Què commemorem el 2022?

Joan Josep Isern ens fa un resum de les efemèrides i commemoracions més destacades del 2022, l'any que avui comença

VilaWeb
Enguany farà cent anys del naixement de Joan Fuster.
Joan Josep Isern
01.01.2022 - 20:56
Actualització: 01.01.2022 - 21:56

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els dotze mesos d’un any nou són camp de joc idoni per a acollir efemèrides, aniversaris i commemoracions de gruix i estil molt variats. El ventall va de les més solemnes i oficials a fets diversos d’abast gairebé domèstic. I aquest 2022 que avui tot just hem començat no serà pas una excepció.

Les efemèrides que ens porten més lluny en el temps són els 750 anys de la Recopilació dels Costums de Tortosa i dels Costums de la Mar, els 500 anys de l’estada, entre el 1522 i el 1523, d’Ignasi de Loiola a Manresa; els 175 de la inauguració, el 4 d’abril de 1847, del Gran Teatre del Liceu, i els 150 de la creació de l’Ateneu Barcelonès, producte de la fusió entre l’Ateneu Català i el Casino Mercantil Barcelonès, el 14 d’abril de 1872.

D’ací a pocs dies, a l’estat francès faran festa grossa amb la celebració dels 400 anys del naixement, el 15 de gener de 1622, de l’immortal Molière. I ja posats a viatjar, direm que a Itàlia el nou any portarà dos centenaris de caire molt diferent: el de Pier Paolo Pasolini, nascut el 5 de març de 1922, i el de la Marxa sobre Roma, feta pels feixistes entre el 27 i el 29 d’octubre, que va culminar amb l’accés al poder de Benito Mussolini.

De Francesca Bonnemaison al PEN Català, i més centenaris il·lustres

Francesca Bonnemaison.

Farà cent cinquanta anys del naixement de la pedagoga Francesca Bonnemaison (12 d’abril), el mecenes Rafael Patxot i Jubert (8 de maig), el pintor Isidre Nonell (30 de novembre) i el dramaturg Adrià Gual (8 de desembre). I cent vint-i-cinc del naixement dels escriptors Llorenç Villalonga (primer de març) i Josep Pla (8 de març), l’editor Josep Maria de Casacuberta (4 d’octubre), el crític d’art Sebastià Gasch (9 d’octubre), el doctor Josep Trueta (27 d’octubre), la soprano Conxita Badia (14 de novembre) i el polític i creador del popular “cupó dels cecs”, Roc Boronat (5 de desembre).

El repertori d’esdeveniments d’aquest epígraf es clou amb tots els honors amb el centenari de la creació, el 19 d’abril, del PEN Català, el tercer després de l’anglès i el francès, creats uns mesos abans.

També farà cent anys del naixement de l’escriptor i periodista Nèstor Luján (primer de març), el fotògraf Francesc Català Roca (19 de març), els poetes Guillem Viladot (26 d’abril) i Gabriel Ferrater (20 de maig), la locutora Maria Matilde Almendros (10 d’octubre), l’assagista Joan Fuster (23 de novembre), el primatòleg descobridor de Floquet de Neu, Jordi Sabater Pi (2 d’agost), i el polític i escriptor Joan Colomines i Puig (29 de novembre).

Aniversaris per a felicitar i celebrar

Farem bé d’anotar-nos a l’agenda que el 24 d’agost l’escriptor Joaquim Carbó farà 90 anys i que Ricard Torrents (10 de gener) i Antoni Ros Marbà (2 d’abril) en faran 85. Arribaran a la ratlla dels 80 anys Gabriel Brnčić, Narcís Comadira, Joana Escobedo, Carles-Jordi Guardiola, Julià de Jòdar, Antoni Llena, Salomó Marquès, Leonora Milà, Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra i Vicent Pitarch. Per cert, en aquest apartat dedicat als que aviat faran 80 anys, podeu afegir-hi Sir Paul McCartney, que els complirà el 18 de juny. I respecte de les personalitats que faran 75 anys en el transcurs del 2022, la llista és la següent: Sebastià-Daniel Arbonès, conegut també com a “Professor d’Arbó”, Maria del Mar Bonet, Àlex Broch, Jaume Cabré, Jordi Coca, Mario Gas, Valentí Gómez Oliver, Jordi Llovet, Biel Mesquida, Josep Piera, Agustí Pons, Jordi Sierra i Fabra i Àlvar Valls.

Joaquim Carbó.

Defuncions, premsa del cor i de l’altra

Aquesta barreja tan peculiar de conceptes ens porta a commemorar els 120 anys de la mort de Jacint Verdaguer (10 de juny), els 75 de la de Francesc Cambó (30 d’abril), els 50 que l’editor italià Giangiacomo Feltrinelli (14 de març) va morir destrossat mentre manipulava una bomba que volia col·locar en una instal·lació elèctrica prop de Milà, i 25 del traspàs del filòleg Joan Corominas

L’atzar ha volgut que aquest 2022 que avui estrenem coincideixin els aniversaris de les morts de dues protagonistes de la premsa del cor. Dues morts, per cert, de signe tràgic en sengles accidents de cotxe: quaranta anys del traspàs de Grace Kelly (14 de setembre), a Mònegue, i vint-i-cinc del de Diana Spencer, la famosa Lady Di, a París (31 d’agost).

Grace Kelly, en un fotograma del film ‘To Catch a Thief’.

I com que hem parlat de la premsa, aprofitarem l’avinentesa per evocar uns quants aniversaris relacionats amb aquest gremi: els 150 anys de l’Esquella de la Torratxa (5 de maig), els 100 anys del setmanari esportiu i humorístic Xut! (23 de novembre), els 50 anys del setmanari Hermano Lobo (11 de maig) i els 20 del diari el 9 Esportiu, que encara avui es publica encartat amb el Punt Avui.

Amb protagonisme femení

El 12 de setembre farà 65 anys que l’olotina Montserrat Tresserras va travessar nedant l’estret de Gibraltar; un decret de fa 50 anys (el 4 de juliol de 1972) igualava la majoria d’edat de les dones (25 anys fins aleshores) a la dels homes: 21 anys. El salt als actuals 18 anys va trigar encara 6 anys a arribar, atès que no es va fer fins el 1978. I el 22 de desembre de 1992, ara fa 30 anys, Maria Josep Cuenca prenia possessió del càrrec de consellera de Governació. Va ser la primera dona que formava part d’un govern, presidit per Jordi Pujol.

Montserrat Tresserras.

Efemèrides religioses, curiositats i catàstrofes naturals

El 27 d’abril de 1947, fa setanta-cinc anys, es varen fer les Festes d’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, un esdeveniment de gran simbolisme que va superar de llarg la dimensió estrictament religiosa que en un principi se li suposava. Una cosa similar, per bé que en un sentit ideològic contrari, es va viure cinc anys després a Barcelona, entre el 27 de maig i l’1 de juny de 1952, amb el Congrés Eucarístic Internacional. Aquest epígraf religiós el tanca el recordatori dels seixanta anys del solemne començament, l’11 d’octubre, del Concili Ecumènic Vaticà II.

L’apartat de curiositats presenta una doble referència lligada a la vida militar: el 27 de febrer farà 110 anys que, de resultes de l’esclat de la guerra del Marroc, el govern espanyol va decretar el servei militar obligatori –una obligatorietat que, diguem-ho tot, quedava dispensada si el jove mobilitzat podia abonar una quota econòmica determinada– i en farà 20 de la supressió definitiva a tot l’estat espanyol; farà 60 anys que un altre decret (del 16 de gener de 1962) obligava a instal·lar a l’entrada de cada edifici bústies per a la correspondència. I ja posat a parlar de coses curioses, estic segur que hi haurà gent a qui li agradarà recordar els 30 anys dels Jocs Olímpics i Paralímpics a Barcelona, durant l’estiu. Resta dit, doncs.

Gran nevada a la plaça de Catalunya de Barcelona (font: Wikimedia Commons).

En els dotze mesos vinents recordarem l’aniversari de quatre fenòmens que varen demostrar a bastament la força de la natura desencadenada. El 14 d’octubre farà seixanta-cinc anys del desbordament del riu Túria al pas per la ciutat de València. Cinc anys després (el 25 de setembre de 1962), va passar una tragèdia similar a la comarca del Vallès i durant la nit de Nadal d’aquell mateix any una nevada descomunal va paralitzar Barcelona i les localitats del voltant durant un munt de dies. Tanca aquest breu apartat dedicat a les catàstrofes la pantanada de Tous, de la qual el 20 d’octubre es compliran 40 anys.

Lletres i músiques

Sense deixar de banda que aquest 2022 es compleixen els cent anys de la publicació d’Ulysses, de James Joyce, el 1962, ara fa seixanta anys, va ser molt important i significatiu en el camp de les lletres. Amb un parell de referències n’hi haurà prou per a situar-nos: per Sant Jordi, el Club Editor de Xavier Benguerel i Joan Sales va publicar La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i en les mateixes dates, més o menys, Max Cahner i Ramon Bastardes fundaven Edicions 62, que van estrenar el catàleg amb la publicació de Nosaltres, els valencians, un llibre cabdal de Joan Fuster.

