Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha avalat gairebé la totalitat de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com la llei mordassa, incloses les devolucions sumàries –conegudes com a devolucions ‘en calent’– de migrants, les sancions per aldarulls en les concentracions davant de cambres legislatives –com les de la mobilització Aturem el parlament–, i els escorcolls que obliguen el detingut a despullar-se. Segons una nota del TC, el ple ha aprovat aquesta sentència per majoria dels seus membres.

Tot i l’aval pràcticament total, el TC ha tombat l’article que parlava dels enregistraments “no autoritzats” als cossos policíacs a l’article 36.23 de la llei, que preveu com a infracció greu l’ús sense aquest vistiplau policial d’imatges o dades personals o professionals de les autoritats o d’aquests membres.

La sentència no és unànime, ja que hi han votat en contra Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, que redactarà un vot particular, i resol els recursos presentats fa cinc anys, del PSOE, Esquerra Plural, UPyD, Chunta Aragonesista i dos diputats del Grup Mixt. El ponent ha estat el president del TC, Juan José González Rivas, qui va assumir la redacció després de la renúncia al càrrec de Fernando Valdés per un cas de presumptes maltractaments contra la seva dona.

González Rivas ha variat la posició que postulava Valdés en un dels assumptes més controvertits de la norma: les devolucions en calent de migrants. Valdés era partidari d’avalar-les, però sempre que es donessin dues condicions: que l’entrada fos massiva i que hi hagués violència. No obstant això, el president ha assumit sense condicions la posició del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que va dictaminar a favor d’Espanya en el cas de dos migrants de Mali i Costa d’Ivori que van ser expulsats al Marroc després d’haver entrat il·legalment a Melilla l’agost de 2014. Així, avala les devolucions en calenta de qualsevol immigrant que tracti d’entrar a Espanya de manera irregular, al marge que ho faci sol o acompanyat; o utilitzi la violència.

Tan sols planteja el TC que les devolucions es facin d’acord amb les obligacions internacionals adoptades per Espanya –de manera individualitzada i amb ple control judicial–, i que es presti especial atenció a les persones especialment vulnerables, com a menors, dones embarassades o persones d’edat avançada.

Escorcolls despullats, concentracions a parlaments i ocupacions

Així mateix, el Constitucional avala els controvertits “registres corporals externs” o escorcolls a detinguts despullats. Els magistrats diuen que aquesta manera d’escorcollar no vulnera el dret a la intimitat corporal quan aquests registres, “que fins i tot poden comportar el nu parcial, es basin en indicis racionals que es portin objectes i puguin ser utilitzats amb la finalitat de cometre un delicte o infracció o d’alterar la seguretat ciutadana”.

També avala l’apartat que inclou com a infracció greu les concentracions davant de les cambres legislatives, que es van repetir en més d’una ocasió durant les mobilitzacions socials de començament de la dècada passada per la crisi econòmica. En concret, es qüestionava que la infracció es pogués considerar “greu”, encara que les cambres legislatives no estiguessin reunides, però el Constitucional entén que la seva protecció no canvia per aquesta circumstància, per la qual cosa avala les sancions (de 601 a 30.000 euros) per “la pertorbació greu de la seguretat ciutadana que es produeixi en reunions o manifestacions enfront de congrés, senat o assemblees de les comunitats autònomes”.

La sentència avala la protecció de dos béns jurídics. D’una banda, l’especial significació institucional que tenen les institucions parlamentàries i per un altre, el normal funcionament d’aquests òrgans. Per això considera constitucional que se sancioni als manifestants, “encara que no estiguessin reunides” les cambres.

També veu constitucional que se sancioni com a infracció lleu l’ocupació de qualsevol immoble contra la voluntat del propietari sempre que no sigui infracció penal o de la via pública en contra de la decisió de les autoritats.

La prohibició d’enregistrar policies és inconstitucional

Pràcticament, l’únic punt rellevant que es declara inconstitucional i, per tant, nul és el referent a les sancions per gravar i difondre imatges de cossos policíacs “sense autorització” en manifestacions o actes celebrats en llocs públics. Recentment, el ministeri d’Interior espanyol va dictar una instrucció que feia una interpretació estricta d’aquest precepte deixant clar que la mera presa d’imatges o el tractament de les dades dels agents no constitueix infracció si no representa un risc o perill per a ells, la seva família, les instal·lacions o les operacions policials.

Però ara el TC anul·la aquest article en considerar que atempta contra la llibertat d’informació, en ser “censura prèvia”, per la qual cosa la policia ja no podrà requisar càmeres ni impedir l’enregistrament en la via pública.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.