05.09.2023 - 12:59
|
Actualització: 05.09.2023 - 13:13
El primer ple del consell després de l’estiu, celebrat a Castelló, ha aprovat una declaració institucional per l’ús del “valencià”. La decisió de prendre aquesta mesura té l’origen en l’acord del congrés espanyol de permetre l’ús del català, l’èuscar i el gallec en les intervencions parlamentàries. Aquest mateix acord preveia també de demanar al Consell de la Unió Europea d’incorporar el català com a llengua oficial. L’endemà mateix, el Consell va mostrar el seu enuig i va anunciar l’aprovació d’aquesta declaració.
El Consell considera nefast per a Espanya aquell acord anunciat per la presidenta del congrés Francina Armengol. S’hi afirma que el govern espanyol utilitza les llegües per a dividir i no per a unir. “El Consell no consentirà la submissió del president Pedro Sánchez i la presidenta del Congrés, Francina Armengol, a aquells que volen separar Espanya”.
En la declaració s’afirma també que “No permetrà ni un atac més al valencià, ni que siga usat com a moneda de canvi per a aquells que volen trencar Espanya”.
La portaveu Ruth Merino ha informat que han remès al president espanyol i a la presidenta del congrés un requeriment perquè respecten la història del País Valencià i la llengua que s’hi parla. També han escrit al president del Consell Europeu, Charles Michel que davant qualsevol petició que s’hi faça es respecte el “valencià”.
La declaració institucional diu també que no s’admetrà que es mercadege amb la sobirania nacional i amb la unitat d’Espanya. “Exigim que la nostra llengua tinga la mateixa oficialitat que les altres llengües de l’estat”.
Tot reponent una pregunta, Merino ha dit que li resulta molt extrany que havent-hi el senat on es poden parlar les llengües oficials hi haja tanta necessitat d’usar altres llengües en el congrés.
La consellera d’Economia i portaveu del Consell, Ruth Merino, ha llegit la declaració en català i ha provat de continuar la roda de premsa en aquesta llengua, però immediatament s’ha passat al castellà.
