Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Cirurgia fina.
Si finalment hi ha nou govern, cosa que passarà abans del 22 de maig tret que hi hagi sorpreses, la Generalitat no podrà fer tot allò que feia abans. La constitució del nou executiu implicarà l’aixecament automàtic de l’article 155, però, com ha explicat Enric Millo, això no equival a recuperar el nivell d’autogovern anterior. El continuaran aplicant amb una ‘cirurgia més fina’. Sota el bisturí de Millo quedarà l’acció exterior de la Generalitat, i no permetrà que es reobri el Diplocat ni les delegacions del govern a l’exterior.

Això obligarà tant els nous responsables de la Generalitat com la societat catalana a imaginar noves formes d’actuació, més enllà no tan solament de l’estret marge competencial que restarà, sinó fins i tot més enllà de l’àmbit públic, on el govern espanyol no pugui fer res. En aquesta línia és important la creació del Catalonia America Council, que recupera la diplomàcia pública catalana a Washington amb l’ex-delegat de la Generalitat, Andrew Davis, però en l’àmbit estrictament privat, a base de donacions privades. L’entitat es defineix com a independent i no partidista, farà funcions de representació similars a la delegació, en una oficina a la capital dels EUA, en la qual hi haurà també advocats i empresaris relacionats amb Catalunya.

L’exemple de Washington demostra que es poden superar les traves jurídiques i polítiques que posa Madrid a la projecció internacional de Catalunya. Després del 155, el govern espanyol va tancar totes les delegacions a l’exterior, llevat de la de Brussel·les, i va destituir-ne els delegats i treballadors. Reconstruir aquesta xarxa requerirà iniciatives com la de Washington, perquè la internacionalització de Catalunya és clau per a forçar una sortida dialogada al conflicte. Perduda qualsevol possibilitat de canviar l’opinió pública espanyola, la batalla de l’independentisme es juga en el terreny internacional.

Durant aquests sis mesos d’aplicació del 155, d’empresonaments i exilis de membres del govern, d’excessos judicials, de mentides judicials i periodístiques, Espanya ha vist com es desgastava la imatge de democràcia moderna, malgrat tenir tot l’aparell de l’estat, d’Exteriors i els mitjans de comunicació per defensar-se. La prova del desgast és que una de les principals institucions empresarials espanyoles, la Cambra de Comerç, ha decidit d’impulsar una campanya internacional per a contrarestar el relat independentista i defensar que la democràcia espanyola és un estat de dret.

Aquest organisme, presidit per l’inefable president del grup Freixenet, Josep Lluís Bonet, ha adjudicat la campanya a l’agència britànica Brunswick, amb un pressupost de 484.000 euros, que no és pas gaire, amb l’objectiu de combatre ‘el dany en la reputació’ que ha sofert Espanya –diu– per culpa de l’independentisme. Comparteixen aquesta preocupació tots els membres de la junta de l’entitat, entre els quals hi ha representants de Caixa Bank, Telefònica, Iberdrola, Banc de Santander i el BBVA, que la van aprovar per unanimitat. I centraran els objectius en tres països: Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit, on curiosament hi ha membres del govern a l’exili.

Si Espanya ha de moure aquestes empreses tan influents per defensar que és un estat de dret, vol dir que el descrèdit a què ha arribat és molt gran. Però també que el missatge de l’independentisme en l’àmbit internacional comença a fer forat, tot i que necessita eines per a continuar-ho fent. Si no les pot tenir plenament recuperades institucionalment, les ha de bastir a partir de la societat civil o del món empresarial.

MÉS QÜESTIONS
Montoro farà perdre 30 milions d’euros a les Illes.
Cada vegada que algú posava benzina a les Illes Balears, una part de l’impost d’hidrocarburs es destinava a finançar la millora de la sanitat balear. Però això ara canviarà si s’aprova la proposta de pressupost de l’estat espanyol elaborat per Cristóbal Montoro, on es preveu que el tram autonòmic de l’impost passi a ser estatal i es reparteixi entre totes les comunitats autònomes mitjançant el sistema de finançament autonòmic i atenent al principi de solidaritat interterritorial. Amb aquest nou repartiment, es perdran entre el 65% i el 75% dels ingressos d’aquest impost, segons càlculs de la conselleria d’Hisenda, que considera que les pèrdues oscil·laran entre 25 milions i 30 milions d’euros. L’any passat es van recaptar 39 milions d’euros i ara, amb els canvis, només se’n recaptaran entre 9 i 14. En seran les comunitats més afavorides Castella i Lleó, Cantàbria i Extremadura. Contra això, el govern ha promogut esmenes al pressupost mitjançant els partits amb representació al congrés espanyol, però tenen poques probabilitats de reeixir.

