats del seu ex-amant, tenia informació molt valuosa. Roldán va imposar a Larsen la condició que no parlés amb la premsa, i ella es va sentir amenaçada. Quan, tres anys més tard, l’ex-comissari de la Policia Nacional espanyola José Villarejo es va assabentar d’aquesta situació, se’n va anar a veure Larsen a Londres.

La figura de Villarejo va anar agafant projecció justament llavors amb l’esclat del cas Nicolás: un jutge l’havia acusat de revelació de secrets i pertinença a organització criminal per haver enregistrat, presumptament, una conversa entre policies espanyols i membres del CNI. Va ser sota aquesta pressió que Villarejo va enregistrar Larsen descrivint les amenaces i intents d’agressions i robatoris vinculats al CNI, i les va filtrar a la premsa el 2018 per protegir-se, alertant que disposava de més material i que el faria servir si no cessaven les causes judicials en contra seu.

Les gravacions de Villarejo originen llavors dues reaccions judicials. La primera, a l’estat espanyol, on l’Audiència Nacional obre una causa per a investigar les declaracions de Larsen. Però té vida curta: al cap de tan sols un mes i mig, el jutge Diego d’Egea arxiva la causa. La segona, a Suïssa. Perquè hi ha una part encara més sucosa en els enregistraments que no pas la relativa al CNI, en què Larsen parla de la fortuna del compte Maribaud al país helvètic. En conseqüència, el fiscal especial Yves Bertossa comença una investigació que va trobant motius per a perfilar-se a poc a poc.

L’octubre proppassat, Bertossa ja té consolidada la sospita que els diners rebuts per Larsen poden provenir de les comissions per la construcció del tren d’alta velocitat a la Meca. Llavors posa el focus en l’aristòcrata, que se’n renta les mans i li declara que els 65 milions eren una donació que ella mai no havia demanat, i que els diners no tenien res a veure amb cap comissió. A final d’any, el fiscal la cita, juntament amb l’advocat del rei emèrit espanyol Dante Canonica i Arturo Fasana, el gestor de Juan Carlos I, que d’altra banda va declarar que el 2008 havia ingressat al compte 1,7 milions d’euros provinents del soldà de Bahrain.

Les coses es precipiten

Aquesta és la mar de fons, que es cou a foc lent judicial i mediàtic durant anys, però les coses s’acaben precipitant en un lapse de temps relativament breu. El febrer d’enguany, Larsen va anunciar que denunciaria Juan Carlos I i Sanz Roldán per les amenaces i xantatges que van començar el 2012 amb la visita de l’ex-cap del CNI. Al cap d’un mes, el 4 de març, el diari suís Tribune de Genève va esbombar que el rei espanyol disposava d’un compte bancari a Suïssa i que era sota investigació de la justícia. El 14 de març, el diari britànic The Telegraph va fer públic que Felipe VI era el beneficiari dels milions de la fundació Lucum. Tot just l’endemà, l’actual monarca espanyol va dir que renunciava a l’herència del seu pare i que el deixava sense assignació salarial pública.

Juan Carlos I té ara obertes investigacions també a l’estat espanyol. La Fiscalia Anticorrupció manté les diligències per suborn en el cas del tren d’alta velocitat a la Meca, que ara per ara són les úniques que continuen actives a Espanya. El juny proppassat la fiscalia del Tribunal Suprem va passar a fer-se’n càrrec.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.