La barra del Trabucador trencada per diversos punts després del temporal Filomena

Els científics poden fer previsions bastant precises sobre el futur. Però predir com serà la Terra d’ací a cinc-cents anys és una tasca difícil perquè hi ha molts factors en joc. Imagineu-vos Cristòfor Colom el 1492 provant de predir com seria Amèrica avui dia.

Sabem que hi ha dues menes principals de processos que canvien el planeta: un de relacionat amb els cicles naturals, com gira el planeta i es mou al voltant del sol; i un altre, causat per les formes de vida, especialment els éssers humans.

La Terra es mou

La Terra canvia constantment. Trontolla, l’angle d’inclinació canvia i fins i tot l’òrbita, sigui per a acostar-se sigui per a allunyar-se del sol. Aquests canvis passen al llarg de desenes de milers d’anys, i han estat responsables de les glaciacions. En termes geològics, cinc-cents anys no són gaires.

Els humans canviem el planeta

La segona gran influència al planeta són els éssers vius. Els efectes són més difícils de predir. Alterar una part d’un ecosistema pot desestabilitzar moltes més coses. Els éssers humans, en particular, canvien la Terra de moltes maneres.

Talen els boscs i destrueixen hàbitats de la fauna per construir ciutats i cultivar. Traslladen espècies invasores pertot el planeta i alteren els ecosistemes. També contribueixen a l’escalfament global. La gent provoca el canvi climàtic, sobretot per la crema de combustibles fòssils, que alliberen més gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera que no pot suportar el planeta.

Habitualment, aquests gasos atrapen l’escalfor del sol de la mateixa manera que ho fa el vidre d’un hivernacle i mantenen la Terra més calenta que no tocaria.

El resultat de massa diòxid de carboni és que les temperatures creixen, i això pot causar dies d’estiu perillosament calorosos i el desgel de Grenlàndia i l’Antàrtida. El desglaç fa créixer els oceans i provoca inundacions en zones costaneres.

La Terra afronta això en aquests moments. Aquests canvis podrien donar pas a un planeta molt diferent d’ací a cinc-cents anys, i dependrà de la voluntat dels éssers humans de canviar els costums. Un planeta que s’escalfa també pot contribuir a fer que hi hagi fenòmens meteorològics extrems com ara onades de calor, tempestes i sequeres que poden canviar-lo. Totes les formes de vida són en perill.

Aprendre d’aquests darrers cinc-cents anys

Si mirem enrere aquests darrers cinc-cents anys, la part viva de la Terra, anomenada biosfera, ha canviat dràsticament. El nombre d’éssers humans ha passat d’uns 500 milions de persones a més de 7.500 milions. Més de 800 espècies de plantes i animals s’ha extingit arran de l’activitat humana durant aquest període. A mesura que la població humana creix, unes altres espècies tenen menys espai per vagar per la Terra. L’augment del nivell del mar implica encara menys terra, i l’augment de la temperatura farà que moltes espècies emigrin a climes millors.

No tots els canvis de la Terra són causats per l’ésser humà, però n’ha empitjorat alguns. Un dels principals reptes actuals és d’aconseguir que la gent deixi de fer coses que originen dificultats, com ara cremar combustibles fòssils que contribueixen al canvi climàtic. És un problema mundial que requereix que els països d’arreu del món i la gent que els habita treballin cap a un mateix objectiu.

Tornant a Cristòfor Colom, probablement no podria haver imaginat una autopista plena de cotxes o un telèfon mòbil. Sens dubte, la tecnologia també millorarà els cinc-cents anys vinents. Però, ara per ara, les solucions tecnològiques no s’han desenvolupat prou de pressa per a resoldre el canvi climàtic. Continuar fent el mateix i esperar que algú ho arregli més endavant és una opció arriscada i costosa.

La Terra d’ací a cinc-cents anys pot ser irreconeixible o, si els humans estan disposats a canviar els seus comportaments, pot persistir amb els boscs, oceans, camps i ciutats durant molts segles més.

Michael A. Little i William D. MacDonald són professors emèrits d’antropologia i geologia a la Universitat Estatal de Nova York. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.