El Síndic de Greuges acusa Oltra de ‘danyar’ la Conselleria d’Igualtat. L’informe del Síndic de Greuges per al 2017, presentat avui a les Corts,  destaca ‘el dany considerable’ que ha produït la Conselleria d’Igualtat, dirigida per Mónica Oltra, pel fet d’incomplir la seva obligació legal de col·laborar amb aquesta institució. ‘La situació a què s’ha arribat resulta difícilment sostenible’, ha dit el Síndic Major, José Cholbi. Segons l’informe, de les tretze administracions que no han respost a les peticions d’informació de la institució després de diversos requeriments, la Conselleria d’Igualtat ocupa el primer lloc, amb 133 queixes, i, a més, en 95 resolucions no han donat resposta als recordatoris del Síndic. Cholbi ha lamentat que, per primera vegada, en un nombre d’expedients destacat, ha hagut de dictar resolucions sense haver rebut ‘cap resposta’ de la conselleria, després de reiterats requeriments i de més de quatre mesos d’espera. Això, segons ha explicat, és un incompliment de la llei de la institució.

Comença l’exhumació de la fossa 128 del cementiri de Paterna.  Aquest matí ha començat l’obertura de la fossa 128 del cementeri de Paterna (Horta Nord) on es calcula que podria haver-hi de 120 a 130 cossos afusellats durant la repressió franquista, procedents de nombroses localitats valencianes i també de Múrcia, Granada, Jaén, Toledo, Ciudad Real i Guipúscoa. A l’acte de començament d’aquesta actuació, promoguda per la Diputació de València, hi havia la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo; el president de l’Associació de Víctimes, Daniel Galán; i el director arqueològic de l’empresa que durà a terme el treball, Miguel Mezquida. A més, també hi han assistit el diputat d’Hisenda de la corporació i batlle de Faura, Toni Gaspar; el batlle de Simat de la Valldigna, Víctor Mansanet; i el regidor de Memòria Històrica de Silla, Valentín Mateos, que esperen que en aquesta fossa es trobin les restes de veïns de les seves poblacions.

El Tribunal de Comptes denuncia irregularitats en les primes del personal de la CASS. El Tribunal de Comptes denuncia que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) paga primes irregulars a una part del personal. En l’informe corresponent als comptes del 2016, adverteix que alguns complements no són al reglament, com ara el de dedicació exclusiva o l’anomenat ‘antiga classe C’, que va representar una despesa de gairebé 175.000 euros el 2016. Són complements no prevists al reglament de personal de la parapública i que, per tant, no serien legals. En especial, el tribunal destaca un complement de responsabilitat, un altre per a dedicació exclusiva, una prima lligada a la responsabilitat de la gestió i una altra per col·laborar en la reforma sanitària. La CASS ja hi ha respost: diu al Tribunal de Comptes que el seu consell d’administració té ‘la potestat i l’autonomia’ per establir les primes que consideri necessàries per a adequar-se a les exigències actuals de gestió de l’entitat. Pel que fa al complement d’antiga classe C, la CASS evita de respondre directament i destaca que elabora un reglament que preveia de presentar perquè fos aprovat pel govern el primer trimestre del 2018.

LA XIFRA
232 vols
són els que va cancel·lar Vueling dijous i divendres amb motiu de la vaga de pilots convocada pel sindicat Sepla. L’aeroport de Barcelona és el més afectat perquè és on la companyia té la seu.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de maig de 2011 va morir Ossama bin Laden. El fundador i líder d’al-Qaida va morir a les 11.30 (5.30 a Catalunya) a la localitat paquistanesa d’Abottabad, al nord del país, a uns 80 quilòmetres de la capital, Islamabad, fruit d’una acció d’un escamot d’elit de l’exèrcit  dels Estats Units minuciosament preparada. Les autoritats americanes van afirmar que havien llençat la despulla de Bin Laden a la mar, després de fotografiar-ne el cos i fer-li proves d’ADN, i després de seguir els ritus funeraris de la religió musulmana.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.