Comissió Europea coronavirus

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

‘Les posicions són molt allunyades i és una qüestió que requereix unanimitat, de manera que les negociacions demanaran temps. És difícil de pensar que aquesta proposta acabi essent el resultat final d’aquestes negociacions.’ Aquesta ha estat la primera reacció de fonts diplomàtiques neerlandeses a la proposta del fons de recuperació econòmica de la Comissió Europea. Una galleda d’aigua freda sobre les expectatives que ha aixecat en els països del sud la proposta de la CE.

La notícia és que la CE ha presentat un pla de recuperació ambiciós per a encarar l’era post-covid-19. Serà dotat amb 750.000 milions d’euros, dels quals 500.000 milions seran subvencions i la resta seran préstecs, cosa que vol dir que finalment es prioritzen els ajuts a fons perdut. Per finançar-ho, la institució emetrà deute als mercats, cosa que permetrà d’obtenir tipus d’interès més baixos. ‘És una necessitat urgent i excepcional, per a una crisi urgent i excepcional’, ha explicat aquesta tarda Ursula von der Leyen, presidenta de la CE. I, després ha afegit en un piulet: ‘Europa és una història de generacions. En aquests moments decisius, cada generació ha optat per fer un salt endavant. Perquè per a Europa les mesures més atrevides sempre seran les més segures.’

Després d’Itàlia, l’estat espanyol seria el segon més beneficiat del pla de recuperació presentat per la Comissió, si finalment acabés com s’ha proposat. Traduït en xifres, vol dir que li podrien correspondre uns 140.000 milions: 77.000 milions d’euros serien en subvencions i 63.000 serien disponibles en préstecs. Ràpidament, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat la benvinguda a la proposta i ha dit que espera un ràpid acord entre els dirigents de la UE que permeti d’accedir als recursos necessaris per a reactivar l’economia després de la pandèmia del coronavirus. Pràcticament ha dit les mateixes paraules, plenes d’optimisme, el primer ministre italià, Giuseppe Conte.

Però no sembla que el desig de Sánchez i Conte hagi de ser fàcil d’assolir. Ja hem vist què han dit els neerlandesos i cal preveure que austríacs, danesos i suecs faran això mateix ben aviat. Casualitat o no, poques hores abans, el BCE advertia en un informe dels riscs actuals. Recordem que el BCE aguanta aquestes setmanes la compromesa situació creada per la crisi de la covid-19, a còpia de compres de deute públic, sobretot, italià i espanyol, mantenint tranquil·les les primes de risc. A l’informe es rebaixa substancialment el creixement esperat a la zona euro el 2020: el situa entre el -8% i el -12%, tot esperant els càlculs definitius que farà públics el dia 4 de juny. L’informe era un avís per a navegants? Recordem que, de fa temps, la presidenta, Christine Lagarde, demana mesures de suport més fermes per a assegurar l’estabilitat dins Europa.

L’informe adverteix que l’augment de dèficit, motivat per la despesa associada al coronavirus, podria fer que el deute d’alguns països de la zona euro esdevingués insostenible, perquè el cost de la pandèmia és un desafiament a mitjà termini per a la sostenibilitat de les finances públiques. Afegeix que el deute públic agregat augmentarà del 86% del PIB a més del 100% en el bloc de 19 països, a mesura que els estats membres vagin abordant l’impacte econòmic de la crisi de la covid-19.

Previsions del BCE al marge i malgrat la dissidència esperada dels anomenats ‘països frugals’, no es pot negar que el pas que avui ha fet la CE és molt important. Fins al punt que alguns analistes no han dubtat a dir que l’ús de recursos propis per al fons de recuperació pot ser un pas endavant en la construcció europea d’una unió fiscal o alguna cosa semblant. En realitat, la CE proposa que els recursos per amortitzar el deute en què incorrerà la Comissió es captin mitjançant diverses fonts fiscals comunitàries. I això és una novetat, juntament amb el fet que la CE emeti títols de deute per un import molt considerable. Es tracta –encara que siguin batejats amb un altre nom– d’una mena d’eurobons, car són títols de deute comú a escala de la UE… Són innovacions molt importants i veurem com acaben.

Finalment, com es pot comprovar, la CE ha fet una proposta diferent de la que van avançar Merkel i Macron fa uns quants dies, perquè inclou préstecs en el paquet d’ajudes, si bé manté els 500.000 milions a fons perdut. Probablement, és un gest envers els països frugals, que segurament farà molt curt per les seves aspiracions. I és un paquet que, tot s’ha de dir, s’allunya molt del que demanava Espanya, que eren 1,5 bilions, finançats amb deute perpetu. En definitiva, tot essent una operació d’un volum extraordinari, molts hi veuran una xifra encara massa baixa, perquè les despeses de la pandèmia són i seran monstruoses.

I, sobretot, cal tenir present que, per rebre els diners, els governs hauran de presentar plans de recuperació que mostrin que els gastaran seguint les recomanacions econòmiques que els farà la Comissió, segons les prioritats europees, particularment, la transició ecològica i digital. Aquests condicionaments són una esperança per als qui fa anys que demanem canvis estructurals i profunds a l’estat espanyol. Aquesta vegada és més probable que s’acabin acomplint, perquè si no no hi haurà diners. I no passem per alt tampoc que això d’avui no és sinó una proposta de Brussel·les que ara ha de ser discutida pels caps d’estat i de govern i acordada amb el Parlament Europeu. Encara té davant un camí llarg –i pedregós…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.