Acaba la reunió entre els partits polítics al Palau de la Generalitat

L’Espai de Diàleg ha començat aquest divendres a les 16.00 hores al Palau de la Generalitat. El president del govern, Quim Torra; el vice-president, Pere Aragonès; la portaveu i consellera de Presidència, Elsa Artadi; i la titular de Justícia, Ester Capella, encapçalen la reunió en nom de l’executiu, que hi havia convocat tots els grups parlamentaris.

La CUP, d’una banda, i Ciutadans i el PP, d’una altra, han declinat d’assistir-hi. Tal com ja va avançar Torra, els partits podran proposar-hi els temes que vulguin, però el govern posarà sobre la taula dos punts molt clars: la llibertat dels presos i dels exiliats i el dret d’autodeterminació. Aquesta reunió acompleix un mandat votat a la cambra, a instàncies del PSC, que reclamava de formar una taula de partits que servís per a fomentar les negociacions transversals.

Els socialistes assistiran a la trobada per a proposar de reformar la constitució espanyola i de votar un estatut que millori i ampliï l’autogovern, segons que va avançar ahir el diari Ara. En el document del PSC s’ometrà el referèndum d’autodeterminació i, en canvi, es defensarà una doble votació, la d’una nova constitució espanyola i la d’un nou estatut català. L’objectiu, diuen, és garantir la ‘convivència’ al país, ‘desblocar’ les institucions, refer consensos i ‘prioritzar el desenvolupament econòmic’ i les polítiques socials. Segons l’Ara, el PSC reitera que una renúncia expressa a vies unilaterals pot ser un ‘bona aportació al millor desenllaç possible de les actuacions judicials’, en referència al judici de l’1-O.

Catalunya en Comú proposarà com a base per al diàleg un gran acord entre els actors polítics i socials a Catalunya per a fer un referèndum. Una iniciativa lligada al mateix moment a una reforma constitucional que converteixi Espanya en un estat plurinacional, que reconegui el dret de decidir i s’hi comparteixin sobiranies. Els comuns han fet públic el document que portaran a la trobada, que fa una crida a reconèixer el país com una nació política ‘que pot decidir el seu futur’ i que s’impulsi un debat ciutadà sobre el model de país. Amb el títol ‘Un nou pacte per a la Catalunya del segle XXI’, el document destaca la necessitat d’assolir una Catalunya ‘republicana, social, democràtica i ambientalment justa’.

Els socialistes seran el principal grup unionista a la reunió, perquè Ciutadans ja va anunciar que no hi assistiria. Per ells aquestes reunions s’han de fer al parlament, en un ple monogràfic: ‘És evident que continuen executant la seva estratègia de substituir el Parlament per “paradetes”, fòrums i altres cimeres’, va dir ahir el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa. Arrimadas ja va declinar d’assistir a les reunions de Torra amb els grups parlamentaris quan va ser investit president. Llavors l’excusa va ser que no volia entrar al Palau de la Generalitat mentre a la façana hi hagués la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

El PP tampoc no hi assistirà. El seu president, Alejandro Fernández, ha argumentat a RAC 1 que no hi assistirà perquè Torra ‘un activista i no un polític’. ‘Vaig demanar a la majoria parlamentaria separatista que busqués algú amb credencials democràtiques impecables perquè crec que Torra no només pels seus escrits sinó per l’assalt al Parlament, està inhabilitat com a president’, ha dit.

La CUP, la primera a donar-se de baixa
La CUP va ser el primer partit a donar-se de baixa de la cimera i alhora criticà la reacció del govern a l’escrit d’acusació de la fiscalia i l’advocacia de l’estat. ‘Els nostres presos i exiliats i el dret d’autodeterminació poden ser moneda de canvi en el mercadeig? Creiem que no. No hi haurà una resposta contundent jurídico-política real i efectiva que iniciï el procés destituint del règim del 78?’, va dir el portaveu, Carles Riera. La CUP qüestiona que es parli de diàleg amb qui vol castigar dos milions de persones per defensar el dret de votar. ‘Com preveu alliberar els presos i el retorn dels exiliats? L’única via possible és la desobediència civil i la unilateralitat’, va reblar Riera.