Després de molts rumors i filtracions, finalmente la línia de sortida de les eleccions municipals del 2019 a Barcelona comença a agafar forma. Encara no hi ha res definitiu perquè falten més de vuit mesos per al 26 de maig i els partits tot just van acabant de configurar els caps de llista, marcats més per les possibles aliances i els dirigents mediàtics que no pas pels programes de govern. L’últim canvi ha estat a ERC: ahir, Alfred Bosch va anunciar que feia un pas enrere per a donar pas a l’actual conseller d’Afers Exteriors, Ernest Maragall, com a cap de llista. Per la seva banda, Ciutadans sembla que finalment podrà lligar el fitxatge de l’ex-primer ministre francès, Manuel Valls.

El nom de Valls és, en bona part, el responsable de la mediatització d’unes eleccions que es presenten com les més emocionants d’aquests últims anys. Ciutadans li va oferir el maig passat, per sorpresa de molts, d’encapçalar la llista unionista. ‘He entrat en aquest debat perquè sóc nascut a Barcelona, fill de català, i perquè també vull donar a Catalunya i a Espanya els meus orígens’, va dir Valls en el seu anunci de ‘probable candidat’. Des d’aleshores, anades i vingudes des de França i insinuacions per a animar el debat. Ahir va penjar a Twitter una imatge que va ser molt compartida i va agafar més sentit que mai quan ell mateix va dir a la premsa que dimarts vinent anunciaria la seva decisió en un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La seva candidatura és gairebé un fet i pot catapultar el partit taronja, però és poc probable que pugui arribar a la batllia. Necessitaria una suma d’aliances impossible, ja que el baròmetre municipal només atorga un 6,1% de vots al PSC, i el PP, principal perjudicat per l’arribada de Valls, es quedaria amb un 0,6% dels vots i, per tant, fora del consistori.

També és un interrogant per què l’ex-primer ministre francès proposa d’amagar la marca de Ciutadans darrere una ‘plataforma oberta’ en què vol abraçar PSC i PP. Cal tenir en compte que el partit taronja va ser el partit més votat a Barcelona les últimes eleccions del 21 de desembre. Sigui com sigui, el PSC, que presentarà Collboni després d’unes primàries que van passar gairebé desapercebudes, va tancar la porta a muntar una plataforma conjunta. Per la seva banda, el PP, que necessitat un revulsiu que li permeti de continuar a l’ajuntament, va dir que ho estudiaria. També ha de decidir qui serà el seu candidat, perquè Alberto Fernández Díaz va insinuar que no repetiria. En una entrevista a BTV, tirant pilotes fora, va dir que tenia la decisió presa des de feia molt de temps i que calia ‘posar la ciutat per damunt dels interessos particulars’.

Aliança comuns-ERC?
Sí que sembla clar que cap partit no podrà guanyar per majoria absoluta i, per tant, les aliances seran imprescindibles per a formar govern. L’independentisme té molt difícil de sumar vint-i-un regidors –necessaris per a assolir una majoria de govern– si tenim en compte que, actualment, entre PDECat, ERC i la CUP, en sumen 18. Ara bé, en l’últim referent electoral, les eleccions del 2015, tots tres van sumar 287.000 vots, i en les eleccions al Parlament del 21 de desembre, les mateixes formacions van recollir 418.000 vots a Barcelona. Són dues eleccions diferents i poc comparables, però també assenyalen que, sobre el paper, l’independentisme podria sumar més de divuit regidors.

El factor Manuel Valls pot fer possible un nou canvi d’aliances i la creació d’un nou front d’esquerres, com ara entre ERC i Barcelona en Comú, que amb el baròmetre a la mà podrien assolir fins i tot la majoria absoluta. En aquest sentit, es podria entendre la renúncia que va fer efectiva ahir Alfred Bosch, la persona que segurament ha desgastat més Ada Colau des de l’oposició. Bosch serà substituït per Ernest Maragall, tot i que el pla inicial del partit republicà era que s’hi presentés Toni Comín. Però els fets d’octubre i el seu posterior exili van tombar aquesta possibilitat. Semblava que, sense Comín, Alfred Bosch revalidaria candidatura, i més encara després d’haver estat escollit per les bases en unes primàries on va ser l’únic que es va presentar. Ningú no va plantar-li cara, però ahir, l’historiador va tirar la tovallola i va fer un pas enrere.

Per la seva banda, el PDECat també malda per presentar el candidat idoni en substitució de Xavier Trias. A l’abril, el partit va escollir l’ex-portaveu del govern català, Neus Munté, com a candidata. Però les disputes internes no la converteixen en la candidata definitiva. Junts per Catalunya i Carles Puigdemont voldrien que fos una persona de la seva òrbita i s’especula que l’ex-conseller de Cultura, Ferran Mascarell, és el més ben posicionat. El tercer partit independentista, la CUP, podria mantenir els tres regidors, segons el baròmetre. La formació anticapitalista encara no ha començat els processos interns per a decidir l’ordre de la llista, i és previst que ho faci a la tardor.

L’actual batllessa, Ada Colau, sí que repetirà i ho farà, si més no ara com ara, com a favorita a guanyar les eleccions, si ens guiem pel baròmetre municipal del mes de juliol. Segons les dades presentades per l’ajuntament, Barcelona en Comú i Ada Colau repetirien victòria amb un 16,2% dels vots, lluny de la segona força, ERC, amb un 12,4%, i encara més lluny de tota la resta: PSC seria tercer (6,1%), PDECat seria quart (5,6%), Ciutadans seria cinquè (5,2%) i a la cua hi hauria la CUP (3,6%) i el Partit Popular (0,6%). Tanmateix, cal tenir en compte que un 34,9% encara no tenen decidit el sentit del vot.

Les primàries independentistes, a l’ombra
En paral·lel a aquesta pluja de noms, el filòsof Jordi Graupera va posar sobre la taula unes primàries entre partits independentistes –tret de la CUP– perquè proposessin un candidat en comú. ERC no va recollir el guant i el PDECat va rebutjar-lo proposant una llista única sense primàries. Tot i no tenir el suport dels grans partits, la idea de Graupera va avançant, i l’ANC, les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República i Demòcrates de Catalunya, organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per a triar els candidats de llistes unitàries en diferents municipis, també el de Barcelona. L’impacte que tinguin, l’hauran de vigilar de prop ERC, PDECat i la CUP, els més susceptibles de perdre vots en favor de la candidatura indepedentista que sorgeixi de les primàries.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb