10.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.10.2023 - 01:11
[Punxeu sobre les imatges per a veure-les a mida completa]
The Washington Post · Samuel Granados, Ruby Mellen, Lauren Tierney, Artur Galocha, Cate Brown i Aaron Steckelberg
L’atac a gran escala i complex perpetrat dissabte per combatents de Gaza contra Israel va deixar esmaperduts els israelians, que van contemplar horroritzats com els milicians palestins esquivaven amb facilitat un dels sistemes de seguretat més avançats del món.
Almenys nou-centes persones van morir a Israel a causa de l’atac. Més de 2.600 van resultar ferides i un centenar foren capturades com a ostatges. En resposta, l’exèrcit israelià ha bombardat Gaza i hi ha deixat almenys 770 morts, segons les autoritats palestines.
La “tanca intel·ligent” que separa Israel de Gaza va equipada amb tecnologia d’avantguarda, dissenyada per detectar qualsevol escletxa de seguretat. Així és com van aconseguir de travessar-la els combatents.
El “mur de ferro”
El 2021 Israel va anunciar que ja havia acabat de construir l’anomenada “tanca intel·ligent”, una reixa d’uns 64 quilòmetres de llargada que recorre de cap a cap el perímetre de la franja de Gaza. L’estructura va reforçada amb una barrera subterrània de formigó.
El projecte es va anunciar públicament el 2016. Dos anys abans, durant la guerra del 2014, Hamàs havia començat a fer servir túnels subterranis per atacar les forces israelianes. Va necessitar més de 140.000 tones de ferro i acer, segons l’agència Reuters, com també centenars de càmeres, radars i sensors. L’accés a la tanca de la banda de Gaza es limità a pagesos, sempre que es desplacessin a peu. A la banda israeliana, s’hi van instal·lar torres d’observació i dunes de sorra per a vigilar i frenar els intrusos potencials.
L’any 2021, el ministre de Defensa d’aleshores, Benny Gantz, va dir que la barrera era un “mur de ferro” entre Hamàs i el sud d’Israel.
Però dissabte, en una operació sorprenent i coordinada, Hamàs va traspassar el mur. La tanca va ser travessada en 29 punts, segons les Forces de Defensa d’Israel (FDI). Alguns punts eren reforçats per vigilants israelians, situats cada 150 metres a tot el perímetre, però els milicians palestins van trobar-hi poca resistència.
Aviat es va fer evident que el personal apostat a la frontera era mínim, atès que gran part dels efectius de l’exèrcit israelià era a Cisjordània per a fer front als disturbis que hi havien esclatat.
“En els punts més sofisticats, la tanca proporciona indicadors i advertiments en temps real”, diu Matthew Levitt, director del programa antiterrorista del Washington Institute for Near East Policy de Washington (Estats Units). “Però si no ets capaç de veure la gent que s’hi amuntega, la tanca no és res més que això: una tanca. Una tanca molt gran, sí, però tan sols una tanca”.
1. Drons llançadors explosius
Tot emprant drons comercials que deixaven anar explosius, Hamàs va bombardar torres d’observació israelianes, infrastructures de comunicacions i sistemes d’armament instal·lats de cap a cap de la frontera.
2. Atac combinat de l’artilleria i els militants
Segons Israel, Hamàs va disparar més de 3.000 coets contra el seu territori, alguns dels quals van arribar fins a Tel-Aviv i Jerusalem. Fins i tot alguns combatents, propulsats per grans ventiladors muntats en parapents, van poder travessar la frontera.
3. Explosius a la tanca
Els milicians també van emprar explosius per a fer miques algunes seccions de la tanca. Una volta detonats, els atacants van aprofitar els esvorancs per a travessar la tanca amb bicicleta.
4. Eixamplament de l’esvoranc
Tot seguit, alguns combatents, enfilats en excavadores, es van encarregar d’engrandir aquests esvorancs. Amb això van fer prou espai perquè hi passessin vehicles més grossos.
Segons els experts l’atac va requerir setmanes, pel cap baix, de preparació.
“La clau estava a traslladar el material [a prop de la tanca] durant unes quantes setmanes, i tot seguit emmagatzemar-lo en edificis o sota lones”, diu Michael E. O’Hanlon, professor de la Brookings Institution. O’Hanlon suposa que molts vehicles van aparcar a plena vista, tant en aparcaments com en solars en construcció.
Així i tot, confessa Levitt, “la idea que una excavadora pugui acostar-se tant a la tanca resulta al·lucinant”.
La informació de les imatges ha estat extreta de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris.
