Durant dècades, les marques de tabac s’anunciaven a tot arreu. Pressupostos milionaris invertits en convèncer vells i nous fumadors que inhalar nicotina barrejada amb quitrà era, primer saludable, després innocu i, quan l’evidència del contrari es va tornar incontestable, simplement elegant o cool. A la televisió, a la ràdio pública, als diaris… a partir d’un determinat nombre d’impactes, un producte deixa de ser un objecte de consum i passa a formar part de la cultura, i el tabac era un d’aquests productes. Quan avui revisitem aquella publicitat, ens sembla que pertany a una època remota, a un període de ceguesa col·lectiva que ja hem deixat enrere. I si, ai las, en el 2018 encara romangués una mercaderia tant o més nociva que el tabac, atrinxerada en el costat amable de l’imaginari col·lectiu, que hagués aconseguit dissimular el preu que estem pagant com a societat per normalitzar-la? Doncs la indústria que més inverteix en publicitat a tot el món subministra un article que ha segrestat les nostres ciutats privatitzant encobertament l’espai públic, ha disparat els problemes de salut i és un dels principals responsables del canvi climàtic. Parlem del cotxe.

Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura