Comença l’exhumació del cos de Cipriano Martos al cementiri de Reus

Aquest dilluns al matí ha començat la intervenció per recuperar les restes de  Cipriano Martos. La Guàrdia Civil va assassinar l’antifeixista l’any 1973 i va ser enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus.

Es preveu que s’allargui durant setmanes, ja que en el mateix espai hi ha un centenar de persones enterrades. La voluntat de la família és traslladar les despulles a Granada i sepultar-les amb les dels seus pares. El germà de Cipriano, Antonio Martos, ha exigit a l’Estat que sigui “responsable subsidiari” del trasllat de les restes, així com de l’enterrament. De moment, l’exhumació anirà a càrrec del Departament de Justícia, amb l’acompanyament de l’Ajuntament de Reus.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha assegurat que probablement el cos es troba a la fossa onze del cementiri de Reus. Per aquest motiu, una excavadora ha iniciat els treballs per enretirar la primera capa de terra per a després, amb eines de major precisió i manuals, extreure els cossos que hi ha soterrats. Segons els estudis del Departament de Justícia, per arribar a les despulles de l’antifeixista caldrà retirar abans entre 25 i 60 esquelets d’un espai on calculen que n’hi ha un centenar.

Serà un procés llarg, ha confirmat el director general de Memòria Democràtica, i durarà diverses setmanes. Per identificar-lo, compten amb algunes dades com una lesió de joventut o l’autòpsia de quan va morir. Un cop s’hagi localitzat el cos, s’extraurà ADN i es creuarà amb les mostres de la família de Cipriano Martos.

Un tancament emocional

L’any 2014, el germà de Martos, va presentar una querella pels fets ocorreguts durant el franquisme davant de la justícia argentina. El març passat, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per dur a terme l’exhumació del cos de Cipriano Martos. Anteriorment, la família de la víctima ja havia iniciat una campanya reclamant aquesta acció.

Alfons Aragoneses ha lamentat que hagi costat molt tirar endavant l’excavació de la fossa. La regidora responsable de Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, Montserrat Flores, ha dit que avui és un dia de reparació i ha insistit que la família necessita fer aquest tancament emocional d’aquella injustícia que van ser víctimes fa quaranta-nou anys.

La família reclama que l’Estat es faci càrrec del trasllat i enterrament del cos

La família de Cipriano Martos considera que l’acte servirà per esclarir les injustícies que es van perpetrar durant els vuitanta anys del franquisme i la transició. El germà de la víctima, Antonio Martos, ha qualificat el desenterrament de pinzellada i ha demanat que es reconeguin les víctimes del franquisme i siguin reparades.

Antonio Martos també ha manifestat l’interès de la família perquè les despeseseconòmiques del trasllat i la sepultura del cos de Cipriano Martos a Granada se’n faci càrrec l’Estat. De moment, el Departament de Justícia assumirà la despesa d’aquesta excavació amb un pressupost de noranta mil euros aproximadament.

Assassinat després d’ingerir àcid sulfúric

Cipriano Martos va ser detingut, torturat i obligat a ingerir àcid sulfúric i gasolina per la Guàrdia Civil l’agost del 1973. Tan sols uns dies després, al setembre, va morir per hemorràgia interna, segons detalla l’informe de defunció. Va ser enterrat en una fossa de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, al cementiri de la població el 20 de setembre del mateix any. Martos va néixer a Loja (Granada) i el 1969 va establir-se a Sabadell on va polititzar-se amb grups antifranquistes. També va militar al Partit Comunista Espanyol. Va ser detingut acusat de difondre propaganda contra el règim dictatorial.