Comença el judici pel cas Alqueria amb el batlle d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, al banc dels acusats

Rodríguez i quinze encausats més són acusats de malbaratament de diners públics i prevaricació administrativa · El fiscal demana una pena de vuit anys de presó

VilaWeb
Esperança Camps Barber
18.09.2022 - 21:40
Actualització: 19.09.2022 - 09:37

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui comença a l’Audiència de València el judici pel cas Alqueria. La instrucció ha durat tres anys, però en fa quatre que hi va haver unes detencions del tot inesperades a l’oasi del Botànic valencià. Aquest és el gran judici per corrupció que ha esguitat els governs de Ximo Puig, encara que el nucli del sisme es va detectar a la Diputació de València. Concretament, a l’empresa pública Imelsa, que ja va ser origen de casos de corrupció molt sonats, com ara el Taula, quan qui governava era el PP.

Al banc dels acusats s’asseurà Jorge Rodríguez, que presidia la institució l’any 2018, quan el cas va esclatar. També era batlle d’Ontinyent. Ara continua essent batlle d’Ontinyent, però ja no pel PSPV, sinó per La Vall Ens Uneix, una marca electoral que Rodríguez tenia registrada i amb la qual va més que arrasar a les municipals del 2019. Va obtenir disset dels vint-i-un regidors. La fiscalia l’acusa de prevaricació administrativa i malbaratament de cabals públics i demana una pena de vuit anys de presó i vint d’inhabilitació per a ocupar càrrecs públics.

Amb Rodríguez jutjaran catorze encausats més. Els més destacats són els assessors Ricard Gallego i Manuel Reguart, que tenen la mateixa petició de pena; el secretari lletrat, Jorge Cuerda, i els ex-gerents de Divalterra José Ramón Tiller, Vicent Xavier Simón i Agustina Brines.

“La veritat només té un camí”

Quan va saber la data del judici, Rodríguez es va mostrar alleujat davant els mitjans de comunicació. “Tot acabarà bé perquè la veritat només té un camí”, va dir. Va reconèixer tot s’allargava massa i va agrair les mostres de suport de la ciutadania d’Ontinyent. Rodríguez va rememorar com van anar les coses el dia que va esclatar el cas i va dir que no hauria d’haver existit. “Tant la desproporcionada operació policíaca, amb la detenció de pares i mares de família honrats, fins a la instrucció mateixa del jutge i del fiscal han causat molt de dolor, sentiments d’indefensió i molta ràbia”, va dir.

D’Imelsa a Divalterra

El maig del 2015, el PP va perdre el poder a la major part d’institucions. Entre les quals, la Diputació de València. Jorge Rodríguez, que era batlle socialista d’Ontinyent, n’assumeix la presidència i nomena dos cogerents per a l’empresa pública Imelsa. Són José Ramon Tiller, socialista, i Agustina Brines, de Compromís.

Amb l’intent de fer un canvi d’imatge a l’empresa, relacionada amb la corrupció del PP, Tiller i Brines en remodelen l’estructura i creen noves àrees de gestió. El PSPV i Compromís passaven a controlar unes competències concretes. També li canvien el nom. Ja no es dirà Imelsa sinó, Divalterra.

Contractació de directius

Segons la fiscalia, es va actuar de manera arbitrària i capriciosa quan es van cobrir les places de directius d’aquestes noves àrees. Insisteix que es van emprar artificis per tractar d’amagar nomenaments a dit per a afavorir membres de tots dos partits, però especialment del PSPV, que presidia la institució. Diu també que les contractacions es van fer malgrat que hi havia dotze informes jurídics en contra. Aquest suposat malbaratament hauria costat 1,2 milions d’euros de diners públics.

L’acte de processament també diu que els contractats no haurien fet mai d’alts directius en unes altres circumstàncies. “Resulta evident que les finalitats perseguides no eren les de beneficiar l’empresa pública, sinó uns particulars, i encara més, i presumptament, per purs interessos partidistes.”

La investigació judicial va començar arran d’una denúncia interna. Concretament, van ser els responsables dels departaments jurídic i financer de Divalterra, José Luis Pellicer i José Luis Castellote, que van anar a la fiscalia. Més endavant, el partit Ciutadans va presentar una altra demanda.

Vint-i-quatre hores detingut i un mes fora de la batllia

La detenció de Jorge Rodríguez, el 27 de juny de 2018, va deixar els socialistes fora de joc. Rodríguez era l’home fort del partit a la Vall d’Albaida. El seu carisma personal el feia pròxim, sempre disposat a dir allò que els seus votants volien sentir. En nomenar-lo president de la Diputació de València, tenia l’encàrrec de restablir-ne la bona reputació després del període absolutista dels vuit anys d’Alfonso Rus clapats de casos de corrupció i d’escàndols diversos.

Rodríguez tenia moltes butlletes de la rifa successòria de Ximo Puig al capdavant del PSPV que tard o d’hora arribaria. Feia tres anys que el Botànic governava i el president Puig no es llevava de la boca allò de la restitució de la reputació de les institucions. Però la imatge de Rodríguez eixint de l’ajuntament escortat per membres de la Guàrdia Civil espanyola va esmicolar aquell somni. La detenció solament va durar vint-i-quatre hores. El PSPV li va suspendre la militància i ell va plegar de president de la Diputació de València.

Com a batlle d’Ontinyent, tan sols va dimitir a mitges i durant una temporada molt curta. Va delegar durant un mes les funcions a Rebeca Torró, que era tinenta de batlle, i actualment consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. El juliol va reaparèixer en un acte multitudinari de les festes.

Simultàniament, tant al PSPV com a Compromís, que també tenien militants implicats en el cas, s’afanyaven a dir que el cas Alqueria no era corrupció, que s’havien detectat irregularitats administratives, però que no hi havia enriquiments irregulars.

Divalterra, dissolta

Toni Gaspar va succeir Rodríguez com a president de la Diputació de València. Com qui vol allunyar qualsevol temptació o aplicant allò tan antic de morta la cuca, mort el verí, Gaspar va anunciar ara fa prop de dos anys la dissolució de l’empresa pública Divalterra. Ho va justificar dient que era una entitat maleïda. Fins i tot va dir que, quan va arribar a la diputació, els treballadors tenien terror de ser relacionats amb Divalterra.

El procés no ha estat senzill perquè els treballadors, com ara les brigades forestals, s’han hagut de traspassar a unes altres empreses o s’han acollit a un procés de jubilacions anticipades en un unes condicions molt avantatjoses. La signatura final es va posar el mes de juny proppassat, després de trenta-tres anys d’activitat i un en procés de liquidació. “Des d’avui, Divalterra només existeix a la història. Punt final. S’ha acabat”, va dir Toni Gaspar en la darrera reunió de la junta general.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes