Compromís i entitats cíviques porten la llei Rovira al Parlament Europeu

  • Hi haurà Famílies pel Valencià, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i l'STEPV

VilaWeb
02.04.2025 - 17:46
Actualització: 02.04.2025 - 20:59

Compromís, Famílies pel Valencià, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i l’STEPV es reuniran demà amb la comissió d’Educació i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg, i amb diferents eurodiputats per a denunciar l’atac de la llei Rovira al català en l’ensenyament. Així ho ha avançat el diputat d’Educació de Compromís a les Corts, Gerard Fullana.

Justament avui s’ha fet pública una circular que ha enviat la Conselleria d’Educació als centres educatius amb indicacions sobre com s’han d’aplicar els resultats de la consulta per fer la planificació del curs que ve, i les novetats que apareixeran en la pantalla de determinació de les unitats del centre, d’acord amb la llei Rovira. La circular diu: “En les zones de predomini lingüístic castellà només tindran en cada nivell una fila: LBC” (és a dir, “Llengua Base Castellà”), mentre que en les de predomini lingüístic català en tindran dues: LBV (valencià) o LBC (castellà). És a dir, la conselleria no reconeix el resultat de la consulta de les famílies que han votat pel català en les comarques castellanoparlants, que en la comarca dels Serrans han arribat a superar el 50%.

Aquesta tarda, la conselleria ha enviat una nota de premsa confusa on diu que “prendrà les mesures necessàries per a atendre la demanda de valencià com a llengua base en les zones castellanoparlants”, i diu que aquesta circular encara no recollia l’anàlisi dels resultats de la consulta lingüística a les famílies. Les entitats ho interpreten com una manera de sortir del pas per part de la conselleria, sense esclarir què passarà amb aquestes famílies, que veuen perillar la seua elecció.

“Des de Compromís, aquesta mateixa setmana, conjuntament amb entitats cíviques valencianes, anirem al Parlament Europeu a denunciar una situació d’indefensió cap al valencià. Indefensió per una llei regressiva, però, fins i tot, indefensió per la modificació d’eixa llei regressiva per a fer-la encara més perjudicial per al valencià. És inadmissible que s’anuncie ara que a aquelles famílies que han triat valencià en les zones castellanoparlants no se’ls permetrà estudiar en valencià”, ha dit Fullana.

obres
actors
  • Compromís
  • Famílies pel Valencià
  • Escola Valenciana
  • Acció Cultural
  • STEPV
  • Conselleria d’Educació
  • Gerard Fullana
  • Parlament Europeu
  • Parlament Europeu
llocs
  • Estrasburg
  • Comarca dels Serrans
  • Comunitat Valenciana
esdeveniments
  • Reunió al Parlament Europeu a Estrasburg entre la comissió d'Educació i Llengües i les entitats valencianes
temes
  • Llengua
  • Educació
subtemes
  • Llei Rovira
  • Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
  • Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
  • Crítica a la gestió de la Conselleria d’Educació
  • Política lingüística
  • Denúncia de la Llei Rovira al Parlament Europeu
VilaWeb ja ha explicat com la polèmica llei Rovira ha obert un conflicte obert sobre l’ensenyament en català, amb rectificacions del conseller arran de la no-respecta inicial de l’elecció de les famílies a les zones castellanoparlants i amb una mobilització social que s’ha fet visible en la consulta lingüística i a les xarxes . En aquest context, la denúncia que Compromís i entitats cíviques porten al Parlament Europeu vol internacionalitzar un debat que també es veu condicionat per l’ofensiva institucional contra el català a ciutats com Alacant .

Per una visió més àmplia del rerefons polític i simbòlic, VilaWeb ha contextualitzat aquesta ofensiva lingüística amb la maniobra del PP i Vox per declarar Alacant zona castellanoparlant, amb l’impacte directe que tindria sobre les hores de català a l’escola . Alhora, el paper d’entitats com Acció Cultural del País Valencià o Escola Valenciana, presents tant en la denúncia a Europa com en marcs amplis de mobilització com la Comissió Nou d’Octubre , mostra que la batalla per la llengua combina ara la pressió institucional, la resposta al carrer i la recerca de suport internacional.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor