15.06.2026 - 19:50
|
Actualització: 15.06.2026 - 22:50
Avui al matí, l’Idescat ha publicat les xifres definitives del creixement de l’activitat catalana el primer trimestre de l’any. I no han estat cap sorpresa, perquè s’han repetit les que van avançar al maig. Però ara sí que tenim una mica més d’informació que no pas aleshores, perquè les xifres d’avui desenvolupen els epígrafs del PIB. Però la dada més important continua essent que vam créixer a tocar del 3% interanual (2,9%). És un ritme superior en tres dècimes al del trimestre anterior (2,6%). I ens diu que ho hem fet una mica més de pressa (dues dècimes) que l’avanç de l’economia estatal (2,7%); i, sobretot, se situa dos punts i dues dècimes per damunt de la taxa de la UE (0,7%). Finalment, la variació intertrimestral del PIB a Catalunya és del 0,6%, la mateixa que la taxa espanyola (0,6% avançat), i contrasta amb la taxa de la UE, que ha passat a ser negativa (-0,1%) arran de l’última revisió de l’Eurostat.
Del punt de vista de la demanda, la interna és el component que més contribueix al creixement del PIB del primer trimestre, amb una variació interanual del 3,3%, tot i que amb menys intensitat que el trimestre precedent (3,8%). Aquesta tendència es dóna en tots els components de la demanda, que mostren taxes elevades de creixement, però d’intensitats més baixes als trimestres anteriors.
Així, el consum de les llars, per exemple, mostra un creixement d’un 3,4%, quatre dècimes menys que no pas el trimestre anterior, i el consum de les administracions públiques augmenta d’un 2,9%, set dècimes menys. Quant a la formació bruta de capital (inversió), presenta una taxa interanual del 3,3%, vuit dècimes percentuals inferior al trimestre anterior. En relació amb aquesta darrera variable, la inversió en béns d’equipament mostra una taxa de l’1,7% i es manté l’evolució positiva de la inversió en construcció (5,2%). Tot plegat indica un cert alentiment respecte de l’últim trimestre del 2025.
Cal dir ben aviat que l’augment de la població hi ha tingut un paper, en les dades, com ja passava aquests últims temps, fruit de l’entrada d’immigrants. L’increment d’habitants (segons l’INE) d’aquests dotze mesos ha estat de l’1,1% (88.000 persones, 46.000 de les quals foranes), la qual cosa vol dir, per exemple, que el consum o el PIB per càpita són magnituds que han millorat significativament perquè els creixements que dóna l’Idescat són en volum, és a dir, una vegada eliminada la influència de la inflació.
Respecte del sector exterior, les exportacions totals a l’estranger presenten una variació interanual de l’1,5%, tres punts i tres dècimes menys que no pas el trimestre anterior (4,8%), fruit de dues realitats ben diferents. Així, tenim un resultat de l’evolució negativa de les exportacions de béns i serveis (-0,1%), juntament amb l’augment molt important del consum dels no residents (10,4%).
Si del punt de vista de la demanda no hi ha gaires sorpreses, en l’oferta sí que n’hi ha alguna. Cal dir que tots els sectors mostren evolucions positives de l’activitat. Es destaquen, per una banda, la construcció i els serveis, amb creixements elevats (5,5% i 3,7% respectivament) i, amb molta menys intensitat, l’agricultura i la indústria (1,6% i 0,9%, respectivament).
En la indústria, per branques d’activitat, cal destacar l’augment de la farmacèutica i la reparació i instal·lació de maquinària, d’acord amb la informació provinent dels indicadors d’activitat del sector. En canvi, els sectors més afectats per la situació, amb creixements interanuals negatius als índexs de producció, són la metal·lúrgia, el tèxtil i el paperer.
Voldria emfasitzar, en l’aspecte negatiu, el creixement industrial baix. Pensem que el primer trimestre representa el 16,6% del PIB, cosa que significa que continua perdent pes en l’activitat total. Per exemple, abans de la pandèmia el pes era del 17,6%, i abans de la gran crisi del 2008 oscil·lava al voltant del 19%.
Vist d’una altra perspectiva, aquest primer trimestre el valor afegit pel comerç, el transport i l’hoteleria ha representat un 38% més que tota la indústria: abans de la pandèmia, el 2019, era un 26% superior; abans de la gran crisi, el 2008, era un 23%, i l’any 2000 era un 1% inferior. El canvi registrat aquests últims vint-i-cinc anys és espectacular.
Respecte a aquesta qüestió, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat avui l’acte de signatura del Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, que ha definit així: “És un pacte de país perquè quan decidim el model industrial decidim també el model de país.” I ha afegit: “Cal pensar Catalunya en gran, amb tota l’empenta de què som capaços.” Hi han participat també la secretària general de Comissions Obreres de Catalunya, Belén López; el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros; el president de PIMEC, Antoni Cañete, i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. El PNI 2026-2030 és el nou full de ruta per a transformar la indústria catalana. En concret, hi ha prevista una inversió de 5.000 milions d’euros amb el desenvolupament de 190 mesures. Caldrà mirar-s’ho bé, però no sé si serà suficient per a redreçar una tendència molt perillosa.
De moment, doncs, la terciarització de l’economia catalana continua. I una tercera part del valor aportat pels serveis al PIB del primer trimestre prové precisament del “comerç, transport i hoteleria”, que ha augmentat d’un 6,2% interanualment. Però, sobretot, cal destacar que la taxa intertrimestral és del 3,2% i que, una vegada analitzada, representa un ritme del 13%, que és, si més no, molt destacat.
Per la via de la comptabilitat nacional no podem anar gaire més enllà, en qüestió de detall, per saber quin de tots tres creix més. Però podem examinar l’índex de volum de negoci dels serveis del primer trimestre, que pot marcar una referència per al PIB, si bé mesura una altra magnitud. Doncs bé, presenta al març un increment acumulat del 4,3% respecte d’un any enrere.
I ens diu que el sector del comerç creix d’un 3,4% i que el d’uns altres serveis (és a dir, els no comercials) augmenta d’un 5,7%. Dins aquests altres serveis, tots els sectors augmenten, però les dades més destacades es presenten, sobretot, a l’hoteleria (amb un 11,8%), les activitats de la informació i comunicacions (amb un 7,8%) i les activitats administratives i serveis auxiliars (amb un 5,3%). Torna a aparèixer l’hoteleria, que ha estat un dels sectors de comportament més positiu el primer trimestre en el si de l’economia catalana.
El desagregat de la comptabilitat nacional del primer trimestre, en definitiva, continua, en termes estructurals, en el mateix camí de sempre. No sembla que segueixi les propostes del ja comentat informe Fènix. Malgrat tot, el creixement de l’economia i de la riquesa es manté, però la distribució no la sabem, malgrat que es pot intuir…
