Coralitat

VilaWeb
Redacció
28.06.2022 - 05:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Edvard Grieg, màxim exponent del nacionalisme musical norueg, era addicte a les sonates de Beethoven. L’acompanyaven sempre al seu refugi de Troldhaugen. Mai se’n separava mentre, assegut al piano, componia i componia. Ell i sonates eren tot u. S’hi asseia al damunt per arribar al teclat: només feia 1,52 d’alçada… Es veu que les partitures relligades tenien el gruix exacte. Gran músic, Beethoven.

No sabem els usos de l’obra que editem. De petit, em vaig iniciar en la literatura de viatges amb una obra intitulada La gran cuchara de asta, de l’aventurer estatunidenc Eugene Wright. Aneu a saber qui era. Menys sabia ell qui seria jo, és clar. Recurrentment, trobo persones que evoquen algun llibre o article meus que, es veu, els van impactar tant. Les raons del seu confessat entusiasme quasi sempre em desconcerten. En versió laica, escenifiquen la paràbola del sembrador: on van les llavors que escampem a lloure? Algun escrit meu deu falcar mobles, com les sonates de Beethoven sobrealçaven la cadira de Grieg. Són usos ben oportuns.

Susciten humilitat, a més. Un sonet ensopegat immortalitza el poeta, però no se sap de cap ferrer recordat pels seus forjats. Sobrevalorem la cultura editada. Si has publicat, les enciclopèdies t’esmenten. Joan Fuster s’interessà de cop per l’ecologia en rebre Natura, ús o abús? (1976). L’amable condescendència sorneguera amb què acollia els meus al·legats verbals esdevingué admirat respecte quan els vaig publicar. Abans, quan els editors filtraven tant i tant, podia entendre’s la consideració per la lletra impresa, però avui no és cap garantia. Tanmateix, continua impressionant. I infatuant. Els autors no som tan importants com això. O no pas més que tantes altres persones que fan coses notables sense signar-les. Els metges que et salven la pell o els cirurgians que et recusen ferides, o el mecànic que encerta l’avaria. La majoria no signa la feina que fa. Hi ha innombrables obres anònimes portentoses. I considerables bunyols signats. Un gran desequilibri.

Llig ací l’article complet publicat en la Revista Mètode 

Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF (Barcelona).

Què és Mètode

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes