La principal escola de sexualitat per als adolescents és la pornografia. Tothom ho sap, però encara no és clar com cal abordar aquesta realitat, tant des de les institucions com des dels centres educatius i les famílies. L’estudi més recent, fet per l’ONG Save the Children, assenyala que al Principat i al País Valencià entre un 57% i un 62% dels adolescents consumeixen pornografia, que de mitjana ho fan per primera vegada a dotze anys i que en miren amb certa freqüència –dels qui en consumeixen, entre el 72% i el 68% ho ha fet el darrer mes. Un altre estudi, de la Universitat de les Illes, avançava l’edat del primer contacte accidental amb aquests vídeos a vuit anys. Però quines conseqüències té aquest consum en els menors? Com influeix un imaginari sovint tan misogin en les relacions entre nois i noies? Com es pot evitar que l’única educació sexual dels adolescents sigui per internet i com es pot abordar la qüestió? Es podria controlar amb la legislació o és posar portes al camp?

El primer contacte amb la sexualitat

Els experts alerten del gran impacte que pot significar trobar pornografia tan d’hora, quan en molts casos la libido encara no ha estat desenvolupada ni s’ha rebut cap mena d’educació afectivo-sexual. ‘Quan una criatura veu pornografia per primera vegada, sovint veu una cosa que no la vincula amb el plaer, sinó amb el dolor, perquè acostuma a ser porno violent. I no va als seus pares i ho explica, la majoria ho viu en silenci’, explica la sexòloga Elena Crespi. D’aquesta manera, el porno es converteix en la imatge més detallada que tenen de la sexualitat i, per tant, influeix en els seus desigs i expectatives.

El sexòleg Antoni Bolinches considera que l’accés a la visualització de tota mena de pràctiques sexuals a un sol clic pot tenir dues conseqüències: o bé la incorporació del model de sexualitat que hi impera o bé una desexualització, una inhibició del desig per saturació. ‘Es poden indigestar, saturar-se per la quantitat de coses que no són capaços d’assimilar’, explica. També diu que en alguns casos poden aparèixer dificultats per excitar-se o arribar a l’orgasme en les relacions sexuals que no presenten una estimulació similar a la dels vídeos: ‘Si condiciones l’orgasme a un estímul molt potent, hi ha el risc que amb estímuls de més baixa freqüència no hi arribis.’ Això no vol dir, però, que hagi de passar necessàriament.

El porno es converteix en la imatge més detallada que els adolescents tenen de la sexualitat i, per tant, influeix en els seus desitjos i expectatives

Un estudi publicat a Behavioral Sciences també parla de la relació entre un consum alt de pornografia i algunes disfuncions sexuals. Els investigadors assenyalen que l’alta exposició a aquests vídeos pot causar una menor capacitat de resposta i una necessitat creixent de buscar material més extrem per a poder excitar-se. Expliquen que la infinitat de vídeos disponibles constitueix una estimulació exagerada per al cervell i un activador únic del seu sistema de recompenses. El consumidor pot mantenir o augmentar la seva excitació canviant ràpidament el moment del vídeo o triant-ne un altre, modificant constantment els estímuls i trobant una gratificació immediata que pot resultar addictiva, especialment en adolescents.

Bolinches també parla d’un desinterès creixent per les relacions en què s’ha de satisfer l’altra persona: ‘Hi ha joves que, si no els interessa moltíssim una noia, declinen les relacions sexuals i es dediquen al consum de pornografia, que els és més còmode.’ De fet, hi ha estudis que assenyalen que els joves d’avui dia tenen menys relacions sexuals que les generacions anteriors, tot i que la pornografia no seria l’única raó, perquè hi influeixen altres factors, com els canvis en els models relacionals i de vida.

Un imaginari misogin que molts joves reprodueixen

Però la conseqüència més preocupant del consum de pornografia convencional és l’erotització i normalització de la violència contra les dones, a més del menysteniment del plaer femení. La pornografia, com altres àmbits de la societat, crea desig i pot arribar a establir unes normes de conducta sexual per al 31%-38% de noies que diu que n’ha vist i per al 87% de nois –i les seves parelles– que en consumeixen.

Diferents nivells d’agressivitat o dominació en la pornografia més vista

En les pàgines pornogràfiques amb més visites, les dones hi apareixen cosificades i deshumanitzades, classificades per parts o per altres característiques físiques –’culs’, ‘pits’, ‘madures’, ‘adolescents’, ‘rosses’, ‘morenes’… Les escenes de pornografia convencional sovint mostren homes forts, agressius i dominants i dones submises i complaents. Les pràctiques més habituals acostumen a estar centrades exclusivament en el plaer masculí i les escenes normalment acaben quan ell arriba a l’orgasme, de manera que s’invisibilitza l’orgasme femení. Crespi assenyala com d’allunyades de la realitat estan aquestes representacions: ‘En la pornografia, els genitals femenins són molt poc representatius i estan infantilitzats. I tot es fa des de l’ego masculí, fins i tot l’estimulació de la noia. En cap moment li pregunten si les carícies al clítoris li agraden més fluixes o menys. A vegades és molt brusc: introducció de dits, tocaments en què es maltracta el clítoris…’

'En la pornografia, els genitals femenins són molt poc representatius i estan infantilitzats. I tot es fa des de l'ego masculí, fins i tot l'estimulació de la noia'

‘Entre un 75% i un 80% de la pornografia convencional és violenta’, continua la sexòloga. ‘Si això es trasllada a la vida sexual, els nois es poden trobar estirant els cabells, estrenyent el coll o donant una bufetada a una noia, que potser no ho ha demanat. Si les condicions són ètiques, l’actriu sap que li faran allò, però en la vida real no estem acostumats a parlar sobre què ens ve de gust i què no, i reproduïm allò que hem après.’ Mónica Alario, doctora en estudis interdisciplinars de gènere i experta en violència sexual i pornografia, hi coincideix: ‘És molt difícil trobar un vídeo en què a la dona no li peguin, la insultin, l’estirin dels cabells o li provoquin arcades amb el facefucking. Els nois normalitzen una pràctica en què les dones tenen arcades, s’ennueguen i els ploren els ulls. Les noies continuen socialitzades a agradar i satisfer l’altre, i moltes vegades no tenen eines per a identificar que això és violència i que poden dir que no’.

Una pressió que també afecta els nois

Pel que fa als homes, tot i que el seu paper en la pornografia convencional és de dominació i privilegi, aquest imaginari també els comporta pressió i problemes de confiança. ‘Els nois arriben a les relacions sexuals amb la imatge que han de ser els amos, uns encastadors que saben què s’ha de fer’, explica Crespi. Aquesta idea que han de ser ells els qui deixin satisfeta la dona –relegant-la a un subjecte passiu i incapaç de fer una cerca activa del propi plaer– pot despertar en els nois un cert sentiment de tasca i d’inseguretat, i més quan la pornografia convencional dóna el missatge erroni que el plaer femení depèn de la mida del penis i de la durada del coit i invisibilitza l’estimulació del clítoris. Però Alario matisa que aquesta pressió no és comparable amb la que tenen les dones: ‘És tòxic per a ells, però fonamentalment és tòxic per a elles, que són les qui reben la violència.’

Un imaginari que es trasllada també a la pornografia homosexual

Sempre es focalitza en els imaginaris que es creen des de la pornografia heterosexual, però què passa amb la pornografia homosexual? Crespi hi veu els mateixos problemes: ‘Es repeteixen els mateixos esquemes: anar directament al gra, les fel·lacions i penetracions salvatges… I pel que fa al porno lèsbic convencional, està fabricat per homes per al gaudi dels homes. L’esquema també és molt fal·locentrista i sempre hi apareixen joguines amb forma fàl·lica i penetracions amb els dits. Les dones lesbianes no s’hi reconeixen.’

El debat sobre la influència de la pornografia en les violacions en grup

Un debat que ressorgeix cada vegada que es fa públic el cas d’una violació en grup és fins a quin punt la pornografia és un factor que fa augmentar els casos de violència sexual, més tenint en compte que els vídeos en què molts homes tenen sexe amb una sola dona són dels més populars. Alario considera que la pornografia ensenya a viure com a sexe situacions de violència sexual: ‘Als judicis per violacions veiem que molts nois pensen que han tingut una relació normal. No es pot parlar d’una relació causal, en el sentit que tots els homes que veuen porno violen ni que totes les violacions procedeixen del porno, però és un factor fonamental. La pornografia és un dels braços forts del patriarcat. Abans els homes no havien d’esforçar-se gaire per mostrar que estaven per sobre, perquè la societat, fins i tot a escala legislativa, estava construïda d’acord amb això. Ara això es porta al terreny de la sexualitat.’

'La pornografia és un dels braços forts del patriarcat'

Crespi considera que l’augment de les notícies sobre violacions en grup es deu a una combinació de factors: ‘Sempre hi han estat, però ara surten més a la llum. També hi ha l’efecte contagi: aquesta masculinitat tòxica ho és tant, que fa que els homes, només de veure’n altres fent-ho, també s’envalenteixin a fer-ho.’

Més enllà de la influència de la pornografia, no es pot entendre aquest imaginari sexual patriarcal sense altres factors socials que també el fomenten i que actuen des de molt abans que els joves accedeixin al consum de pornografia, com ara la publicitat, els mitjans de comunicació, la indústria de la música o el cinema.

Anunci de Dolce & Gabbana. Va ser molt criticat per entitats feministes per erotitzar la violència sexual en grup contra una dona.

‘El porno arriba a confirmar allò que aprenen des del minut 0: ells, a ser dominants, agressius i portar la iniciativa; elles, a no poden dir gairebé res, només ‘oh sí, oh sí’, i ser submises. La pornografia ha de canviar, però no és l’única responsable’, diu Crespi.

Anunci polèmic per haver fet ús de la cosificació i sexualització de les dones per a vendre un producte.

Com abordar la qüestió?

Una educació sexual real a les escoles

Els experts assenyalen l’educació sexual des de la infància i l’educació en igualtat com les úniques claus per a solucionar el problema. ‘Si aprenen a veure les dones com a iguals, quan es trobin la pornografia probablement sentiran rebuig, no excitació, i caurà pel seu propi pes’, defensa Alario. Pel que fa a l’educació sexual, consideren que cal ampliar la perspectiva, perquè se centra massa en els mètodes anticonceptius i en les relacions heterosexuals i el coitocentrisme, i no es parla ni de diversitat sexual, ni de plaer ni de consentiment.

L'educació sexual a les escoles se centra massa en els mètodes anticonceptius i en les relacions heterosexuals i el coitocentrisme, i no es parla ni de diversitat sexual, ni de plaer ni de consentiment

Alguns països han impulsat programes experimentals en què s’analitza la pornografia amb els adolescents mitjançant debats grupals, jocs de rol i altres exercicis. S’ha anomenat ‘alfabetització porno’ i s’ha començat a implementar a Boston. Alguns experts diuen que és el camí a seguir, mentre que alguns sectors del moviment feminista consideren que pot ser problemàtic, perquè legitima la indústria i dóna per fet que els adolescents en seran consumidors.

Als Països Catalans també s’implementen canvis en els programes d’educació afectivo-sexual –al Principat, per exemple, s’ha avançat a la primària–, però l’educació sexual encara no té, ni de bon tros, el pes que té en altres països. De fet, a molts estats europeus és una assignatura obligatòria, i no es limita a les xerrades i tallers. A Suècia, per exemple, és una matèria com qualsevol altra des de 1955.

No fugir d’estudi amb els fills

L’accés a la pornografia es pot mirar de limitar amb l’ús del control parental o, fins i tot, canviant les DNS del router, però pedagogs com Jaume Funes no ho recomanen. Per una banda, si no poden accedir a contingut pornogràfic a casa o amb el seu mòbil, és probable que ho facin en un altre lloc o amb el mòbil d’una altra persona. Per una altra, el fet de prohibir pot introduir molta desconfiança vers als pares.

L'accés a la pornografia es pot mirar de limitar amb l'ús del control parental o, fins i tot, canviant les DNS del router, però pedagogs com Jaume Funes no ho recomanen

‘És millor observar i preguntar quan es pugui’, explica Funes. Diu que no és qüestió de tenir una conversa planificada, sinó parlar i debatre el tema indirectament –a partir d’una pel·lícula o una sèrie, per exemple– i deixar caure què es pensa, sempre sense ignorar la qüestió ni fugir d’estudi. ‘La cosa és intuir o descobrir de quina manera l’adolescent es relaciona amb el porno, que només és una de les moltes coses que s’han d’observar de la seva vida’. El pedagog també recomana la iniciativa ‘The porn conversation‘, impulsada per la directora Erika Lust, que ofereix eines per a abordar la qüestió amb els fills.

Crespi demana d’actuar preventivament: ‘Se’ls ha de parlar de pornografia abans que se la trobin. Dir-los “Ei, potser algun dia et trobaràs un vídeo d’això. Si vols, explica-m’ho i en parlem”. No parlo de veure el porno amb els fills, però sí explicar què és el que veuen.’

‘La pornografia és ficció’: un bon argument per als adolescents?

Sovint, quan es parla d’abordar la qüestió de la pornografia amb els adolescents, es parla de fer-los entendre que allò que veuen a la pantalla és ficció i que, per tant, no han de reproduir-ho a la vida real. Però hi ha discrepàncies entre els experts sobre el fet que aquest argument sigui útil. Alguns consideren que sí que ho és, en tant que mostra una sexualitat poc realista i té una postproducció, mentre que altres creuen que és l’argument que utilitza la indústria per a justificar-se. Tots coincideixen, però, que cal que aprenguin a identificar-hi la violència, els estereotips i les pràctiques de risc o poc realistes.

‘La pornografia sí que és ficció, perquè hi ha moltes trampes. Els actors sovint consumeixen substàncies per mantenir ereccions inacabables, per exemple. A més, tu no saps si realment aquella noia té dolor, perquè aguanta. Hi ha talls de càmera, i per tant veus una erecció que potser ha estat més d’una’, considera Crespi. ‘La pornografia no és ficció, és un argument trampa’, defensa Alario. ‘No és com una pel·lícula de guerra, en què no mor ningú. Quan una dona té arcades, les arcades són reals, no són fingides. Quan se l’assota fins que se li posa el cos vermell, també és real, no és maquillatge. Tampoc no és ficció en la mesura que veiem que aquestes pràctiques es porten a la realitat.’

Assenyalar també la qüestió dels drets humans

Relacionat amb aquesta qüestió, també és important de conscienciar els joves sobre tot allò que implica la indústria pornogràfica. ‘Hi ha moltes màfies dins la pornografia, dones que hi són obligades i dones que no saben què faran aquell dia. S’ha de posar sobre la taula la qüestió dels drets humans’, defensa Crespi. Això duu al debat sobre què cal fer amb la pornografia, si intentar abolir-la o bé canviar-la i fer un altre tipus de porno. De fet, també hi ha pornografia que mostra un imaginari que no és masclista i introdueix diversitat de cossos i de pràctiques sexuals, tot i que el seu consum no és el majoritari. Mentre que alguns experts apunten que no es pot obviar que ara per ara és una eina per a excitar-se i que, per tant, el que s’ha de fer és tenir cura dels continguts, altres creuen que fer un altre porno deixa intacte el problema, perquè el porno més violent i masclista continua molt demandat.

És rellevant conscienciar els joves sobre tot allò que implica la indústria pornogràfica

Com s’hauria de legislar?

Alguns països, com el Regne Unit, han provat de limitar l’accés dels menors a la pornografia, però els resultats no han estat els esperats i han acabat fent marxa enrere. Les pàgines pornogràfiques sovint demanen l’edat de l’usuari, però sense verificar-la, i el govern britànic volia obligar que això es verifiqués. Però la proposta comportava problemes de privacitat, atès que requeria detalls de la targeta de crèdit o altres dades personals. A més, les crítiques a aquesta llei asseguraven que era una prohibició molt fàcil d’esquivar utilitzant una VPN (Xarxa Privada Virtual), que pot enganyar una pàgina i que sembli que l’usuari hi accedeix des d’un altre país.

A més, la internacionalització dels servidors de pornografia dificulta molt qualsevol intent de restringir continguts des de l’estat. Cada país té la seva legislació i és molt difícil eliminar de manera ràpida el contingut provinent d’un altre país. Hi ha dominis que poden ser en paradisos digitals i, per tant, per més que es tanquin les pàgines, és fàcil replicar-les.

Aquí, pocs partits han parlat sobre la qüestió i els qui ho han fet –com ara el PSOE– no han concretat cap mesura ni han abordat les dificultats o possibles conseqüències. Amb tot, encara és pendent de fer un debat en profunditat sobre la pornografia.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.