Al món de la música, el 20 gener farà 20 anys de la mort de Joan Cardona, guitarrista de Sopa de Cabra; el 9 de juliol en farà 30 del “Concert de Mitjanit” del grup Sau, a la plaça de toros Monumental de Barcelona; el 12 juliol farà 60 anys de la primera actuació dels Rolling Stones al Marquee Club de Londres com a teloners d’Alexis Korner; el 4 d’agost en farà 45 de la mort del cantant Antonio Machín; el 24 agost, 25 de la mort del pianista de jazz Tete Montoliu; el 5 octubre de fa 60 anys es va publicar a Anglaterra el primer disc dels Beatles: un senzill amb les cançons “Love me do” i “PS I love you”; el 30 de novembre es compliran 40 anys de la publicació de Thriller, de Michael Jackson, que amb més de 65 milions de còpies és el disc més venut de la història; i, per acabar aquest apartat musical, no hem d’oblidar que es compliran 40 anys de la creació dels Amics de l’Òpera de Sabadell.

Ràdio, televisió, teatre i cinema

L’any 1972 –en farà, doncs, cinquanta– es varen acabar les emissions del conte diari Tambor, a Ràdio Barcelona, que s’emetien d’ençà del 1955 i que varen ser l’acompanyant ideal de la imaginació d’unes quantes generacions de petits oients.

El 18 d’abril farà 25 anys de l’emissió per TV3 de la sèrie de dibuixos animats Les tres bessones, de Roser Capdevila; el 19 desembre de 1992 es va fer la primera Marató de TV3, que en sis hores va recaptar més d’un milió d’euros per a la lluita contra la leucèmia; farà 60 anys que TVE va començar a emetre la sèrie Bonanza, i va ser en el mateix any (1962) que es va estrenar el programa Esta es su vida, que TVE va emetre fins el juny de 1968. El 15 setembre farà 65 anys de l’emissió del primer Telediario a TVE.

Fotograma d’un episodi de ‘Les tres bessones’.

L’Onze de Setembre de fa 25 anys es va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb L’auca del senyor Esteve, dirigida per Adolf Marsillach, i amb un polèmic discurs previ de Josep Maria Flotats que pocs dies després dimitiria del seu càrrec de director; el mes d’octubre es compliran 30 anys del primer Festival de Teatre Temporada Alta a Girona i Salt; el febrer de fa 50 anys es va estrenar al Coliseum la versió de Yerma de Víctor García, Núria Espert i Fabià Puigcerver –aquella inoblidable lona (gairebé un ésser amb vida pròpia) nascuda de la imaginació d’en Fabià…–; el 27 abril de fa 40 anys Tricicle va estrenar a la Sala Villarroel de Barcelona Manicòmic, el seu primer espectacle com a companyia professional; el primer de juny de 1972, fa 50 anys, Comediants va estrenar a Olesa de Montserrat Non Plus Plis, el seu primer espectacle professional.

El 28 abril de fa 60 anys un incendi va destruir completament els estudis Orphea Films, situats a la muntanya de Montjuïc; el 22 maig de fa 65 anys es va estrenar al cine Tívoli de Barcelona El último cuplé, amb Sara Montiel de cap de cartell; el 25 maig de fa 45 anys es va fer a Los Angeles l’estrena mundial del primer film de La guerra de les galàxies; el 25 juny de fa 40 anys, una altra estrena mundial: el film Blade Runner, de Ridley Scott; el primer d’agost de fa 50 anys varen tancar definitivament les portes els estudis Balcázar d’Esplugues de Llobregat –coneguts també com “Esplugues City”– que funcionaven d’ençà del 1964; el 7 octubre de fa 60 anys es va estrenar a Londres 007 contra el doctor No, la primera pel·lícula de la sèrie; el 26 setembre de fa 65 anys es va estrenar a Broadway West Side Story; el primer d’octubre de fa 70 anys es va fer a Nova York la primera projecció pública d’una pel·lícula amb el sistema Cinerama; i el 29 setembre de 1942 –és a dir, farà vuitanta anys– un decret de la Jefatura del Estado feia obligatòria la projecció del noticiari No-Do a tots els cinemes, una situació que es va mantenir fins el gener del 1976, és a dir, més de trenta anys.

Fotograma del primer film de la saga ‘La guerra de les galàxies’.

I de cara a tots aquells a qui agrada treballar amb força anticipació, ja avanço que el 2023 serà un any magnífic per a parlar a fons de la vida i l’obra de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut en el món de les lletres com el Rector de Vallfogona, perquè commemorarem els quatre-cents anys de la seva mort un dia de setembre del 1623.

 

Podeu consultar la nota oficial de la Generalitat de Catalunya de les personalitats que commemorarà l’any 2022

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies