El diputat de Catalunya Sí que es Pot i membre de Podem Joan Giner va participar aquest cap de setmana passat en una conferència i debat a la Universitat Anticapitalista de Segovia. Hi va parlar del procés constituent català, de la posició de la seva formació en relació amb la independència i de per què no veia que el RUI fos una bona eina, entre més qüestions. Alguna de les afirmacions que va fer a la seva intervenció va aixecar polseguera a Twitter, arran de la difusió que va fer el compte @KasperJuul_0 de fragments de vídeo de la conferència. En un d’aquests, el més polèmic, se sentia com Giner parlava de les dues Catalunyes que tornaven a néixer: ‘La Catalunya catalana i la dels immigrants, treballadors de les perifèries de Catalunya. I resulta que probablement nosaltres som una part de la culpa d’aquesta creació.’

Heus ací el fragment de vídeo:

Giner va dir després, també a Twitter, que en aquella conferència no deia que hi hagués dues Catalunyes, sinó que calia evitar que sorgissin. I per demostrar-ho va publicar un fragment més ampli de l’explicació…

… i el vídeo complet de tot l’acte:

Com arriba Giner a parlar de les dues Catalunyes? A la conferència, el diputat de CSQP reitera la crítica que ja va fer al començament de la legislatura del discurs de la coalició en campanya sobre la qüestió nacional. D’una banda, repeteix que el caràcter plebiscitari del 27-S els va perjudicar, però assumeix que ‘no es pot girar l’esquena’ a un moviment de masses com l’independentista. Diu: ‘A Catalunya som en un moment més pre-revolucionari que a l’estat espanyol. Perquè hi ha una massa de gent que fa política al carrer, ens agradi o no la seva intenció política. Girar l’esquena a això, a aquesta gent que diu que vol constituir, fer alguna cosa, és posar-te de fre d’un moviment social. Qualsevol persona d’esquerres no ha de ser un fre, sinó participar en això.’

No hi ajuda, segons ell, el fet d’haver alimentat discursivament la imatge de les dues Catalunyes, que és justament com va fer Pablo Iglesias durant la campanya del 27-S i que tan mal favor va fer a CSQP. ‘Comencen a tornar a néixer les dues Catalunyes: la Catalunya catalana i les Catalunyes dels immigrants, els treballadors de les perifèries. I resulta que probablement nosaltres som una part de la culpa d’aquesta creació de les dues Catalunyes’, deia Giner, preguntant-se: ‘Fins a quin punt el fet de reivindicar tant la perifèria contra el centre i l’actuació que hem tingut com a CSQP almenys a la campanya ha fet reforçar la idea de les dues Catalunyes. Hem de pensar molt bé perquè, si al final dividim la gent amb la nostra tesi nacional, farem un flac favor a la classe treballadora i podríem dir que és reaccionari participar en aquesta mena de tesis.’ I en una referència als missatges d’amor d’Iglesias i companyia (‘estimem Catalunya!’), afegia: ‘És important que els “compas” de l’estat espanyol tinguin cura de nosaltres i ens estimin molt, però hem de construir unes tesis pròpies que permetin de construir un relat únic per a Catalunya, i comencem a pensar en un relat a partir del 26-J, que és el catalanisme popular.’

En aquest relat nou, Giner defensa el gest d’Ada Colau d’anar a la manifestació independentista de la Diada convocada per l’ANC i Òmnium; un gest ‘per a allargar la mà a l’independentisme que vol construir ponts amb nosaltres.’

Joan Giner veu el perill de quedar (ell i el seu partit amb el seu relat) presoner de dos vectors: el de caure en la distinció de les dues Catalunyes, cosa que considera reaccionària; i el ‘d’assumir que la direcció del període constituent serà portada per a la màfia, la casta, el règim català, els fills del pujolisme i els capitalistes, els nostres enemics’. Això també ho veu reaccionari.

Finalment, desdenya el RUI, perquè considera que seria una repetició del 9-N i la meitat dels catalans no se sentiria interpel·lada, i veu la CUP i ERC, i fins i tot ‘el PSOE’, de potencials aliats per a canviar la correlació de forces que governen a Catalunya, i dur a terme un procés constituent alhora, o abans, que es convoqui un referèndum. I desestima la unilateralitat perquè no veu que ara hi hagi prou base social per a emprendre-la. Entra en una certa contradicció, perquè es pregunta a si mateix: ‘Si no podem fer un RUI perquè la meitat de la població no s’hi sent interpel·lada, doncs què fem? Si nosaltres som capaços de guanyar unes eleccions a Catalunya, que ens voti més d’un 30% de l’electorat i tenim molta referència a les perifèries de Catalunya, perquè no ho provem nosaltres, de fer un RUI?’ I acaba dient: ‘No tenim prou força’, passant per alt que aquesta força, sumada a la que podrien representar els partits independentistes, sí que podria ser suficient, majoritària.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb